Tots els grups de Tarragona demanen que la vegueria porti només el nom de la ciutat
ERC decideix sumar-se ara al consens, i l'alcalde, Ballesteros, augura «guerres civils territorials complicades»
Després d'una setmana de treva arran de les discrepàncies per la nomenclatura de l'aeroport i de les futures infraestructures supracomarcals amb foc creuat des de Tarragona i Reus, el debat torna a estar damunt la taula, i novament entorn de la capitalitat. En aquesta ocasió, però, no per la denominació de cap infraestructura concreta, sinó per l'àrea territorial que es crearà com a conseqüència de la divisió del país en vegueries.
Després que va transcendir que l'actual esborrany de l'avantprojecte de llei ja no fixa quines seran les capitals –en el primer sí, però ara ho deixa a mans dels representants del territori en qüestió–, l'Ajuntament de Tarragona va escenificar la seva unitat, a través d'un manifest, Tarragona som tots, en què reclamen que la futura vegueria porti només el nom de Tarragona –no Camp de Tarragona, tal com se l'havia denominat en els darrers anys– i que l'única capital sigui Tarragona.
De capital, només una
L'acte, amb un alt contingut simbòlic, va reunir els portaveus dels quatre grups municipals del consistori tarragoní, amb l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, com a figura central de l'escenificació. Lluny de les estridències i de la llunyania que exhibeixen l'equip de govern i l'oposició, la imatge d'ahir va servir per transmetre un missatge d'unitat que ara ningú no es qüestiona. Malgrat el to cordial de la demanda, el batlle tarragoní, Josep Fèlix Ballesteros, va augurar «guerres civils territorials complicades», en un cas hipotètic que la ciutat tarragonina acabés no sent la capital de la vegueria, i que, a més, aquesta s'anomenés Camp de Tarragona.
En el manifest signat pel PSC, CiU, PP i ERC es recorda que «l'expressió Camp de Tarragona no té cap tradició en la nomenclatura de les institucions territorials ni tampoc correspon al conjunt de les sis comarques que formaran la futura vegueria».
Pel que fa a la demanda de capitalitat, el manifest consistorial defensa que «la resta de demarcacions successores de les actuals províncies de Barcelona, Girona o Lleida mantenen la seva denominació en l'avantprojecte de la futura llei». Per tot això, reclamen «mantenir el nom de vegueria de Tarragona, amb única capital Tarragona, en la futura organització territorial».
Recollida d'adhesions
El manifest serà enviat al president de la Generalitat, José Montilla; al president del Parlament, Ernest Benach; i al conseller de Governació, Jordi Ausàs. A banda del manifest, també s'enviaran les signatures que el consistori espera recollir de tota la ciutadania, que podrà mostrar el seu suport a la causa amb les seves firmes des d'avui i fins divendres, a l'Ajuntament.
LES FRASES DELS PROTAGONISTES
A Pérez el preocupa més l'atur
n.r. / el puntLes reaccions polítiques a Reus, de moment, han quedat en no res, o potser ajornades, almenys en el si de l'equip de govern. L'alcalde, Lluís Miquel Pérez, va evitar entrar en els detalls però sí que va confessar que la segona versió de l'avantprojecte de la llei de vegueries, la que evita concretar-ne les capitals, «s'ajusta molt més a la realitat». Així, l'alcalde no va voler atiar el foc però tot i això va declarar que «una altra cosa és la viabilitat que pugui tenir aquest avantprojecte i que s'aprovi aquest mandat». Pérez va fer aquestes declaracions coincidint amb la presentació dels pressupostos municipals i va afegir: «L'atur em preocupa més.» El conseller de Governació, Jordi Ausàs, va mantenir ahir, en declaracions a COM Ràdio, que no es preveu la reivindicada vegueria del Penedès. «El que convé és arrencar des del consens, perquè [amb el Penedès] no tothom ho veia de la mateixa manera», va dir.
Dos conceptes que mai han anat units
EL PUNTLa denominació de vegueria del Camp de Tarragona no tindria cap justificació i el terme seria històricament incorrecte «perquè barreja dos conceptes que mai han anat junts». Aquesta és una de les tesis que defensa Antoni Jordà, professor d'història del dret i de les institucions de la URV, en un article publicat a Notíciestgn.cat. Per Jordà, «no seria gens adequat l'ús del nom de Camp de Tarragona per a una futura vegueria perquè és històricament impropi i perquè no reflectiria la realitat del present». També recorda que l'any 1937, la Generalitat republicana ja va optar per la denominació vegueria de Tarragona, mentre que la de Camp de Tarragona era «d'ús habitual per referir-se en segles passats al territori format per les actuals comarques de l'Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès». Jordà parla de la Comuna del Camp de Tarragona, que agrupava un nombre important de llocs i viles sota jurisdicció de l'arquebisbe de Tarragona, a començament del segle XIV, i va perllongar la seva activitat fins al segle XVIII, quan fou suprimida després de la guerra de Successió.
