De quan Rivera demanava la supressió dels “privilegis” bascos

No fa tant temps que Albert Rivera presumia que, per primera vegada, un partit d'àmbit estatal –Ciutadans– havia aconseguit suplantar el paper central de formacions com ara el PNB o l'antiga CiU desterrant el que ha arribat a qualificar de “voracitat” de les formacions nacionalistes a l'hora de “vendre” els seus vots per garantir l'estabilitat. Passava per alt, però, que ni a les eleccions del 20-D ni tampoc a les del 26-J, C's ha tingut prou escons per atorgar la comoditat que en anteriors etapes havien tingut el PP o el PSOE buscant el suport en formacions d'àmbit estrictament territorial o d'IU, que sembla que C's s'oblidi que també és una coalició que llavors, si més no, es presentava arreu de l'Estat. Ara, però, la crua realitat li ha esclatat a la cara. El PNB i només el PNB garantirà que els comptes estatals per al 2017 superin el primer tràmit parlamentari i el vot del diputat de Nova Canària, i només aquell vot, decidirà en les pròximes setmanes si arribaran fins al final.

No fa tant temps que Rivera pretenia arreplegar vots arreu de l'Estat blasmant el concert, que és un model blindat constitucionalment, i la quota basca, una quantitat que es negocia periòdicament entre l'executiu de Vitòria i el de Madrid. Es va presentar a les eleccions exigint que se suprimís i que Euskadi i Navarra s'integressin al sistema de finançament de règim general. “Els privilegis no es copien, s'eliminen”, sentenciava, rebutjant, de retruc, qualsevol extensió del model a Catalunya. Més tard, semblava disposat a “revisar” la quota, per evitar que resultés excessivament beneficiosa per a l'executiu d'Íñigo Urkullu, i així va anar modulant el seu discurs fins que va decidir iniciar la fase de xiular davant el tema per no torpedinar un previsible acord entre el PP i el PNB, es justificaven. Ahir va ser precisament la quota basca la que va salvar els comptes de Rajoy, obtenint unes condicions immillorables després de deu anys de discussió. En resum, el peix al cove de tota la vida i, al damunt, a compte d'un “privilegi” que Rivera volia eradicar. No és estrany que hagin quedat muts del tot.