corrupció
Del negre al blanc
obra ·
Catalunya té una crònica fosca de corrupció que el projecte Llums i Taquígrafs posa al descobert a la xarxa, en paper i en xerrades arreu, fins al maig
Els 1.800 exemplars de l'Atles s'han esgotat i creix l'interès per fer-ne la versió en castellà
“El combat ha de ser polític, ètic i cultural.” Ho assegura l'exdiputat David Fernàndez, membre de Llums i Taquígrafs, una iniciativa de treball col·lectiu impulsada per la CUP amb el suport d'Xnet i el Grup de Treball Ciutadà Contra la Corrupció. El primer pas d'aquesta lluita ha estat donar a conèixer l'enemic gràcies a la feina d'una setantena de persones que s'han dedicat a estudiar l'estructura de la corrupció i recopilar, en quatre volums, les dades de 90 casos, els més significatius, que s'han generat als Països Catalans des del període de la Transició.
La corrupció, com no es cansen d'explicar els anticapitalistes, és fruit d'accions il·legals, sí, però també de comportaments alegals i legals que la crisi de règim (la democràtica, socioeconòmica i de sobiranies) ha posat al descobert amb un reguitzell de denúncies que any rere any van a més. Aquest treball de Llums i Taquígrafs, que es pot consultar actualitzat al web , ja ha suscitat interès més enllà dels Països Catalans, i es prepara una edició en castellà i s'estudia una versió que ampliï aquest atles de la corrupció a tot el territori espanyol, tot i que l'obra actual ja dona detalls d'altres procediments judicials oberts a l'Estat espanyol.
L'exdiputat cupaire, com a president de la comissió d'investigació sobre el frau i l'evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política, popularment coneguda com la comissió del cas Pujol, va intentar desbrossar-ne el funcionament, sense gaire èxit a causa dels obstacles i impediments amb què va topar la comissió: des de la falta de documentació fins a la denegació de compareixents. D'aquesta manca de resultats i de la frustració que va generar aquella comissió, en va néixer la redacció, sota la coordinació del també periodista Àlex Romaguera, dels quatre llibres que formen l'Atles de la Corrupció amb què els seus autors i col·laboradors viatgen arreu del territori català per explicar la teranyina i sobretot “escoltar” què hi tenen a dir els ciutadans.
“Hem trigat trenta anys a entendre què ha passat”, es lamentava Fernàndez en un acte a la biblioteca Mestre Martí i Tauler de Rubí (Vallès Occidental) en què també participen l'exdiputat Julià de Jòdar i la parlamentària Eulàlia Reguant. Tots tres exposen i reflexionen arreu del territori sobre la informació que han anat acumulant al llarg d'aquest any i mig de feina. L'objectiu de la cita: construir una esperança col·lectiva que eviti caure en el nihilisme que genera el “capitalisme d'amiguets” i “la impunitat” que campa en la majoria de casos de corrupció. No en va, en la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, els ciutadans situen la insatisfacció amb la política, que inclou els casos de corrupció, com el principal problema que té actualment Catalunya. L'enquesta es va realitzar durant l'obertura del cas Palau.
Les disfresses de la corrupció
El treball de Llums i Taquígrafs ha distribuït els casos de corrupció en cinc casuístiques diferents; el finançament il·legal dels partits polítics, la bombolla immobiliària i l'especulació, la concertació público-privada dels serveis, el frau i l'evasió fiscal, i l'economia global del delicte.
Però, a més a més de donar a conèixer la informació, els seus autors i l'esquerra independentista en general treballen per posar fi a aquestes actuacions. Per aquest motiu, el diputat i advocat Benet Salellas va agafar les regnes de la comissió d'investigació sobre la corrupció de la passada legislatura i tot just la setmana passada el ple del Parlament va aprovar un paquet de 245 mesures per combatre casos de corrupció com, per exemple, el finançament il·legal dels partits que el cas Palau ha fet saltar a la palestra, i ha deixat al descobert tot un entramat de negoci entre les fundacions dels partits polítics i les empreses a les quals s'adjudica obra pública després d'haver pagat un tant per cent del cost de la construcció.
Més mesures i voluntat política
Les solucions i el combat contra la corrupció requereixen sobretot voluntat política dels dirigents actuals per posar fi a aquestes pràctiques, que a tot l'Espanyol suposen un cost social de 40.000 milions d'euros i deixen els jutjats infestats de procediments judicials. Concretament n'hi ha 371 en què participa la Fiscalia Anticorrupció, un dels braços executors de la lluita contra la corrupció, com també ho són l'Oficina Antifrau, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i els Mossos d'Esquadra. Amb tot, Salellas reclamava des del faristol del Parlament, precisament, la creació d'una nova figura dins l'executiu català que verifiqui aquesta voluntat política i permeti encarrilar i posar en marxa tot el paquet de mesures.“Hi ha falta de recursos humans, malgrat que les oficines disposen de recursos astronòmics”, denuncia Reguant. A tall d'exemple, assenyala el cas de la fiscalia anticorrupció, que a Catalunya només disposa de tres fiscals, entre ells l'únic que hi ha a la demarcació de Barcelona, Emilio Sánchez Ulled, que va dirigir l'acusació contra el 9-N, i ha definit la corrupció com una “temptació estructural permanent”.
Com pot ser que amb les retallades tan brutals, el treball precari i els nivells de pobresa la societat encara suporti aquesta manera de fer? És la corrupció un estat mental? La reflexió és de Julià de Jòdar, que denuncia el circuit tancat de les elits per on circula informació privilegiada i una sensació d'impunitat i privilegis que els inhabilita per continuar governant i encara més per construir un nou país. La corrupció, diu, no és d'uns quants, sinó de la desigualtat i la injustícia que alguns han ajudat a crear. Per això, recorda que “si cadascú de nosaltres no es posa a lluitar, els nostres fills i nets tindran el mateix.”
