Puigdemont insta Rajoy a aclarir si usarà la “força”

És una de les grans incògnites que acompanyen Junts pel Sí i la CUP a l’hora de planificar els propers dies, setmanes i mesos: fins on arribarà La Moncloa per aturar el referèndum. Després de l’escalada verbal empresa per l’executiu de Mariano Rajoy, que ha passat a associar el procés amb el colpisme mentre la Generalitat escenificava el trànsit de la via pactada a la unilateral, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va fer una crida ahir a Madrid a aclarir-ho durant la sessió de control al Parlament. “Està disposat el govern espanyol a utilitzar la força contra Catalunya?”, va preguntar.

“Ja n’hi ha prou, de jugar amb aquesta ambigüitat; ja n’hi ha prou, de flirtejar amb els confins de les costures del sistema democràtic,” va censurar Puigdemont. El president de la Generalitat insistia a posar el focus sobre les mancances de la democràcia espanyola mentre els diputats del PP aixecaven la veu d’indignació, sobretot quan va citar un informe del Síndic de Greuges que les denunciava. A Puigdemont li va servir la pregunta en safata el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, en un moment en què la coalició independentista insisteix que es dibuixaran dos blocs al Parlament: els partidaris i els detractors del referèndum i, per tant, els defensors de l’exercici democràtic i els que l’impedeixen. Una disjuntiva que confien que forci els comuns a situar-se al costat de les urnes i no dels eventuals repressors. La relació amb CSQP, però, s’enterbolia ahir una mica més.

Durant l’estira-i-arronsa dialèctic que va mantenir amb el president del grup parlamentari de la confluència d’esquerres, Lluís Rabell, Puigdemont va anunciar que havia enviat una carta a la Comissió de Venècia en compliment de la moció que van aprovar plegats en el darrer ple . Si els dos grups ja van interpretar aleshores de manera diferent el redactat acordat, la missiva de Puigdemont va encendre els de Rabell i Lluís Coscubiela. Per CSQP, el text comprometia el govern a demanar l’aval de la Comissió de Venècia al referèndum unilateral, mentre que Junts pel Sí limitava el vistiplau al pactat.

En la carta, el president de la Generalitat no demana cap aval i, en canvi, informa el president d’aquest ens consultiu del Consell d’Europa, Gianni Buquiccio, que el govern va demanar formalment a Rajoy l’inici de les negociacions per establir els termes i les condicions d’un referèndum acordat i la petició va ser rebutjada. “Malauradament, el president Mariano Rajoy ha contestat negativament a l’oferta de diàleg; tanmateix, el govern de Catalunya manté permanentment oberta la possibilitat de negociar i de pactar el referèndum”, constata. En concret, Puigdemont cita l’acord de govern i la carta posterior que va enviar a Rajoy com a darrera oferta per pactar el referèndum, dos moviments posteriors a la conferència que va pronunciar amb Oriol Junqueras i Raül Romeva a Madrid. El president també fa referència a la moció aprovada amb CSQP sobre la comissió, però en fa la lectura de Junts pel Sí. És a dir, que el Parlament l’instava a iniciar els procediments per disposar de la col·laboració de la Comissió de Venècia en un “escenari de consulta pactada i acordada.”

L’engranatge de la relació amb CSQP se sobreescalfava després del conflicte obert pel paper del Consorci del Palau de la Música amb relació a l’acusació a CDC en el cas Millet i de l’absència dels de Rabell i Catalunya en Comú en la cimera de partits de dilluns. Els comuns consideraven que s’havia de reunir el ple del Pacte Nacional pel Referèndum, cosa que passarà dimarts vinent. Després, el govern anunciarà la data i la pregunta.

Coscubiela va veure en la carta una “burda manipulació” de la resolució aprovada. Pel portaveu de CSQP, la missiva és tan sols “una aparença de compliment” de la moció que informa la Comissió de Venècia, “com podria informar una comunitat de veïns”. Durant la sessió de control, de fet, Rabell va reclamar al govern que no instrumentalitzi el Pacte Nacional pel Referèndum. L’ens es va convertir, però, en una arma llancívola a l’hemicicle. “Jo sé exactament qui ha intentat influir i manipular el Pacte Nacional pel Referèndum, i no ha estat aquest govern”, li va etzibar Puigdemont. Rabell també va instar una altra vegada Puigdemont a aclarir quins “fonaments jurídics” tindrà el referèndum. Junts pel Sí i la CUP, però, guarden amb pany i forrellat la llei de desconnexió, que també regula jurídicament la votació, mentre debaten la conveniència de dividir-la o no en dues lleis.

La CUP va denunciar el procés d’“estigmatització” i de “desfiguració” discursiva que els fa el govern espanyol. “Formen part de qualsevol manual discursiu de contrapropaganda per afeblir, reprimir i arraconar els espais polítics dissidents, però també són preludis d’auguris persecutoris”, va remarcar Gabriela Serra. Puigdemont va respondre marcant distàncies ideològiques amb els anticapitalistes des de la complicitat: “El debat polític basat en la criminalització de l’adversari és el preludi del totalitarisme”, va sentenciar.