Un alcalde “absolutíssim”
CiU, que té tres regidores i és l'únic grup a l'oposició, assegura que se sent “menyspreat” per l'equip de govern d'AraMoià, que té una àmplia majoria de deu regidors
L'acumulació de càrrecs del batlle “perjudica la gestió”
El ple de Moià té una balança força desequilibrada. A l'oposició hi ha un sol grup –CiU– que, a més, té només 3 de les 13 cadires. La resta, que són 10, estan totes ocupades per membres d'AraMoià-Acord Municipal –partit adscrit a ERC–, que governa, per tant, amb una àmplia majoria.
Per entendre el mapa actual polític de Moià cal fer un incís en el passat més immediat d'aquest poble, que el 2011 es va declarar en fallida tècnica després de reconèixer un deute de 25 milions d'euros, heretat dels darrers governs convergents de l'històric alcalde Josep Montràs, que governava des del 1983. L'actual alcalde, Dionís Guiteras, es va presentar per primer cop aquell 2011 i va guanyar les eleccions. Va treure 5 regidors, mentre que Entesa –amb membres de la plataforma que va destapar el deute– en va treure 5 i CiU va quedar tocada, amb 2 regidors.
Per revertir la situació econòmica, es va fer un govern d'unitat entre els tres partits, però es va trencar al cap de pocs mesos, el desembre del 2012. AraMoià va passar a governar en solitari i en minoria. En les següents eleccions –les darreres del 2015–, Entesa no es va presentar i AraMoià es va enfilar fins als 10 regidors. CiU va recuperar alè, però va quedar amb 3 i com a únic partit a l'oposició.
Amb aquests antecedents i amb l'actual repartiment, les tres regidores de l'oposició –Maria Tarter, Montserrat Girbau i Rosalia Membrive– coincideixen a explicar que els costa molt debatre els temes per poder arribar a acords i que és complicat “fer moure el grup del posicionament que marca l'alcalde, tot i les nombroses propostes que fem”. Diuen que Guiteras creu que “consens vol dir que l'oposició ha d'estar d'acord amb la seva postura i amb la seva manera d'enfocar els acords” i que “aquesta manera d'actuar fa que moltes vegades ens sentim menyspreades tant política com institucionalment per les formes absolutistes”. Exposen que després d'haver fet el pacte d'unitat, el 2011, per “estructurar el deute, contenir la despesa i racionalitzar els recursos” va ser “l'alcalde” qui va “expulsar del govern Entesa i CiU pel desacord en el tancament de l'escola de música”.
També expliquen que AraMoià ha continuat treballant des d'aleshores en la línia que es va marcar el 2011 amb el govern d'unitat i que va quedar recollida en el pla d'ajust aprovat per unanimitat dels tres grups el 2015 –de fet, s'ha passat d'un endeutament del 395% a un del 200% el 2015, i s'espera que el 2019 sigui ja del 100%–, però les tres regidores relaten que, tot i que CiU sí que vota favorablement les propostes del govern que creuen positives per al poble, troben a faltar que les seves aportacions siguin tingudes en compte. En aquest sentit, citen la proposta “d'adherir-se a la revisió dels valors cadastrals proposats per la gerència del cadastre”, que no va ser acceptada. El grup, però, ja ha avançat que ho tornarà a plantejar per al 2018, “ja que creiem que hi haurà marge suficient si hi sumem els ingressos inesperats que s'obtindran amb la regularització dels immobles i construccions auxiliars no legalitzades al cadastre”.
Massa càrrecs
Un altre dels aspectes que CiU critica és “l'acumulació de càrrecs” que té actualment Guiteras. A parer de l'oposició, perjudica la gestió municipal. A banda de ser alcalde, Guiteras és vice-president primer de la Diputació de Barcelona, president del Consell Comarcal i també secretari d'ens locals supramunicipals d'ERC, explica Tarter, que recorda que a la Diputació “té una dedicació exclusiva amb un sou de 14 pagues de 6.367,47 euros mensuals”, un fet que implica que “ha de ser la jornada que li correspon pel càrrec que ocupa a la Diputació” i que, de retruc, els altres càrrecs, com ara el d'alcalde, “quedin en un segon pla”.
Això fa, continua Tarter, “que molts cops agafi els temes més complicats quan ja cremen i necessiten un apagafocs, perquè els regidors no disposen del poder de l'alcalde per actuar i decidir i, per tant, moltes vegades la conseqüència és que arribem tard i malament, amb desconeixement i poc treball dels expedients afectats”.
Montserrat Girbau i Rosalia Membrive apunten altres temes que preocupen CiU –que aviat canviarà ja el nom pel de PDeCAT– com ara l'esdevenir de la societat Moià Futur i del Club Esportiu Moià, o encara el fet que totes les entitats puguin tornar a rebre subvencions.
LA CAP DE L'OPOSICIÓ
Maria Tarter. CiU
“Un dels temes que més preocupen el nostre grup municipal són els greus episodis de contaminació de la riera de la Tosca (afluent del riu Calders). Encara no podem disposar del document que va realitzar l'ACA el juliol del 2016 i que l'alcalde va presentar en roda de premsa el 13 de juliol –sense mostrar al públic, en va fer un resum–; un document que se'ns nega, tot i fer referència a un dels temes més importants per al nostre municipi i l'entorn. Des del nostre grup tenim coneixement que s'ha contractat una empresa d'enginyeria per a l'assessorament tècnic en la licitació de la redacció del projecte executiu i les obres per a la construcció de la nova depuradora i esperem que aquesta obra tan important pel municipi, per la comarca i pels altres municipis veïns afectats per la contaminació –Monistrol de Calders, Calders i Navarcles– es pugui executar el més aviat possible i que la nova instal·lació permeti solucionar els greus problemes que té la depuradora, que està saturada pel creixement industrial que ha experimentat l'altiplà del Moianès”.
