Procés sobiranista
Pel referèndum cal fer més soroll al Parlament
Els diputats Roger Torrent (Junts pel Sí) i Albert Botran (CUP) coincideixen que la mobilització popular s'haurà de traslladar davant la cambra per reivindicar el dret a votar
El procés cap al referèndum d'independència previst al setembre ha entrat, per calendari, a la recta final. Però ho està realment? Per mirar de resoldre interrogants, tres diputats van assistir ahir a la convocatòria de la delegació gironina de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a la sala La Planeta, en què Roger Torrent i Anna Caula (Junts pel Sí) i Albert Botran (CUP) –moderats per Jordi Grau, director de l'edició gironina d'El Punt Avui– van coincidir que el procés va encarrilat, tot i els entrebancs, i que caldrà un últim esprint de pressió popular per reivindicar la legitimitat de la majoria parlamentària que defensa la independència i, encara més, la legitimitat de celebrar el referèndum.
El cicle El Parlament torna a casa vol posar en contacte els diputats amb les inquietuds del carrer. I entre els interrogants, diverses veus els van inquirir sobre la manera de contrarestar les traves del govern estatal a la consulta. Torrent va dir que pateix més pels prolegòmens, en les últimes tramitacions pendents al Parlament, que per la jornada de votacions en si mateixa: “Els moments decisius crec que es produiran al Parlament”, va dir, tot posant l'exemple dels “intents de traslladar la idea que ens hem tornat bojos, que estem contra la democràcia i que som uns colpistes” per defensar un referèndum, si l'administració estatal no s'hi avé, unilateral. Per aquest motiu, el diputat republicà va defensar que segurament, a més de concentrar-se davant del TSJC contra les imputacions dels partidaris de la consulta, caldrà que les mobilitzacions es traslladin a les portes de la cambra, per reivindicar la legitimitat de la seva representació sobirana.
Botran va insistir que bona part de l'èxit del procés dependrà d'una exhibició massiva de suport a les urnes i, si el resultat avala la independència, els dies successius. “El problema s'acabarà traslladant a l'Estat espanyol, perquè no és escrit enlloc com s'ha d'actuar” i, si s'aposta per la repressió, “l'ONU no donarà carta blanca” a actuar contra milers de persones al carrer. Caula aposta per convèncer indecisos: “Si cada partidari de la independència convenç una altra persona, tindrem molta feina feta.”
Feina per rematar a escala legal
Els dos grups s'apressen a tirar endavant les tres lleis necessàries per celebrar la consulta amb garanties: la del règim jurídic català –també coneguda com de transitorietat del marc legal espanyol cap a la república independent– i dues de cabdals per regular les pensions –la de la seguretat social– i els recursos de la Hisenda Catalana. El termini per aprovar-les i permetre que siguin vigents al setembre s'esgota a final de juliol, quan acabarà el període de sessions. Malgrat això, quedaran molts altres serrells legals i administratius que juguen en contra de la participació i un resultat positiu. Per exemple, una altra qüestió plantejada feia referència a un sistema garantista per al sufragi dels catalans residents a l'estranger, en curs al Parlament, per evitar el “lamentable espectacle que vots de catalans a Holanda apareguin en un contenidor pròxim a l'ambaixada espanyola de Roma”, va sentenciar Torrent.