judicial
clàusules sòl
El president de l’Audiència de Barcelona reclama més seccions civils per afrontar les demandes contra els bancs
Antonio Recio diu que magistrats i funcionaris han demostrat que han mantingut la qualitat i que si se’ls donen mitjans poden millorar la celeritat dels processos
El president de l’Audiència de Barcelona, Antonio Recio, ha reclamat aquest dijous que aquest òrgan judicial tingui més magistrats i seccions civils per poder afrontar l’increment de recursos contra els bancs per clàusules sòl, execucions hipotecàries o altres conflictes contractuals. Actualment l’Audiència té 22 seccions, 11 penals i 11 civils, algunes de les quals subespecialitzades, amb un centenar de magistrats en total.
A les seccions civils, l’inici de la crisi va suposar-los més casos ingressats, però a partir del 2013 es van reduir lleument, amb poc més de 10.000 casos anuals. Però a partir del 2015, hi va haver un increment del 40%, fins als 14.200 casos, cosa que els ha portat al límit de la seva capacitat. Els assumptes resolts també han crescut, però els pendents de tràmit segueixen la mateixa tendència que els ingressats, i van ser uns 14.000 el 2016.
Segons Recio, això es va deure a una sentència del tribunal europeu que va obligar a vigilar més les clàusules abusives i a permetre que es recorressin a l’Audiència les sentències de primera instància en aquesta matèria. Així, 2.500 casos del 2016 van ser només per execucions hipotecàries, cosa que suposa uns 25 casos per magistrat cada setmana. “L’esforç és molt important, però la situació és preocupant, perquè l’Audiència habitualment és l’última instància, i la sentència ha de ser de molta qualitat”, ha explicat.
A les seccions penals, la tendència ha estat diferent, amb uns ingressos que baixen lleugerament des dels 22.700 del 2013 als 21.300 de l ’any passat. Gràcies al bon ritme de resolució, a final de l’any passat quedaven menys de 4.000 casos pendents de tràmit. En aquest àmbit, Recio diu que les macrocauses compliquen el dia a dia de les seccions però habitualment s’han resolt amb més reforços.
Totes les seccions de l’Audiència tenen més casos que els mòduls màxims fixats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Les més col·lapsades són les civils, amb un 43% més de casos que els màxims prefixats, i les penals, amb un 20% més de casos. Les seccions de família i mercantil no superen més d’un 5% els màxims.
Per tot això, la Sala de Govern del TSJC ha demanat pel 2018 un nou magistrat de vigilància penitenciària i vuit magistrats més per a les seccions civils. A més, s’estudia la possibilitat d’especialitzar una secció civil en propietat horitzontal, i una penal en execució de sentències.
En tot cas, ha dit que no caben més de cinc o sis magistrats per secció, i per tant caldria crear noves seccions, tot i que admet que hi ha falta d’espai i que això suposaria també nomenar secretaris judicials i funcionaris.
Resta de jutjats
A la resta de jutjats de la demarcació, excepte els de la ciutat de Barcelona, els jutjats de primera instància, civils, han mantingut unes xifres estables, al voltant dels 50.000 casos ingressats i resolts, amb uns 26.000 pendents de tramitar. Els de violència domèstica penals també han estat estables, amb lleugera pujada, fins als 13.800 assumptes ingressats i resolts i uns 2.300 pendents de resoldre.
Als jutjats d’instrucció penal les xifres van mantenir-se estables del 2013 al 2015, amb uns 400.000 casos, però el 2016 van baixar fins els 160.000. Això es deu a la reforma legal que va fer que els atestats policials per delictes sense autor conegut no es tramitin als jutjats.
Els jutjats mixtos de primera instància i instrucció, civils i penals en ciutats petites i mitjanes, han vist reduir-se els casos civils de 77.000 el 2014 als 68.000 el 2016, i els casos penals dels 210.000 el 2013 als 100.000 l’any passat.
Els jutjats penals han vist ingressar 8.500 casos el 2016, davant dels 10.000 del 2013. Els jutjats socials han reduït l’entrada de casos d’11.800 a uns 10.000 en quatre anys. Els jutjats de família, situats a Mataró, Badalona, Sabadell, Terrassa i Granollers, han vist créixer els assumptes, dels 8.000 als 9.000.
Segons dades de la memòria, la majoria d’àmbits d’especialització estan per sobre dels mòduls màxims fixats pel Consell General del Poder Judicial. Els més col·lapsats són els de família, amb quasi el doble dels assumptes que els pertocarien, seguits dels de primera instància civil, amb un 78% més de casos que el màxim fixat, i els assumptes civils dels jutjats mixtos, amb un 50% més del màxim prefixat. Els únics àmbits que estan per sota dels mòduls mínims i màxims fixats són els de violència domèstica, els jutjats d’instrucció, i els casos penals dels jutjats mixtos.
Així, el TSJC ha reclamat, de forma “prudent”, segons Recio, dos jutjats mixtos a Vic i Arenys de Mar, sis jutjats socials a Barcelona, un penal a Terrassa, dos d’execucions a Barcelona, i 18 de primera instància civil per a tota la província, vuit a Barcelona ciutat, dos dels quals per incapacitats i família, dos a Badalona, dos a Sabadell, dos a Granollers, dos a Terrassa, un a L’Hospitalet de Llobregat i un a Mataró.
Sobre els jutjats únics provincials especialitzats en clàusules sòl, Recio ha recordat que el TSJC s’hi va pronunciar en contra, perquè seria insuficient, i que fa un any va proposar que cinc jutjats a tota la demarcació es dediquessin a aquesta qüestió i altres disputes amb els bancs. En tot cas, dimarts es reunirà amb el departament de Justícia per estudiar mesures de reforç a aquest jutjat, que ha començat a operar aquest dijous.
El president de l’Audiència, per això, demana augmentar la taxa de jutges per habitant, que a Catalunya és gairebé la meitat que la mitjana europea, reforçar els àmbits més col·lapsats i substituir ràpidament les baixes dels funcionaris. De fet, ha dit que l’Audiència ha mantingut, tot i l’augment de casos, una gran “qualitat” de les seves resolucions, i que la celeritat amb la que treballa es podria incrementar si hi hagués més mitjans humans i materials. De fet, ha dit que la prova d’una secció amb el sistema telemàtic sense paper ‘e-justícia.cat’ ha funcionat prou bé, tot i caldre adaptacions, i preveu que a finals d’any totes les seccions civils ja funcionin amb aquest sistema.