Macron dibuixa el gran espai de centre

El centrisme que encapçala Emmanuel Macron va viure ahir el primer gran capítol, amb el nomenament del seu nou equip de govern. Després de confirmar dilluns un primer ministre de la dreta, Édouard Philippe, ahir va ser el torn de la resta de l'executiu, un equip de divuit ministres amb perfils variats.

Tindrà polítics socialistes, conservadors, centristes, ecologistes i de l'esquerra radical, i personalitats independents i de la societat civil. Una aposta ambiciosa de Macron, que es llança a aglutinar un espai majoritari de centre i a conquerir simpaties a esquerra i a dreta. El collage presentat ahir, d'una diversitat inèdita, es complementa amb una escrupolosa paritat numèrica, mentre que el big bang generacional que presagiava la irrupció d'un president de 39 anys no ha estat finalment tan espectacular: la mitjana d'edat és lleugerament superior a la del darrer gabinet de François Hollande. Sí que Macron continua alterant, en canvi, les estructures granítiques de les formacions majoritàries, a les quals continua indigestant-se la cuina de fusió del president: la dreta va anunciar ahir que els dos ministres conservadors que han entrat al govern, Bruno Le Maire i Gérald Darmanin, seran exclosos del partit.

Malgrat el funambulisme polític del nou executiu, algunes tendències fan descarrilar l'equilibri salomònic promogut en la calculada operació de renovació de Macron. Si el signe d'un govern es pot entendre a partir de qui té les claus de la caixa, la qüestió serà exclusiva de la dreta. Tant donant Economia a Le Maire (baró conservador, candidat a les primàries de la dreta i exministre d'Exteriors amb Sarkozy) com Acció i Comptes Públics a Darmanin, el ministre benjamí amb només 34 anys. El nomenament pren encara més relleu per l'avidesa reformista de Macron, que vol convertir la liberalització de l'economia francesa en el nucli de la seva acció de govern. No hi ha ara com ara més desembarcaments des d'Els Republicans, possiblement per no danyar-hi més les relacions, amb vista a una possible coalició que asseguri al president una majoria parlamentària després de les legislatives del juny.

En aquest sentit, La República en Marxa, el moviment del president per als comicis, va confirmar també ahir un total de 522 candidatures d'un màxim de 578. Això implica que la formació no farà competència a una cinquantena de candidats de dreta i esquerra de tarannà centrista, en espera que es puguin sumar, després dels comicis, a la majoria governamental. D'altra banda, Interior i Exteriors passen a mans de dos socialistes que es van alinear amb Macron des de la primera volta de les presidencials. L'alcalde de Lió, Gérard Collomb, haurà de fer front a dossiers delicats, com ara la continuïtat o no de l'estat d'urgència, la resposta a l'amenaça terrorista i la gestió de la crisi dels refugiats. Jean-Yves Le Drian, exministre de Defensa d'Hollande, hereta la cartera d'Exteriors, rebatejada d'Afers Europeus i Estrangers, en una nova mostra de la preeminència que Macron vol atorgar al futur comunitari. La flaire europeista es completa amb el nomenament de dues eurodiputades, la centrista Sylvie Goulard a Defensa i Marielle de Sarnez com a sotsministra d'Afers Europeus.

Tots dos càrrecs formen part d'un total de nou carteres liderades per dones, tot i que la tan anunciada paritat té certa trampa. Dos d'aquests càrrecs, com el de Sarnez, són subministeris que depenen de carteres majors liderades per homes, mentre que d'entre els ministeris de major rang i pressupost, només Sanitat, Cultura i Defensa tindran una ministra al capdavant. Així, els vells hàbits es mantenen: Interior, Justícia, Educació, Medi Ambient, Exteriors, Economia i Finances i el càrrec de portaveu seran cosa d'homes.