El PDeCAT i el PP miren com dur Puigdemont al Congrés
Campuzano admet la negociació amb els conservadors perquè el president exposi el referèndum però sense votar com en el pla Ibarretxe
El reglament no dona opció
El PSOE ofereix el Senat
El reglament del Congrés data del febrer del 1982 i, tot i haver estat reformat en onze ocasions, no té una escletxa que permeti oferir una audiència a un president autonòmic per exposar al ple la defensa d’un referèndum. Aquesta rigidesa és constatada pel PDeCAT i el PP, que en els últims dies han abordat una negociació sobre com permetre que el president Carles Puigdemont visiti l’hemicicle del Congrés per defensar el plebiscit de la tardor i explorar l’últim intent d’acordar-ne la data i la pregunta. El principal escull amb què ha topat el PDeCAT és que el PP vol sí o sí que la proposta de referèndum es voti al Congrés perquè la majoria segura de vots en contra del PP, el PSOE i Ciutadans regali una fotografia de derrota que visualitzi una espècie d’enterrament del procés.
Si bé en el 2005 va ser el mateix Mariano Rajoy –aleshores opositor– qui va censurar que José Luis Rodríguez Zapatero obrís el Congrés al lehendakari Juan José Ibarretxe “amb catifa vermella” i “com si [el pla] fos una proposició seriosa i democràtica”, dotze anys després els populars glorifiquen el que a Madrid és recordat com “el portazo a Ibarretxe” fins al punt de perseguir –ara des de La Moncloa– l’aplicació de la plantilla basca al cas català. “Cal analitzar en quin escenari reglamentari es podria fer i no és fàcil, perquè és clar que no reproduirem un Ibarretxe, no vindrem a sotmetre una proposta a votació del conjunt de la cambra sinó que es tracta de venir a debatre amb la resta de grups”, precisava el diputat del PDeCAT, Carles Campuzano. Els contactes del PDeCAT amb el grup parlamentari del PP que pilota Rafael Hernando per explorar una escletxa al reglament de la cambra han sigut fins ara telefònics. A ERC, el portaveu, Joan Tardà, advertia que no acceptarà “mai” que el Congrés voti l’anhel del Parlament i que “fins a l’últim moment” s’intentarà negociar un acord amb l’Estat.
El referèndum català ja va arribar al ple del Congrés el 8 d’abril del 2014, quan un trident del Parlament –Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV)– van acudir a sol·licitar la cessió de la competència estatal per convocar referèndums d’acord amb l’article 150.2 de la Constitució. El prec va ser rebutjat amb 299 vots en contra, 47 vots a favor i una abstenció, i el popular Alfonso Alonso ja va censurar que el president Artur Mas no hi acudís i hi enviés “uns delegats”. “El que estan oferint és el més semblant a l’illa de Robinson Crusoe”, va dir Rajoy als representants del Parlament aquell dia en to de mofa.
En nom del nou PSOE de Pedro Sánchez, el portaveu José Luis Ábalos va jutjar positiu que Puigdemont pugui comparèixer al Congrés per explicar el referèndum, tot i que creu també que “estaria bé” que anés al Senat. “Seria bo el moment de reflexió, i el Senat, que és constitucionalment la cambra de representació territorial, estaria bé que fos utilitzat”, va aconsellar el portaveu socialista.
