L'ombra de Putin
Els atacs de mitjans i pirates russos a Macron fan créixer la por d'una interferència de Moscou en els comicis francesos
França és prioritària per al Kremlin, pel seu poder militar, la històrica sintonia bilateral i la presència de Le Pen, filorussa i líder continental de l'onada euròfoba
Des de fa mig any, cinc cúpules d'or s'alcen imponents a escassos metres de la torre Eiffel, a només un pont de distància de l'Elisi. Configuren la part més visible de la catedral de la Santa Trinitat de París, un aparatós temple ortodox de 4.800 m² erigit en el nou centre cultural i espiritual rus a la capital francesa. A dos passos del palau presidencial i del símbol més universal de França, l'edifici també és una mostra de la imatge de Rússia que Vladímir Putin vol projectar al món, la d'un país poderós, omnipresent, tradicional i religiós. Un actor ineludible.
França és un objectiu crucial del soft power rus. És el pilar de la Unió Europea amb el qual Moscou té més sintonia històrica (la suspicàcia geopolítica envers Berlín n'ha tingut la culpa), i la primera potència militar europea després de la sortida britànica, fet que converteix París en un membre clau per a l'OTAN al continent. Al còctel d'anhels del Kremlin, s'hi afegeix el context polític actual: el lideratge euròfob al continent parla francès, i respon al nom de Marine Le Pen. La inclinació de Moscou per la candidata del Front National (FN) fa temps que és pública, com es va evidenciar quan Le Pen va ser rebuda per Putin a la capital russa, el 23 de març passat. “Sé que vostè representa l'espectre d'unes forces polítiques que estan creixent i presenten una visió nova d'Europa”, li va dir el mandatari.
La relació entre el Kremlin i els Le Pen, però, ve de lluny. El desembre del 2014, en el congrés del FN que va alçar Marine com a candidata a l'Elisi, el president de la Duma hi va pronunciar un discurs en rus en què proclamava l'amistat francorussa. Setmanes abans d'això, havia transcendit que un banc rus havia prestat un crèdit de 9 milions d'euros per finançar les eleccions departamentals del 2015. I en el passat, també Jean-Marie Le Pen va confirmar haver rebut finançament rus “en condicions beneficioses”.
Més enllà de la magnitud de la injecció econòmica, la família Le Pen no ha amagat mai la sintonia, ideològica i personal, amb Putin. L'autoritarisme i el tradicionalisme ortodox del Kremlin, contraris a l'ordre liberal predominant a França, a la UE i a Occident, són un mirall per al FN, que ha defensat el rol rus a Síria, a Ucraïna i a Crimea, i ha pregonat la necessitat d'un retorn de sobirania als estats, en un món multipolar postestatunidenc.
Fillon, Mélenchon i les sancions
Segons va publicar dimarts el digital d'investigació Mediapart, el crèdit que el partit va rebre el 2014 tenia com a contrapartida una presa de posició prorussa en el conflicte ucraïnès, límit que Le Pen sempre ha negat. Després dels atacs gihadistes en territori francès, i de la posició de força que Putin ha estat capaç d'assolir en el conflicte sirià, creix a França la percepció que l'entesa amb el Kremlin és ineludible. Hi ha ajudat encara més l'ascensió al poder de Donald Trump, i la idea que els Estats Units ja no són ni l'actor en qui confiar la protecció europea ni el missatger global dels valors liberals que pregona també la Unió Europea. Aquest canvi de perspectiva envers Moscou s'ha evidenciat durant la campanya, en què Le Pen ha estat la candidata més pro-Kremlin, però ni de bon tros l'única. Dos dels altres tres aspirants principals, François Fillon i Jean-Luc Mélenchon, també es van mostrar partidaris d'aixecar les sancions econòmiques per Ucraïna i començar a cooperar a Síria.
El quart en disputa era l'avui favorit, Emmanuel Macron, l'únic candidat que advoca per reforçar la Unió Europea, millorar la integració amb Alemanya i invertir en un projecte de defensa a escala continental, pèssimes notícies per a Rússia. Des del desembre, la campanya de Macron ha rebut almenys una desena d'atacs informàtics lligats a pirates russos i, al febrer, RT i Sputnik, dos mitjans finançats per l'Estat rus, es van fer ressò d'una informació que assegurava que Macron és homosexual. Tots dos mitjans han estat vetats en els mítings del líder d'En Marxa!, acusats de ser instruments de propaganda del Kremlin i difusors de notícies falses per afavorir Le Pen.
L'aparició de la cadena RT data del 2004, arran de la Revolució Taronja a Ucraïna, que Putin va associar a la ingerència cultural d'Occident. El líder rus va identificar llavors el retard rus en l'àmbit de la diplomàcia pública, l'especialitat que té com a finalitat promoure la imatge d'un país, de manera que li permeti després influir en les opinions i els esdeveniments en estats estrangers. I hi va invertir, per equiparar en pocs anys RT a canals d'abast global anglosaxons com ara la CNN i la BBC, amb prop de 70 milions d'espectadors setmanals. “És capital que els polítics i els ciutadans corrents del món escoltin la nostra veu”, va declarar Putin en el desè aniversari de la cadena.
Data en vermell al calendari
La reacció de Macron de vetar RT i Sputnik s'explica millor després de les acusacions que Moscou ha interferit –o pretén fer-ho– en diverses eleccions crucials per als seus interessos estratègics, afavorint candidats contraris a l'statu quo de les democràcies occidentals: Trump als EUA, els partidaris del Brexit, Geert Wilders a Holanda, l'AfD a Alemanya o el FN a França.
Després que totes les eleccions a escala global del 2016 afavorissin els interessos russos, la batalla per l'Elisi està marcada en vermell al calendari de Putin. La Unió Europea pot existir sense Washington i fins i tot sense Londres, però no sense París.
