El juny del 77

Dijous farà 40 anys de les primeres eleccions democràtiques. Van ser molt importants històricament. Un dels esdeveniments més importants de la política del segle XX. Des de llavors fins ara ha passat de tot. Entre altres coses, i parlant només dels últims anys, hi ha hagut la crisi econòmica que va esclatar el 2008, l’esclat d’un procés sobiranista que es va deixar veure el 2012, el 15-M amb els indignats, el naixement de Podem, la demanda del dret a decidir i més i més fets. Els que van participar en el 15-J del 1977 no es podien imaginar res del que ha passat quan preparaven el futur democràtic de les espanyes. A Catalunya mai serà prou homenatjada l’eficàcia de l’Assemblea de Catalunya. L’Assemblea que no va tenir la necessitat lingüística de col·locar la paraula democràtica perquè era clar que la seva funció era precisament la del servei a la jove democràcia.

Res té a veure el moment actual, si bé llavors es venia d’un llarg silenci democràtic i ara venim d’una caducitat pràcticament de tot allò que aleshores es va intentar fer a fi de bé. Una caducitat que només es pot pal·liar renovant un sistema polític que no dona per a més quan encara són vigents reglaments que no funcionen per al dia a dia de la ciutadania, entre altres mancances i per culpa de tots. Catalunya mai ha aconseguit una llei electoral pròpia i algunes normes dels reglaments dels parlaments encara són del segle XIX, com evidenciava el síndic de greuges, Rafael Ribó –sobrevivent d’aquella època de la Transició–. En aquests moments, i a totes bandes, hi ha un desgast democràtic que causen els atacs a la llibertat d’expressió. Queda molt clar que, 40 anys després, s’ha de fer un repàs de dalt a baix sense obviar aquell 15-J del 1977, que va suposar la conquesta d’ una democràcia amb molts defectes, però semblant a la dels països avançats.