Un mes de juny amb càrrega política

Un mes de juny d’ara fa quaranta anys es van celebrar les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República espanyola. Hi va haver un pacte entre forces polítiques. Hi ha hagut molts encerts i molts desencerts, i sobretot la constatació que aquell pacte encara és vigent i cal renovar-lo. L’esperit del 1977 s’esgota. En diversos formats es demanen canvis que la classe política no acaba d’escoltar.

Aquest juny es podran veure alguns detalls del reclamat canvi. En l’àmbit europeu, les eleccions britàniques d’aquest dijous amb el Brexit i els darrers atemptats de fons. En l’àmbit espanyol, la moció de censura de la setmana vinent de Podem contra Rajoy que servirà per insistir en els afers de corrupció del PP. La moció no desbancarà Rajoy. Li donarà aire perquè, pel cap baix, continuï un parell d’anys més a La Moncloa. Un mes de juny en què se celebra el congrés del PSOE. El guanyador de les primàries, Pedro Sánchez, haurà de dissenyar les seves estratègies de futur. Ser alternativa per a un govern de progrés d’aquí a uns anys? Fer oposició constructiva? Pactar amb Podem, pactes puntuals amb el Partit Popular? Tot això amb Rajoy a La Moncloa i havent de reconstruir el partit dividit en silenci.

El panorama descrit del mes de juny deixa per a l’observació generalitzada el calendari català. Aquest juny hi haurà data i pregunta per al referèndum. Un anunci solemne que s’apunta probablement per a una convocatòria per al 8 d’octubre. Quatre mesos que en política seran eterns si continuen les posicions enrocades com fins ara i tenint en compte que aquest any la reforma del reglament preveu habilitar el Parlament el mes d’agost. Un fet ben curiós que no havia passat mai i en què s’interpreten les intencions de voler anar per feina o la falta de planificació.