Front comú contra Le Pen
Hollande demana el vot per a Macron, mentre que la ultradretana critica que intentin barrar-li el pas al poder
La candidata deixa la direcció del FN per centrar-se en la campanya i Fillon s'aparta del lideratge de la dreta
Dos dies després de la primera volta de les eleccions presidencials franceses, que van classificar Emmanuel Macron i Marine Le Pen per a la ronda decisiva, les espases continuen ben altes. Ja no s'abaixaran fins a la meta final, com es va encarregar de deixar clar ahir tot l'arc polític francès. Massa en joc per donar-se treves.
La prioritat és fer barricada contra el Front National, novament present en una segona volta presidencial després de l'electroxoc del 2002, quan Jean-Marie Le Pen va perdre netament contra Jacques Chirac. Però aquest FN és més perillós, està més arrelat i ha deixat de ser un partit al marge del sistema, si bé les possibilitats de victòria continuen semblant remotes.
Però confiar-se no és una opció, com va deixar clar el president, François Hollande, que, en una al·locució televisada, va fer una cridar a votar Macron, el seu ministre d'Economia fins a l'agost de l'any passat.
“La presència de l'extrema dreta és un risc per al país. Per la seva història, pels seus mètodes, pels seus vincles amb grups extremistes de tot Europa..., però sobretot per les conseqüències que tindria la posada en pràctica del seu programa en la vida del nostre país”, va desglossar el cap de l'Estat, que també va apel·lar a arguments més tangibles. “El poder adquisitiu dels francesos seria directament amputat si Marine Le Pen s'imposés i França sortís de la zona euro.” La implicació directa d'Hollande va arribar l'endemà que el primer ministre, Bernard Cazeneuve, apel·lés a la unitat per evitar riscos en la segona volta. Una demanda que ahir es va fer extensible a tot el govern, i al Partit Socialista, que va aprovar per unanimitat fer costat a Macron.
La dreta, en el laberint
No va ser el cas, en canvi, de la dreta, immersa en el seu propi laberint. Tot i que la majoria dels barons han donat suport a Macron –entre els quals, el candidat François Fillon, l'ex-primer ministre Alain Juppé, el líder regional Christian Estrosi i l'expresident de la formació Jean-François Copé–, Els Republicans es van resistir ahir a fer-ne la posició oficial del partit. Va ser en un comitè polític extraordinari per moure fitxa després de consumar-se la derrota de diumenge, i en què Fillon, un cop estimbada la nau, va decidir que era hora de plegar: “Ja no tinc la legitimitat per lliurar el combat de les legislatives”, va explicar, amb referència als comicis del juny.
El president del grup conservador a l'Assemblée Nationale, Christian Jacob, serà l'encarregat de dirigir una campanya que ha de servir al partit per establir una nova línia política. “Cal revisar-la”, va alertar Juppé, de cara als comicis que han de donar forma a la cambra baixa. En una visita electoral a un mercat al Nord-Pas de Calais, una de les regions on el FN s'ha fet fort en els darrers anys, Le Pen es va referir al Front Republicà com una eina vella i “podrida”, i hi va afegir que diumenge a les urnes els francesos havien demostrat que se'n volen desfer. Més tard, va rellançar la campanya amb una entrevista a France 2, en què va anunciar que es retira temporalment de la presidència del FN per centrar-se en els comicis.
“Candidata del poble”
Amb un to més conciliador, i remarcant en tot moment que mantenen intactes totes les possibilitats de victòria, la líder frontista va desvincular la formació que dirigeix de l'antic FN del seu pare: “Avui soc la candidata que desitja unir tots els francesos al voltant d'un projecte comú. Les coses han canviat molt des del 2002. El moviment que dirigeixo ha arribat al capdavant en tots els comicis celebrats darrerament”, recordava.
Marcant ja la línia que seguirà en aquests quinze dies, Le Pen també va fer referència a Macron, de qui va ressaltar tot allò que els diferencia. “Ell vol la globalització més brutal, la immigració massiva i el comunitarisme. Jo soc la candidata del poble, mentre que res en el seu comportament denota el més mínim indici d'amor per França. L'ha insultada i l'ha acusat de crims contra la humanitat”, va etzibar, al·ludint a un dels episodis més controvertits de la campanya, quan el líder d'En Marxa! es va referir així a la colonització.
“El patriotisme és un sentiment d'amor profund, que es té o no es té”, va reblar, i va llançar un avís: “Debatrem, projecte contra projecte, i els francesos descobriran el programa del senyor Macron. Molts dels seus electors no saben ni què proposa.”
L'altre candidat presidencial, en canvi, va tenir un dia més discret, l'endemà de les emocions de diumenge a la nit, en què per moments se'l va veure superat per la magnitud dels esdeveniments.
Després d'un matí de reunions, Macron va retre homenatge als armenis víctimes del genocidi del 1915, en el 102è aniversari de la massacre, deixant un ram de flors a l'estàtua del màrtir Komitas que hi ha a París. Dos estils diferents, el soroll mediàtic i el silenci, per abordar el tram decisiu en la lluita per l'Elisi.
La festa controvertida de Macron
albert lladó romeroDesprés del torrent d'eufòria un cop es van conèixer els resultats, Emmanuel Macron i el seu equip de campanya van decidir celebrar la victòria a La Rotonde, una centenària brasserie al cor del barri de Montparnasse que és història viva de París. Però la festa li va valer una polèmica per culpa de l'aparició d'unes imatges en què se'l podia veure envoltat de celebritats i brindant amb actitud triomfant. Les xarxes, sempre àvides de crítica, li van retreure que estigués de celebració la nit en què el Front National havia aconseguit l'accés a la segona volta. Però no només això. Els atacs al candidat centrista també van arribar per les comparacions que van sorgir amb la festa que l'expresident Nicolas Sarkozy va organitzar al restaurant Fouquet's, un dels més selectes de París, quan va guanyar el 2007. Aquell episodi va començar a consolidar la imatge berlusconiana de Sarkozy, amant de la jet-set i de viure envoltat de famosos. Macron va reaccionar a les comparacions ràpidament, i més tenint en compte la naturalesa dels dos restaurants: l'un, històric però popular; l'altre, prohibitiu i reservat. “No heu entès res. No crec que al Fouquet's hi hagués gaires secretàries i agents de seguretat”, va dir amb referència al fet que el seu equip de campanya formava part de la celebració. “Aquell entorn parisenc no m'ha de donar cap lliçó”, va concloure.
