Sunyer amb l’autobús

Salvador Sunyer ha estat sempre una persona propera. Tan propera que, quan per la festa major de Santa Eugènia de Ter del 2011 va ser convidat a pronunciar el pregó petit a la plaça del Poble (davant del recordat Plat A Plat), ell i la Carme Bover van agafar a Salt l’autobús de línia i van baixar a la parada de Vins Pagès de la carretera de Santa Eugènia, al pas estret, per arribar caminant quatre passes fins a la placeta on veïns i amics l’estaven esperant. Quan l’acte festiu va finalitzar, varen tornar a agafar el bus per arribar a casa seva, al carrer Major de la vila veïna, tot agraint el gest al grapat d’eugeniencs que se li oferien per portar-los en cotxe fins a la porta de casa. Més d’un hauria pagat per portar-los.

Acostumats a mirar cap a Girona, a “baixar” a Girona pel pont de la Rodona o pel pont del Dimoni..., que el pregoner Sunyer arribés en bus des de l’altra banda del Güell, resseguint la Monar, des del pla del Ter, des del melic de Salt al melic de Santa Eugènia, va ser una imatge d’aquelles que defineixen la parella Sunyer Bover i la idiosincràsia dels que habitem a la Comarca i la Terra Mitjana: hòbbits en transport públic. El grapat de mans enlairades en senyal de reconeixement i gratitud dels que els van acomiadar quan ja seien a l’autobús de tornada, com aquells que saluden uns familiars estimats quan se’n van, serà sempre una metàfora viva gravada a les ninetes dels qui érem allà, quina sort la nostra!

Entre altres coses, totes cabals, Sunyer ens va confiar: “M’ha fet molta il·lusió que em convidéssiu a fer el brindis de la festa major de Santa Eugènia de Ter, amb la qual refermeu la vostra inqüestionable personalitat. Brindem, doncs, amb una altra abraçada que sigui la penyora d’una amistat sincera entre dos pobles veïns des de temps immemorial. Entre nosaltres sempre hi ha hagut una relació estreta i cordial de veïnatge: vosaltres veniu sempre a la festa major de Salt i els saltencs a la de Santa Eugènia. Salt i Santa Eugènia de Ter continuem essent veïns, tot i que el dret a decidir ens hagi conduït a un resultat divers. Vosaltres sou ciutadans de Girona i nosaltres, que també n’érem per decret, vàrem escollir ser independents. I és bo que uns i altres exercim aquest dret, que és un dret universal. Un dret de tots els ciutadans i de tots els pobles d’arreu del món, i no ens el pot prendre ningú.”

Així va reblar la seva intervenció, abans de llegir amb veu-amable-de-Sunyer un poema de la seva collita: “Ara, per sort nostra, els conflictes no es resolen amb guerres, sinó amb pactes, amb raonaments i amb referèndums. Tothom té dret a decidir quin és el seu poble i quina és la seva nació!” Quina sort haver conegut Salvador Sunyer!