El PDeCAT i el PP miren com dur Puigdemont al Congrés

El regla­ment del Congrés data del febrer del 1982 i, tot i haver estat refor­mat en onze oca­si­ons, no té una escletxa que per­meti ofe­rir una audiència a un pre­si­dent autonòmic per expo­sar al ple la defensa d’un referèndum. Aquesta rigi­desa és cons­ta­tada pel PDe­CAT i el PP, que en els últims dies han abor­dat una nego­ci­ació sobre com per­me­tre que el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont visiti l’hemi­ci­cle del Congrés per defen­sar el ple­bis­cit de la tar­dor i explo­rar l’últim intent d’acor­dar-ne la data i la pre­gunta. El prin­ci­pal escull amb què ha topat el PDe­CAT és que el PP vol sí o sí que la pro­posta de referèndum es voti al Congrés perquè la majo­ria segura de vots en con­tra del PP, el PSOE i Ciu­ta­dans regali una foto­gra­fia de der­rota que visu­a­litzi una espècie d’enter­ra­ment del procés.

Si bé en el 2005 va ser el mateix Mari­ano Rajoy –ales­ho­res opo­si­tor– qui va cen­su­rar que José Luis Rodríguez Zapa­tero obrís el Congrés al lehen­dakari Juan José Ibar­retxe “amb catifa ver­me­lla” i “com si [el pla] fos una pro­po­sició seri­osa i democràtica”, dotze anys després els popu­lars glo­ri­fi­quen el que a Madrid és recor­dat com “el por­tazo a Ibar­retxe” fins al punt de per­se­guir –ara des de La Mon­cloa– l’apli­cació de la plan­ti­lla basca al cas català. “Cal ana­lit­zar en quin esce­nari regla­men­tari es podria fer i no és fàcil, perquè és clar que no repro­dui­rem un Ibar­retxe, no vin­drem a sot­me­tre una pro­posta a votació del con­junt de la cam­bra sinó que es tracta de venir a deba­tre amb la resta de grups”, pre­ci­sava el dipu­tat del PDe­CAT, Car­les Cam­pu­zano. Els con­tac­tes del PDe­CAT amb el grup par­la­men­tari del PP que pilota Rafael Her­nando per explo­rar una escletxa al regla­ment de la cam­bra han sigut fins ara telefònics. A ERC, el por­ta­veu, Joan Tardà, adver­tia que no accep­tarà “mai” que el Congrés voti l’anhel del Par­la­ment i que “fins a l’últim moment” s’inten­tarà nego­ciar un acord amb l’Estat.

El referèndum català ja va arri­bar al ple del Congrés el 8 d’abril del 2014, quan un tri­dent del Par­la­ment –Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Her­rera (ICV)– van acu­dir a sol·lici­tar la cessió de la com­petència esta­tal per con­vo­car referèndums d’acord amb l’arti­cle 150.2 de la Cons­ti­tució. El prec va ser rebut­jat amb 299 vots en con­tra, 47 vots a favor i una abs­tenció, i el popu­lar Alfonso Alonso ja va cen­su­rar que el pre­si­dent Artur Mas no hi acudís i hi enviés “uns dele­gats”. “El que estan ofe­rint és el més sem­blant a l’illa de Robin­son Cru­soe”, va dir Rajoy als repre­sen­tants del Par­la­ment aquell dia en to de mofa.

En nom del nou PSOE de Pedro Sánchez, el por­ta­veu José Luis Ábalos va jut­jar posi­tiu que Puig­de­mont pugui com­parèixer al Congrés per expli­car el referèndum, tot i que creu també que “esta­ria bé” que anés al Senat. “Seria bo el moment de reflexió, i el Senat, que és cons­ti­tu­ci­o­nal­ment la cam­bra de repre­sen­tació ter­ri­to­rial, esta­ria bé que fos uti­lit­zat”, va acon­se­llar el por­ta­veu soci­a­lista.