100 arguments per dir sí a la independència

1.

Amb la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre del 1714, Catalunya va perdre les seves institucions de govern que havia mantingut des de l’època medieval. L’any 1716, amb el Decret de Nova Planta, el rei Borbó Felip V les anul·lava legalment i sotmetia Catalunya a les lleis del poder central. Des de llavors, els catalans només hem gaudit d’autogovern –limitat sempre per les lleis espanyoles– durant la Segona República i des del 1977, quan es va reinstaurar la Generalitat.

2.

Amb un estat propi, Catalunya podrà disposar de tots els importants recursos que genera i decidir on els inverteix sense estar condicionada i encotillada per les lleis espanyoles i per les decisions polítiques arbitràries que dicten els governs de Madrid.

3.

Amb l’assoliment de la independència es faran realitat els desitjos de molts catalans, alguns dels qual, malauradament, no ho podran veure. Molts d’ells, a més, van perdre la vida lluitant per aquest ideal. Tot un homenatge.

4.

Cada dia, uns 40 milions d’euros van cap a Madrid i només una part torna de manera escadussera. Setze mil milions l’any són tot un espoli, un dels dèficits fiscals més alts d’Europa, prop d’un 9% del PIB català. Concretament l’any 2016, el dèficit fiscal va ser de 14.623 milions d’euros, segons el govern.

5.

Catalunya té les seves arrels en l’edat mitjana i es considera que neix de facto com a estat l’any 988, quan el comte Borrell II es va negar a renovar el pacte de vassallatge amb el rei francès, Hug Capet, i va instaurar la independència dels territoris sota el seu poder. Catalunya té també una llengua i una cultura pròpies, trets propis de qualsevol nació.

6.

Com a nació històrica, Catalunya té dret a l’autodeterminació i a constituir-se en estat propi, segons la Carta de les Nacions Unides del 1951.

7.

Amb la independència i amb un estat al darrere, Catalunya rebrà el reconeixement i el respecte de la resta de nacions i estats d’arreu del món.

8.

Com a estat, Catalunya podrà integrar-se en les grans organitzacions internacionals, com les Nacions Unides i tantes d’altres.

9.

Amb veu pròpia a l’ONU i a la Unió Europea (EU) i en altres organitzacions, Catalunya podrà defensar els seus interessos sense haver de dependre, com ara, de la diplomàcia espanyola.

10.

Sempre s’ha considerat que amb un estat al darrere, el català tindrà més protecció i promoció que ara mateix, quan, sovint, l’Estat Espanyol, amb múltiples lleis i normatives, hi juga en contra.

11.

En més de trenta anys de ser a la UE, l’Estat espanyol no ha volgut que el català hi fos llengua oficial, tot i tenir més nombre de parlants que altres idiomes que sí que ho són, com el suec, l’eslovè o el maltès. Amb Catalunya com a estat membre de la UE, el català tindrà garantida la seva oficialitat a Europa.

12.

En tenim exemples cada dia i, sovint, amb males maneres. En una Catalunya independent, cap autoritat ens podrà exigir que els parlem en cristiano.

13.

Les empreses s’emparen en la legislació espanyola i en el fet que Catalunya no és un estat, per no etiquetar els seus productes en català. En una Catalunya independent, medicaments, prospectes de cotxes, llaunes de refrescos i tots els productes que us podeu imaginar seran etiquetats en català, com passa, per exemple, en països molt petits, com Eslovènia.

14.

Només el 8,4% de les sentències de l’any 2015 van ser fetes en català, el percentatge més baix dels últims anys. En una Catalunya independent, amb jutges, fiscals i funcionaris havent de conèixer obligatòriament la nostra llengua, la normalització del català en la justícia hauria d’avançar ràpidament.

15.

Ni una dècima part de les televisions que es veuen a Catalunya són en català. Molts diaris i revistes tampoc són en la nostra llengua. Al món del cinema, els avenços han estat mínims en els últims anys. En les plataformes digitals, tot i les facilitats que dona la tecnologia actual, sovint és molt difícil trobar, per exemple, subtítols en català. Tot això canviarà en una Catalunya independent.

16.

Els catalans ens n’hem fet un tip, d’explicar que som un país amb una història, una llengua i una cultura pròpies. Tenir un estat ens donarà a conèixer automàticament a tot el món i ens estalviarem haver de convertir esplèndides vetllades amb forasters en un debat polític.

17.

L’any 1996, el Comitè Olímpic Internacional (COI), presidit per un català, Joan Antoni Samaranch, va modificar la Carta Olímpica reconeixent només els estats independents i aquells altres que ja hi participessin. Quan Catalunya sigui un estat, serà acceptada, doncs, en el COI i podrà participar en els Jocs.

18.

Ser un estat és la clau perquè les diferents federacions internacionals acceptin les seleccions catalanes de cada esport. Fins ara hi ha vint-i-una seleccions reconegudes, la majoria d’esports minoritaris .

19.

Algunes de les grans infraestructures viàries, ferroviàries i portuàries catalanes depenen de l’Estat Espanyol. Catalunya no hi té poder de decisió, ni per reformar-les, ni per fer-ne de noves. En una Catalunya independent tot això canviarà.

20.

L’Estat espanyol fa anys que mareja la perdiu amb el corredor mediterrani i manté, per exemple, una sola via entre Salou i Vandellòs, tot un anacronisme. Una Catalunya estat tindrà els recursos per acabar aquestes obres i potenciar encara més les connexions ferroviàries amb Europa, no només les de llarga distància i de mercaderies, sinó també les més properes, com entre Figueres i Perpinyà, per exemple.

21.

Els grans ports catalans són controlats per l’Estat, cosa que no en permet el creixement adequat que li donaria una gestió directa des de Catalunya.

22.

Aena, l’empresa estatal que gestiona els aeroports espanyols no permet que el de Barcelona sigui el gran hub internacional que una gran capital com la catalana necessita. L’Estat controla també els grans recorreguts internacionals i ha boicotejats les iniciatives d’algunes companyies que volien establir vols directes amb Barcelona des del Japó i Corea del Sud, per exemple, obligant-les a volar directament a Madrid.

23.

La política energètica està supeditada ara mateix a les decisions de l’Estat espanyol. Amb la independència podrem decidir sobre un camp cabdal.

24.

El fet de pertànyer a una terra conquerida on l’Estat espanyol ha imposat la seva cultura, tradicions i lleis, ha provocat que els nostres referents bàsics hagin desaparegut del marc mental de molts catalans. La influència d’uns mitjans de comunicació, televisions sobretot, sense cap referent català, ha estat també cabdal. Molts catalans tampoc tenen clara, malgrat que, en teoria, han estat “adoctrinats” per l’escola i TV3, que pertanyen a una cultura mil·lenària, amb una llengua pròpia i amb un territori que ha estat trossejat. La manera com molta gent veu i considera, per exemple, la Catalunya del Nord, un tros del país escapçat fa més de tres-cents cinquanta anys, n’és paradigmàtic.

25.

Ni amb les grans manifestacions i protestes que hi ha hagut a Catalunya en els últims anys, l’Estat no ha aturat les ingerències en moltes de les competències de la Generalitat –només cal fer la llista de lleis aprovades pel Parlament contra les quals s’ha presentat recurs al Constitucional– i ha fet una política cada cop més recentralitzadora.

26.

Ni des del PP, ni des del PSOE, ni des de Podemos, malgrat les promeses, ha sorgit, en els últims anys, una proposta clara que signifiqui garantir allò bàsic que ja figurava, en part, en l’Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya el 2006: pacte fiscal i protecció cultural i lingüística. I res no sembla que hagi de canviar en els pròxims mesos i anys. Malgrat el que diguin uns i altres.

27.

L’any 2000, el govern popular de José María Aznar va unificar les plaques de les matrícules obligant tothom a portar la E d’Espanya i no deixant la possibilitat de posar-hi cap distintiu autonòmic com sí que feien, per exemple, estats molt més centralistes, com França. “Jo no sóc aquí per parlar de les xapetes”, va contestar Aznar quan li van preguntar sobre el tema. Més tard, el govern tripartit català, amb la llavors consellera d’Interior, Montserrat Tura, va intentar canviar-ho, sense èxit. Des de llavors, molts catalans porten el CAT a les matrícules i han estat multats per aquest motiu. Amb la independència tot això que ens ho estalviarem.

28.

Just aquesta setmana, el govern català ha tirat pel dret i ha decidit convocar pel seu compte la Junta de Seguretat de Catalunya, que no se celebra des del 2009. Amb la independència, no haurem d’estar pendents dels boicots de l’Estat espanyol en temes tan vitals com la seguretat pública.

29.

El govern espanyol ha intentat aturar, ara fa uns dies, la convocatòria de 500 noves places al cos de Mossos d’Esquadra, al·legant temes pressupostaris. Sortosament, la Generalitat ha tirat pel dret, com podrà fer quan tinguem la independència.

30.

En el conflicte amb l’Estat espanyol, els Mossos tenen vetat accedir a les bases de dades de l’Europol, vitals per a la col·laboració en la lluita contra l’amenaça gihadista. Amb un estat propi al darrere, aquesta barrera desapareixerà.

31.

Des de l’inici del procés, els catalans demanem sobretot poder votar. Arran de la consulta del 9-N, la justícia espanyola ha condemnat l’expresident Mas i els exconsellers Homs, Ortega i Rigau. Les dues lleis catalanes de consultes aprovades en els últims deu anys també han rebut de valent. En un estat democràtic obert i participatiu, les consultes i referèndums haurien de ser exercicis quotidians.

32.

El 12 d’octubre se celebra la festa de la Hispanidad i la diada nacional espanyola, dues commemoracions que una majoria de catalans no comparteixen. Amb la independència, el 12 d’octubre –“res a celebrar”– serà un dia com qualsevol altre a Catalunya.

33.

L’any 1968, Joan Manuel Serrat havia de cantar La, la, la en català a Eurovisió, però TVE li ho va prohibir. En tots aquests anys, cap representant espanyol ha cantat en la nostra llengua. Amb la independència, podrem decidir si participem, o no, en aquest esdeveniment televisiu.

34.

La Generalitat ja gestiona alguns impostos, però tot i així l’Estat li ha posat traves cada cop que n’ha volgut aplicar de nous, com l’impost bancari, que el TC va tombar el 2015. Amb la independència, el govern tindrà llibertat per decidir què grava i com ho grava.

35.

L’abril del 2016, el TC va anul·lar el decret català sobre la pobresa energètica al·legant que envaïa competències estatals. Un altre camp en què amb un estat al darrere, Catalunya podrà decidir les seves polítiques.

36.

Darrerament i des que va “destrossar” l’Estatut d’Autonomia aprovat per tots els catalans en referèndum l’any 2006, el Tribunal Constitucional s’ha convertit en el braç executor del govern espanyol. Sortosament, amb la independència, ens deslliurarem dels seus dictàmens sovint ben parcials.

37.

L’any 2010, el Parlament de Catalunya va acordar prohibir les curses de braus a Catalunya, però l’octubre passat el TC, sempre el TC, va tombar aquesta prohibició. Tot i això, sembla difícil que tornin les curses: la Monumental de Barcelona és l’única plaça disponible, però a la Ciutat Comtal les corridas estan també prohibides. D’altra banda, la poca demana que hi ha no permetria que l’espectacle fos rendible.

38.

L’octubre del 2010, el llavors ministre de Cultura i Educació, José Ignacio Wert, d’infausta memòria, va dir al Congrés que la voluntat del govern espanyol era “espanyolitzar els alumnes catalans”. Doncs no. Ni abans, ni ara, ni encara menys amb la independència.

39.

O potser no, perquè són incansables, com han demostrat durant anys i panys, gairebé des que el segle XVII ja ens insultava el “gran” poeta Francisco de Quevedo.

40.

Des de l’any 1833, l’Estat espanyol està dividit en les actuals províncies, una divisió que a Catalunya no va tenir en compte les tradicionals vegueries. En una Catalunya independent es podrà formalitzar definitivament una divisió territorial en vegueries i comarques, en bona part ja efectiva, i fer desaparèixer definitivament les províncies actuals, així com les respectives diputacions.

41.

Un estat català disposarà, ben segur, de molts més recursos per poder lluitar amb eficàcia contra les desigualtats socials i la pobresa.

42.

Malgrat els canvis que la tecnologia està provocant en la manera com mirem la televisió, amb noves plataformes com Netflix, a l’actual model televisiu li queden encara, presumiblement, molts anys. Ara mateix, però, la majoria de canals són en castellà i produïts des de Madrid, un fet que una Catalunya independent hauria de revertir.

43.

El govern espanyol imposa cada any un límit de dèficit que les autonomies han de complir si volen tirar endavant el seu pressupost. És un límit que l’Estat decideix arbitràriament, no repartint de manera equitativa –estalvien més les autonomies que l’Estat– la càrrega que, al seu torn, li ve imposada des de la Unió Europea. Una Catalunya independent podrà negociar directament amb Europa aquestes qüestions.

44.

La Generalitat controla els peatges de les concessions que ha donat –autopistes del Garraf i Terrassa-Manresa i túnel del Cadí–, però no pot decidir sobre l’AP-7 i l’AP-2, que travessen el país de dalt a baix, cosa que sí que podrà fer si és un estat independent.

45.

El mes de març passat, el govern espanyol va decidir rebaixar finalment, després de quatre anys i mig de protestes del sector, l’anomenat IVA cultural del 21% al 10%, mesura, però, que no va afectar el món del cinema. El govern de la Generalitat ha apostat sempre, en canvi, per aplicar un IVA cultural reduït, política que es podrà decidir lliurement amb un estat català propi.

46.

La Constitució Espanyola del 1978 mana protegir la diversitat cultural i lingüística de l’Estat, però la realitat és que això no ha estat així des que es va recuperar la democràcia. La prova més evident n’és l’Institut Cervantes, amb seus arreu del món, on és difícil veure-hi com s’hi promocionen els productes culturals catalans. Amb una Catalunya independent, la Generalitat podrà destinar més recursos a la promoció exterior que ja fa a través de l’Institut Ramon Llull.

47.

La pregunta del referèndum deixa ben clar que si guanya el sí, Catalunya esdevindrà una república. Ens deslliurarem, doncs, finalment, tres-cents anys després, dels Borbons i escollirem democràticament qui serà el nostre cap d’estat.

48.

Catalunya té, històricament, un dret civil propi, que es va començar a compilar al segle XIII. S’hi regulen qüestions bàsiques com les herències, comprar un pis o com funciona una comunitat de propietaris. Fins i tot Felip V i el franquisme el van respectar. Tot aquest dret està compilat en sis llibres, en un treball d’anys que es va cloure el 2015. Doncs bé, ni allò que havia respectat la història ho ha respectat el TC, que ara fa uns dies ha suspès tres articles sobre contractes de compravenda i cessió de solars. Un atac al nostre corpus jurídic, com tants d’altres, que amb la independència ens estalviarem.

49.

Durant anys ens hem fet un tip d’explicar arreu de l’Estat per què haurien de respectar la nostra llengua i cultura i com a poble. Hem estat pacients i hem fet molta pedagogia. Molts ens han escoltat, però d’altres, pel que sigui, han continuat amb les seves idees equivocades sobre Catalunya i els catalans. Diu la dita que no hi ha més cec que qui no hi vol veure i més sord que qui no vol escoltar. Doncs això.

50.

L’Estat espanyol s’ha fet famós, aquests últims anys, per les nombroses infraestructures ruïnoses que s’han construït: aeroports deserts, autopistes en fallida, estacions de l’AVE on hi pugen quatre gats. Una despesa monumental que agrairem no haver de continuar compartint.

51.

Com el Ministeri de Cultura i Educació, vist que la Generalitat té traspassades totes les competències en aquests àmbits. I tantes altres oficines públiques que l’Estat no ha desmuntat, malgrat que fa anys que en va perdre les competències en favor de la Generalitat.

52.

Sense l’espoli fiscal que ens aprima els pressupostos, la Generalitat podrà destinar molts més recursos a un dels sectors públics claus: el de l’educació.

53.

Les forces polítiques independentistes i les diferents entitats que els donen suport tenen ben clar que la independència és una gran oportunitat per aixecar un país nou i deixar enrere rèmores del passat. L’Estat espanyol, en canvi, ni tan sols aporta solucions als grans reptes territorials que té plantejats i es manté en l’immobilisme d’una constitució redactada sota l’amenaça dels sabres.

54.

Si cada dia se’n va cap a Madrid un tren amb 40 milions d’euros que no torna, imagineu-vos tot el que es podria fer si destinéssim una setmana d’aquests recursos a les universitats. Potser fins i tot les matrícules podrien ser gratuïtes per als que aprovin el curs, com passarà ben aviat a Andalusia.

55.

Amb la independència, la Generalitat de Catalunya tindrà llibertat per definir els currículums escolars i també podrà deixar d’estar pendent de la nova llei d’educació que, tradicionalment, cada partit estatal tira endavant quan assoleix el poder a Madrid.

56.

La normalització lingüística, un èxit en el qual s’han emmirallat nombrosos països d’arreu del món, ha estat sempre en el punt de mira dels partits de la dreta espanyola, i a vegades també d’algun dirigent socialista. Amb la independència, Catalunya podrà tirar endavant el model d’escola acollidora i normalitzada en català que sempre han desitjat la majoria de ciutadans.

57.

Des de la seva aprovació per part del Congrés espanyol, l’any 2006, l’aplicació de l’anomenada “llei de la dependència”, que atorga ajuts a les famílies amb persones dependents, ha estat envoltada de polèmica. Falta de finançament adequat, retards en el cobrament de les ajudes i altres problemes han provocat nombroses protestes. Amb la independència i més recursos, problema solucionat.

58.

Catalunya és un país de petites i mitjanes empreses. Una Catalunya independent podrà donar, ben segur, millor resposta a les seves necessitats i aspiracions.

59.

Tot i que, des de la creació del Banc Central Europeu (BCE), el paper dels bancs centrals de cada estat ha perdut pes, la previsible conversió de l’actual Institut Català de Finances (ICF) en el banc públic del govern serà un pas molt important per a la millora de la gestió econòmica del país i per poder oferir un millor finançament a les empreses i institucions del país que ho necessitin. També ens permetrà tenir veu directa a Europa a l’hora de definir i debatre les grans polítiques macroeconòmiques comunes.

60.

Si molts ja s’han emocionat aquests últims anys en veure Catalunya marcada al mapa d’Europa en alguns documents públics europeus i en diaris d’arreu, és ben fàcil imaginar com se sentiran quan una Catalunya independent figuri com cal en tots els mapes que cada dia es publiquen a tot el món.

61.

Fa més de quaranta anys que Franco va morir, però el franquisme –polític, sociològic i en forma de monuments i plaques de carrer– continua ben present en la societat espanyola. Deixar-lo enrere sí que és una bona raó per apostar per la independència, oi?

62.

Amb una Catalunya independent, la resta dels Països Catalans ho tindran molt millor perquè hi arreli cada cop més la visió que la unió fa la força. Des de Catalunya es podrà donar també tot el suport que calgui a les polítiques de promoció i defensa de la cultura i la llengua que compartim, albirant en l’horitzó un futur en comú.

63.

La producció cultural en català, en tots els camps, s’ha obert camí els últims quaranta anys, malgrat tenir molts factors en contra, com el fet d’haver de competir en un mercat dominat per la producció en castellà que, a més, disposa al seu favor de la majoria de mitjans de comunicació per difondre-la. En una Catalunya independent, com passa en altres països semblants com Dinamarca o Suècia, la producció cultural en la llengua pròpia hauria d’obtenir la màxima promoció i protecció, no només en quantitat, sinó també en qualitat.

64.

Com passa amb altres sectors, el fet de disposar de molts més recursos públics serà clau per afavorir millors polítiques. En tenir veu a la UE, també es podran defensar més directament aquests dos sectors clau de l’economia del país.

65.

Catalunya va rebre 18 milions de turistes l’any 2016, la qual cosa representa cap al 15% del PIB total català. Som, doncs, davant d’un sector clau de l’economia catalana que una Catalunya independent podrà potenciar, promoure i regular millor.

66.

Amb la celebració dels Jocs Olímpics, l’any 1992 Barcelona va situar-se al món. La ciutat va iniciar una transformació que l’ha convertit en una de les grans capitals mundials, no només perquè és entre les vint més visitades pels turistes, sinó pel seu atractiu comercial, econòmic i, per què no?, pel clima. L’Estat, però, no ho posa fàcil amb traves constants al desenvolupament de l’aeroport i del port. Sent la capital d’una Catalunya independent, Barcelona podrà consolidar encara més el seu lloc al món.

67.

Catalunya disposa d’un patrimoni natural divers i únic, que va des de l’alta muntanya fins a la plana litoral amb aiguamolls. Amb molts més recursos públics, el govern català segur que podrà protegir i promoure més aquest patrimoni. També defensar-lo d’atacs exteriors, com és el cas del transvasament del riu Ebre. Una Catalunya independent podrà desenvolupar també una legislació urbanística pròpia.

68.

Catalunya, com la resta de l’Estat, pateix la disbauxa d’horaris implementada durant el franquisme. Des de fa temps, però, s’està treballant per revertir aquesta situació i consolidar uns horaris més racionals, semblants als europeus, que permetin una major conciliació familiar. Amb un estat al darrere, ben segur que serà molt fàcil tirar endavant aquesta reforma.

69.

Com en tants altres àmbits, el fet de disposar de tots els recursos que generarà el nou estat permetrà invertir millor en el camp de la recerca i la investigació científica, en què, malgrat les dificultats, Catalunya és a la primera línia mundial.

70.

L’Estatut de Catalunya reconeix la Val d’Aran com “una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística”. També “empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya”. L’any 2015 es va reforçar aquest reconeixement amb l’aprovació de la llei de l’Aran, que també inclou el dret a decidir de la Vall.

71.

L’unionisme assegura que si Catalunya s’independitza, els jubilats catalans deixaran de cobrar les pensions. Aquesta no és, però, la realitat, perquè mentre que l’Estat espanyol ha anat buidant la guardiola de les pensions –més de 60.000 milions d’euros en els últims anys– posant en perill els pagaments, Catalunya ha continuat aportant un saldo positiu en cada exercici. En el període entre 1995 i el 2010 Catalunya hi va aportar cap a 25.000 milions. A Catalunya per cada jubilat hi ha 2,54 treballadors que li garanteixen la pensió. Amb aquestes xifres a la mà, els experts creuen que una Catalunya independent podrà assegurar i garantir perfectament unes pensions contributives i no contributives dignes.

72.

La militar Marcha real , himne espanyol també durant el franquisme, ha estat rebutjada des de sempre per bona part de la societat catalana. Els últims anys, en les finals de copa en què ha participat el Barça, i en alguns altres esdeveniments, hi ha hagut xiulades memorables en presència del rei espanyol. Afortunadament, en una Catalunya independent podrem dedicar les nostres energies a coses més profitoses.

73.

L’Estat espanyol, que és qui en té les competències, es va comprometre l’any passat a acollir 17.337 refugiats, però aquesta setmana tot just n’havia acollit poc més d’un miler. Una vergonya que una Catalunya independent –la societat catalana sempre s’ha mostrat acollidora i ha demostrat tot sovint– segur que resoldrà.

74.

Milers de joves catalans, es calcula que uns 100.000, han marxat aquests últims anys a treballar a l’estranger. Un país competitiu i amb recursos com una Catalunya independent tindrà capacitat per revertir aquesta situació injusta.

75.

Una Catalunya independent és viable econòmicament, com han acreditat nombrosos economistes de prestigi aquests últims temps. No només catalans, com els que conformen el col·lectiu Wilson, sinó d’altres com el premi Nobel d’Economia l’any 1992 Gary Stanley Becker.

76.

Tota l’eficàcia que la Generalitat ha demostrat en la gestió dels seus ferrocarrils és la que ha faltat a Renfe i al gestor d’infraestructures Adif en el servei de rodalies, on hi ha hagut un desastre rere un altre en els últims anys, amb l’afegit de la falta d’inversió de l’Estat.

77.

El comerç és un dels sectors més importants de l’economia catalana. En una Catalunya independent, el govern podria impulsar polítiques de protecció i no hauria d’estar pendent de les lleis estatals, que sovint no tenen en compte la realitat específica catalana.

78.

Des de fa anys que el govern espanyol té pendent de reformar i modernitzar la llei que regula el mecenatge. Una paràlisi que ha estat criticada pels diferents sectors als quals afavoriria que des de Catalunya es pogués decidir sobre aquesta qüestió sense traves ni imposicions.

79.

En molts aspectes, l’administració de justícia espanyola continua ancorada en el segle XIX. En una Catalunya independent es podria emprendre, amb els recursos necessaris, la reforma pendent que portés la justícia catalana al segle XXI.

80.

En els últims mesos la justícia espanyola ha perseguit implacablement la presidenta i alguns membres de la mesa del Parlament per haver permès debatre la independència a la cambra. Una anomalia democràtica que, amb un estat propi, tindria recorregut zero.

81.

Catalunya s’ha mostrat, des de sempre, com un país avançat en el reconeixement dels drets individuals i col·lectius dels seus ciutadans, un fet que una Catalunya independent segur que encara refermarà més.

82.

Quinze nous estats han sorgit a Europa des del 1990. Una desena més havia guanyat la seva independència des de primers del segle XX. El naixement d’un nou estat no és, doncs, cap fet anormal al continent europeu. Cap dels nous estats, per cert, ha volgut tornar a la seva situació anterior.

83.

La sanitat catalana és un model d’èxit que han copiat molts altres governs. Us imagineu com podria millorar només que aconseguíssim retenir els diners que marxaran cap a Madrid i no tornaran aquesta setmana? 40 milions per set dies. Només cal multiplicar-ho.

84.

La lluita contra el canvi climàtic ha estat una prioritat del govern català des de fa anys. Amb més recursos, es podran aplicar polítiques més efectives.

85.

L’administració catalana, tot i tenir menys de quaranta anys, es va construir, en molts aspectes, a imatge i semblança de l’espanyola. En un nou país, reformar-la i modernitzar-la haurà de ser una de les prioritats.

86.

Les reminiscències franquistes a l’Estat espanyol fan que no hagin desaparegut, ni de bon tros, actituds i tics antidemocràtics en moltes institucions i cossos de seguretat, per exemple.

87.

Cada exercici, els diputats catalans negocien durament a Madrid partides i inversions, moltes de les quals no s’acaben complint. Un informe del govern català ha revelat aquesta setmana que l’Estat només ha acabat un 30% de les obres previstes des del 2015.

88.

Doncs això. Per deixar de ser súbdits d’una monarquia ancorada en el temps i passar a ser ciutadans d’una república del segle XXI.

89.

L’Estat espanyol no compleix des de fa temps les sentències del TC en matèria universitària i perjudica els estudiants catalans en la distribució de beques, segons ha denunciat el govern català de manera reiterada. La discriminació queda ben palesa quan es comparen les dades: el percentatge d’estudiants que reben beca a Catalunya està un 20% per sota dels que en reben a la resta de l’Estat. També s’ha retardat el pagament de les ja concedides. El gener passat, la Generalitat va demanar al ministeri que pagués les beques de 160.000 estudiants catalans que encara no les havien cobrat, a diferència dels becats de la resta de l’Estat, que ja feia dies que tenien els diners ingressats.

Els conflictes entre Espanya i Catalunya oberts des que es va iniciar el procés cap a la independència han deixat ben palès que la justícia espanyola no és ni de bon tros independent. N’hi ha hagut un reguitzell de casos que tothom té en la memòria. De fet la justícia espanyola figura en el lloc 25 de 28 entre les menys independents de la Unió Europea. La mateixa UE la veu com “poc eficient, de qualitat escassa i gens independent”. A escala mundial, segons un rànquing del World Economic Forum, Espanya ocupa el lloc 97 de 144 en independència judicial. Al nivell de països com Tanzània i l’Iran.

91.

En un país que podrà gestionar tots els recursos que genera com serà una Catalunya independent, el govern podrà aplicar molt millor polítiques socials avançades com l’anomenada renda garantida de ciutadania –aprovada pel Parlament el mes de maig passat amb un import de 664 euros mensuals per a 62.000 famílies– o acostar el sou mínim interprofessional a nivells europeus. Ara mateix a Alemanya és de 1.498 euros; a França, de 1.480 euros, mentre que a l’Estat és de 825,63 euros.

92.

La lluita contra l’atur serà, sense dubte, una de les grans prioritats del nou estat, i més quan podrà disposar de nous recursos per aplicar polítiques per fomentar l’ocupació. Actualment la taxa d’atur a Catalunya voreja el 15%, mentre que a Espanya s’enfila fins al 18%. A França és del 9,6%; al Regne Unit, del 4,8%, i a Alemanya, del 3,9%.

93.

Catalunya té una llarga tradició en solidaritat i cooperació internacional. Segons dades del govern català, Catalunya aporta el 20% dels prop de 2.400 milions d’euros que l’Estat espanyol dedica a cooperació, uns recursos que no pot controlar, però, directament. En una Catalunya amb plenes competències en acció exterior i amb més recursos podrem donar un gran impuls a tot aquest àmbit.

94.

Un dels arguments més repetits per l’unionisme en contra del procés ha estat que aquest desactivarà la inversió empresarial estrangera a Catalunya. Totes les dades conegudes des del 2011 ho han anat, però, desmentint. Per exemple, entre el gener del 2011 i el juny del 2016 Catalunya ha atret 14.532 milions d’euros d’inversió estrangera, que provenen de 601 projectes d’inversió de companyies multinacionals que hi han creat 38.385 llocs de treball directes. El primer trimestre del 2017 les dades també són molt positives: 856,4 milions d’euros d’inversió bruta, un 69,5% més que en el mateix període de l’any anterior, la majoria provinent de la UE. En una Catalunya independent i més competitiva, amb polítiques pròpies que ho afavoreixin, la inversió estrangera pot créixer, doncs, de manera exponencial.

95.

En els últims temps, la Hisenda espanyola ha demostrat ser molt eficaç a l’hora d’esprémer ciutadans, autònoms, petits comerciants i empresaris, i potser no tant quan s’ha tractat de grans fortunes. Catalunya haurà de construir –de fet ja ho està fent– una nova hisenda, moderna i independent, que serà clau per aconseguir els recursos necessaris per tirar endavant el nou estat.

96.

La sobirania resideix en el poble, diu la Constitució Espanyola, però això no va ser així en el cas de l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006, que el Tribunal Constitucional espanyol va destrossar malgrat haver estat aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés i en referèndum. Una Catalunya independent ben segur que serà molt més respectuosa amb les decisions dels seus ciutadans. De fet, és el que passa en totes les democràcies avançades.

97.

L’administració local és la més propera als ciutadans i, des de sempre, ha estat de les més maltractades pel govern espanyol. Amb el nou estat, els ajuntaments haurien de poder rebre els recursos necessaris.

98.

Després de la proclamació d’independència, uns dels passos més importants serà la redacció d’una constitució catalana, una oportunitat única per definir un país respectuós al màxim amb els drets humans i protectora dels drets socials, econòmics, culturals i del medi ambient. A diferència de l’espanyola del 1978, feta sota l’amenaça dels sabres, la nova constitució catalana es podrà debatre amb total llibertat, amb el repte de redactar uns dels textos més avançats del món.

99.

A l’hora de redactar la nova constitució, uns dels grans debats serà si el nou estat ha de tenir exèrcit i com ha de ser aquest en cas afirmatiu. En tot cas, l’assoliment d’una Catalunya independent serà una gran oportunitat per definir polítiques de defensa modernes i compatibles amb la cultura de la pau, que sempre han defensat molts catalans.

100.

Oh, i tant, que sí!