Dol en el món polític i cultural

Salvador Sunyer va ser un servidor lleial i honest a la causa de la democràcia, de la llibertat de Catalunya i de la llengua catalana. Ho va ser des dels anys difícils de la dictadura franquista, i es va mantenir fidel en moments en què d’altres van preferir camins més còmodes per fer política. Va servir Catalunya a través de servir com a alcalde de Salt, o com a poeta, o com a humanista. En totes les facetes de la vida que li he conegut, i que he admirat i respectat, hi vaig veure sempre la noció noble del compromís profund. Se n’ha anat una gran persona i un gran patriota en el moment en què encarrilem el somni que ell va ajudar a construir.

Vam viure junts aquella famosa candidatura Entesa dels Catalans. Sunyer sempre va demostrar una gran independència i exigència de llibertat individual. En aquest sentit, el seu criteri tenia més valor que quan es defensen idees que han estat redactades en partits i executives per unes altres persones, i això li donava sempre una gran credibilitat.

Malgrat la seva edat i que feia mesos que sabíem que no tenia bona salut, no deixa de ser una notícia trista. Era un referent per a tots els ciutadans de Salt en les seves maneres de fer i en les seves conviccions. És un dia trist, més enllà del món de la política. Avui el trobem a faltar.

És una personalitat exemplar. I ho és pel seu compromís cívic, cultural; en destaca la seva fidelitat a la llengua. La va estimar i ens la va fer estimar. Com a polític va ser exemplar també perquè encarnava el millor de la política en l’inici de la democràcia sense caure en cap defecte dels que estan al poder.

Va ser un referent indiscutible per als saltencs de la meva generació en l’àmbit cultural en un context advers. Ens va fer entendre que la bondat pot ser una forma de la intel·ligència. Ha acabat la seva vida amb la serenitat dels que han viscut sense envejar res ni ningú.

Encara recordo les rialles que feies en la meva massa llunyana darrera visita quan t’explicava les meves aventures viatgeres. Del nostre temps a l’Ajuntament ja ens ho havíem dit tot, però vaig intentar continuar el treball que havíem començat junts. Al Consell Municipal, a la regidoria i després a l’alcaldia. Avui ja sabem el que haurem de votar el primer d’octubre. Direm SÍ. També per tu.

Ha estat un home fonamental en la cultura catalana. Va ensenyar català a generacions de gent, sobretot a joves de les darreries del franquisme i primers temps de la transició. Vaig tenir molta amistat amb ell, l’havia acompanyat a fer les classes de català a Anglès. Va ser una gran persona, i va fer un paper excel·lentíssim com a alcalde, i era un home entregat als altres, tant en l’àmbit cultural com el cívic. A Salt concretament va ser el detonant del naixement de l’esperit nacionalista i combatiu.

Era un treballador incansable, de compromís cívic. Tocava de peus a terra i amb l’Entesa va descobrir que no li interessava la política de politiqueries. A l’alcaldia es va retrobar amb l’esperit del poble i va treballar al servei del Salt independent. Ha tingut una vida plena al servei de la cultura, la llengua i el país.

Era un home de teatre. Des del temps famós que va entrar a Can Panxut a Salt i van començar a fer representacions. Va empènyer i ajudar tothom que volia a fer teatre. Una figura que no va buscar el mèrit però va ajudar que la gent en tingués.

A més de ser una personalitat important, per a tota una generació de saltencs ens va donar un sentit a les nostres vides. A través de la seva bondat, amabilitat i ferm positivisme, ens donava forces per mirar sempre endavant.

Era un home bo, estimava la seva família, el seu poble, el nostre país... i per damunt de tot, la seva llengua. És un referent pel nostre poble i Catalunya... Era un home de pau.