Nou fiscal per al Russiagate
GIR
El Departament de Justícia cedeix a la pressió i escull un exdirector de l'FBI perquè lideri de manera independent la investigació sobre les connexions russes
Trump diu que és víctima de “la caça de bruixes més gran de la història”
Un inici de setmana d'escàndols, tots amb el comú denominador de Rússia, va trencar la resistència del Departament de Justícia dels Estats Units en les investigacions pel Russiagate. Mesos després que els demòcrates –i cada vegada més republicans– exigissin que fos un fiscal independent de l'administració Trump, finalment ho van aconseguir.
L'escollit és Robert Mueller, un exdirector de l'FBI (2001-2013) de gran prestigi i experiència, avalat per tothom, considerat apolític, extremament sever i detallista en les investigacions. Una garantia en el sentit que, quan s'arribi a una conclusió en la investigació, serà totalment acceptada i creïble.
Al principi, a Donald Trump li estava bé. En un breu comunicat hores després de l'anunci, el president es mostrava d'acord amb la decisió perquè la investigació “confirmarà el que ja se sap: no hi va haver conspiració entre la campanya i cap entitat estrangera”. El desig que Mueller acceleri la investigació i l'acabi “ràpidament” era un indici de treva. Faltaven, però, les piulades, en què va tornar el Trump enrabiat i venjatiu que va recuperar la victimització pel fet de ser perseguit per una “caça de bruixes” com cap altra en la història dels EUA.
“Amb tots els actes il·legals que van passar en la campanya de Clinton i l'administració Obama, mai es va nomenar un fiscal especial!”, va piular el president, per qui la designació de Mueller és “molt i molt negativa” i “fereix el país” perquè demostra que no està “unit”. Per contra, l'autor del nomenament, el vice-fiscal general, Rod Rosenstein, defensava el nomenament “perquè el poble nord-americà tingui total confiança en els resultats” de la investigació . La jugada va ser intel·ligent, tant per al mateix Rosenstein com per a la Casa Blanca.
El funcionari es treia del damunt la persecució patida per haver escrit el memoràndum que va servir per acomiadar de manera fulminant l'exdirector de l'FBI James Comey, primera guspira de la tempesta que es viu des de fa dies als EUA. Ahir, Rosenstein explicava al Senat la seva versió del comiat de Comey, i ho feia amb l'as de Mueller a la màniga. La Casa Blanca, per la seva banda, s'assegura estabilitat en un dels fronts oberts i facilita la confirmació d'un nou director de l'FBI, ja que compleix una de les demandes dels demòcrates.
El Congrés, encès
Si el nomenament de Mueller sembla que posa una mica de pau al procés en el terreny més criminal, les investigacions que porta a terme el Congrés estan en el moment més encès. Les demandes de més informació, documents, gravacions i audiències es multipliquen amb el pas de les hores. El personatge del dia va ser Michael Flynn. L'exassessor en seguretat nacional de la Casa Blanca, home lleial al president i una de les figures centrals de tota la trama dels lligams entre la campanya de Trump i el Kremlin, es va negar oficialment a col·laborar amb la investigació. Els seus advocats van informar els líders del Senat de la decisió de no comparèixer en els comitès respectius, fer cas omís de les citacions per parlar i entregar documents, i evitar així confessar de què havia parlat amb l'ambaixador de Moscou, i que van significar l'acomiadament per haver-les amagat al vicepresident Pence.
Unes comunicacions que, segons es va saber ahir, van ser més nombroses del que es creia, i en què molt probablement van parlar sobre la rebaixa de sancions abans que Flynn tingués un càrrec públic, fet que suposa un delicte. De moment, però, l'exgeneral afronta una pena de fins a un any de presó per no haver respost a la petició del Congrés. Alguns mitjans també es van fer ressò que, mesos després de deixar la Casa Blanca, la connexió amb Trump va continuar sent fluida. Tant que, el mes passat, i en un dels moments en què el nom de Flynn tornava al cor de les crisis del govern, el president li hauria enviat un missatge: “Sigues fort.”
Atropellament mortal a Nova York
víctor sanchoUn cotxe sense control va atropellar ahir una vintena de persones en una de les cruïlles més concorregudes del món –Times Square–, amb un primer balanç d'una dona morta i 22 ferits de diversa gravetat. Segons va explicar el cap policial de Nova York, James O'Neill, prop del migdia un vehicle va circular a gran velocitat per sobre de la vorera de tres blocs de la Setena Avinguda. “No hi ha cap indici d'acte terrorista”, va sentenciar l'alcalde de la ciutat, Bill de Blasio. El conductor del vehicle, identificat com a Richard Rojas, un exmilitar de 26 anys amb historial de conducció temerària i que estava sota els efectes de l'alcohol, va ser detingut. Quatre dels ferits estaven en estat crític, però sense perill de perdre la vida.