Revocant l'Alfons XIII

Un nomenament del ple municipal només el pot revocar el mateix ple. Això va passar dijous a Arenys de Munt quan tots els grups municipals, a excepció del PP, van acordar revocar el nomenament honorífic que el 1925 el municipi havia concedit al monarca Alfons XIII i la seva esposa, la reina Victòria Eugènia. Segons va explicar l'alcalde, Joan Rabasseda (ERC), va ser un veí i membre del col·lectiu Museu Arxiu d'Arenys de Munt, Elías Surroca, qui va fer la troballa del document del segle passat en què el ple del 10 de gener del 1925 concedia als monarques els títols honorífics d'alcalde i alcaldessa. “Abans de res ens vam haver d'assegurar que no hagués prescrit per algun marc normatiu abans de saber que s'havia de revocar pel ple”, apuntava l'alcalde, agraint als historiadors locals la tasca per la recuperació de la memòria històrica.

Aquest no és el primer cop que Arenys de Munt es pronuncia en contra de la monarquia. El 2012 ho va fer amb una primera moció i l'any passat, a petició del regidor del Grup Mixt i amb el suport d'ERC, es declarava persona non grata el monarca actual, Felip VI. Arenys de Munt s'afegia, així, a Breda, que va ser el primer municipi a no reconèixer el monarca espanyol. El portaveu del Grup Mixt, Josep Manel Ximenis, es felicitava en el ple que amb la revocació a Alfons XIII el suport més ampli dels grups municipals contrari a la monarquia. “Parlem d'un nomenament honorífic després del cop d'estat i en plena dictadura”, deia el regidor.

També es felicitaven des del govern, on ERC i el PSC duien la proposta al ple. “No estem per la monarquia en aquest poble, i sí, en canvi, per un model republicà”, deixava clar Rabasseda. Segons el text aprovat, la revocació es defensa perquè l'acord “preconstitucional i promogut per interessos i oportunitats polítiques que en l'actualitat no tenen cap significació ni el sentir d'Arenys de Munt”. Així mateix, es fa constar que es comunicarà el nou acord als interessats, fet que el regidor del Grup Mixt va recordar perquè es comuniqui als descendents dels monarques.

El principal grup de l'oposició, el PDeCAT, va mostrar el seu rebuig al títol atorgat fa més d'un segle tot apuntant que el nou protocol que s'ha elaborat a Arenys de Munt no incorpora en cap cas la figura d'alcalde honorífic. Des de la CUP, Maria Ballester recordava que aprofitava la intervenció per retratar com era el poble el 1925, quan despuntaven les fàbriques tèxtils i de licors i es valoraven les puntes de coixí. Al llarg de més de 25 anys, i fins al 1931, Ramon Vernis i el seu íntim col·laborador, Pere Gaspart, es van anar tornant a l'alcaldia. “La màxima preocupació dels polítics va ser mantenir-se en el càrrec, mentre que la població no va veure cap millora significativa”, va concloure la regidora, que va insistir en la importància de conèixer a fons el passat.