La transparència com a arma política

Tothom està d'acord que cal transparència als ajuntaments, però l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias va donar una altra visió de la transparència ahir: quan s'utilitza descaradament com a arma política, cosa que passa freqüentment, va dir. No es va estar de fer una clara referència a l'acusació que va llançar Jorge Fernández Díaz a través del diari El Mundo, quan van publicar que tenia 13 milions d'euros a Suïssa. I va recrear una suposada trucada del president del govern estatal, Mariano Rajoy, en què li hauria dit que tenien un problema, perquè ell com a alcalde de Barcelona cobrava més que el president del govern. “Sí que hi ha un problema de transparència molt clar, perquè et pots trobar que la gent que té dades les usi de manera incorrecta”, va dir. De fet, es va manifestar sorprès que Fernández Díaz continuï com a diputat “sabent que és un professional deshonest”. La transparència, va defensar, no ha de servir per manipular les dades i crear populisme, i en això va donar-li suport l'exalcalde de Martorell Salvador Esteve, que no dubta que sovint la llei de transparència “només serveix per a la tafaneria”. En contraposició als municipis petits, en què la proximitat al ciutadà és, de fet, inevitable, Trias va defensar que en ciutats com Barcelona el procés participatiu més important són les eleccions municipals, tot i considerar que el sistema electoral actual és dolent. L'exalcaldessa de Palamós Teresa Ferrés va afirmar que la majoria dels ciutadans no participen en els processos que impulsen els ajuntaments.