“En un pacte sempre t’has de menjar algun gripau”

Mai. Potser ho va dir algun edil nostre, però jo no. La nostra campanya sempre ha sigut oberta, però no hem dit mai “d’aquesta aigua no en beuré”, perquè en política mai se sap.

No anem contra cap persona, anem a favor del poble. Jo no soc jutge. En política no hi ha res escrit. Els seus vots son tan bons com els nostres. Nosaltres sempre hem posat els interessos municipals per sobre dels personals, el nostre lema sempre ha estat el mateix. I estem valorant les persones. Un equip amb dues persones [com el que lidera, AM] és capaç d’estar a les tasques de govern, perquè estant en el govern és l’única manera en què pots treballar. O has d’estar a l’oposició i criticar, i criticar i fer mocions, i perdre el temps?

Que canviïn la llei electoral. Què diu la llei electoral? Que l’he feta jo? Jo simplement soc un producte d’un equip.

El que no entenc es que es posin les persones per davant dels interessos municipals, i aquí jo crec que estem posant les persones per davant; estem parlant de jutjar una persona, no un equip. Hi ha dos grups que van treure molts vots. Es podrien haver entès, no?

Ah, no. Jo faig la meva feina.

És el seu problema, no el meu. Per què la donava [l’alcaldia]?

Bé, ara, al cap dos anys. Per què no el primer dia? I ERC, per què no va saber negociar?

Home, si no n’hi hagués cap seríem al mateix grup. Sempre n’hi ha, és com un matrimoni de conveniència. Però els problemes hi són per resoldre’ls, i, si vam fer el pas i vam entrar al govern, és per treballar i tirar endavant. Estic content d’haver arribat aquí, es digui el que es digui... Sempre has de menjar-te algun gripau, i cedir en algunes coses, i guanyar en d’altres, però és així: a AM estem acostumats a negociar.

Tenim un full de ruta, un pacte que va escriure AM i que van signar tots els regidors individualment i que anem tirant endavant. I vam ser pioners a incloure que hi haguessin comissions informatives i que hi hagués l’oposició, i des d’aquesta legislatura no s’aprova cap obra que no hagi passat per comissió informativa d’urbanisme, en què participa l’oposició, que, per molt que diguin, mai s’havia fet. Això ho diu el pacte, i el vam escriure nosaltres.

Nosaltres [diu remarcant clarament el pronom] vam escriure el pacte. Som un grup. I jo soc el fruit d’un grup que lidero.

Continuem treballant. Estem treballant per fer el magatzem municipal i, en compliment del pacte, hem rebaixat el que podem d’IBI. Aquest any no ho hem pogut fer perquè hi ha terrenys que consten com a urbans però que no estan urbanitzats i no tenen serveis, i ara pagaran com a terrenys rústics. Com que això representava una davallada important, no es va rebaixar l’IBI. També tenim l’afectació del 0,5% de l’IBI destinat a la flora i fauna, que és una aportació d’AM de l’anterior mandat. Ho vam començar nosaltres i ara ja hi ha cinc municipis adherits.

Ha canviat molt. Quan era petit deixàvem les claus del cotxe posades, i va arribar tota aquesta urbanització i ens van començar a fotre les claus del cotxe i les bicis. Quan va començar Residencial Park aquí, va canviar, i molt. Encara me’n recordo de deixar les claus al cotxe engegat. Però, al final, ja ens van ensenyar aquests que no s’havia de fer.

Sí que costa, perquè el problema és no perdre la identitat, i ells diuen que els deixem de banda, però, per més esforços que facis, no els acabes d’integrar. Ells volen els serveis repartits, i el poble no ho pot assumir. Tenim els serveis que tenim, vaig fer comptar el que recaptàvem de la urbanització i el que ens costa, i recaptem aproximadament 1.025.000 euros i ens en costa 1.600.000.

No ho hem comptat, al nucli. Allà sí, perquè cada dia m’he d’escoltar que ells paguen impostos. I vaig dir: doncs comptem-ho. Jo no he escollit anar a viure allà, ho han triat ells. Hi hauria d’haver una quota especial per mantenir això. En tenim tres, d’urbanitzacions, però Residencial Park té 2.400 parcel·les i 44 quilòmetres de carrers.