«Les consultes encaixen en la Constitució»

–«Cap ni un. Les consultes han fet reaparèixer el fet que la Unió Europea té tres-centes regions, moltes de les quals tenen aspiracions nacionals semblants. Però els elements identitaris tenen un encaix perfecte dins la Constitució Espanyola. L'únic problema és el que fan aquells que es consideren hereus legítims d'un assassí com Franco –a qui no volen condemnar ni jutjar– i que fan molt de soroll mediàtic, sobretot en algunes comunitats autònomes.»

–«Jurídicament no plantegen cap problema. La prova és que s'han celebrat amb normalitat i ningú ha presentat denúncia. Si fins ara no han reaccionat, ja no faran res. Les consultes no susciten conflictes jurídics que no encaixin dins la Constitució i la legalitat espanyola.»

–«No he estudiat a fons l'Estatut i no puc dir-ho. Però el que sí que sé, pel meu estudi de la Constitució, és que la Carta Magna té dues maneres de ser llegida: per confrontar o per assimilar. Alguns creuen que la lletra de la Constitució és intocable i que no hi cap res que no sigui el que ells volen. Però moltes sentències del TC han tingut una posició flexible i acollidora per admetre que una llei o un estatut no són incompatibles amb una lectura àmplia de mires de la Constitució. Si jo estigués al TC, en faria una lectura més flexible.»

–«No haurien aconseguit res. Jo sempre he dit que al TC no es pot recusar ningú per raons d'interpretació de lleis. La recusació de Pérez Tremps va ser admesa d'una manera absolutament inacceptable. Només et poden recusar perquè el que es jutja sigui el teu fill.»

–«Els conec bé i n'hi ha que són amics meus; per això no els he preguntat per l'Estatut. El que sí que s'ha de dir és que els tres anys que arrosseguen per presentar sentència són excessius. Ningú pot dir que se'ls hagi pressionat o que no hagin pogut treballar amb tranquil·litat.»

–«Potser sí. El que poden dir és que la lectura que fa l'Estatut sobre les qüestions recorregudes no és inconstitucional en el sentit que la Constitució podria admetre aquestes lectures perquè no les rebutja de manera explícita.»

–«Això, més enllà de catalanisme o espanyolisme, és una altra qüestió. La justícia no pot usurpar les funcions dels parlaments, però cal un instrument jurídic per establir si les lleis s'ajusten a dret. Aquelles lleis que s'han de sotmetre a referèndum podrien passar pel TC abans amb una condició: un període màxim de sis mesos per dictar sentència. Això no ho va demanar ningú, aleshores...»

–«Ser un demòcrata a Madrid de vegades és difícil. El problema és, d'una banda, de caràcter històric, i, de l'altra, de la globalització. Una llengua que té poesia, teatre, televisions i diaris sobreviurà s'hi posin com s'hi posin des de Madrid. Permeti'm una crítica, feta des d'un amic: sovint veig massa dramatisme amb la llengua; el català no es mor! El català és molt fort, i no veig cap problema en la convivència amb el castellà.»

–«És un tribut que es va haver de pagar. Al final semblarà que els franquistes tenien raó: no tenien res a oferir a la democràcia tret d'autosalvar-se a través d'una llei d'amnistia. Una massa d'espanyols considerable continua creient que Franco va ser un mal necessari per evitar una situació revolucionària davant una República sense rumb.»

–«Molt negatiu. Una sala del Tribunal Suprem continua considerant com la legalitat vigent el sistema franquista, com si la llei fos una forma sagrada. Això ho diu un jutge alemany, resistint-se a anul·lar una decisió de l'època nazi, i tindria problemes penals. Però Espanya sempre ha estat diferent.»

–«Tots dos. Els jutges tendim a amagar-nos quan ens va bé en el fet que la llei no és prou clara, terminant... però el judici contra el franquisme hauria d'estar per sobre de la llei espanyola: és dret internacional, drets humans, i té origen en les regles de Nuremberg. Els països civilitzats han aplicat aquesta norma, tret d'Espanya.»

–«No. Això hauria estat important els anys 40. Seixanta anys després les coses han canviat, i és difícil jutjar els autors materials de la repressió. Això sí, els tres grans assassins de masses en l'època recent són Stalin, Hitler i Franco, i de tots tres, Franco ha passat incòlume i es va acomiadar d'aquest món amb cinc sentències de mort.»

–«La nul·litat és jurídicament tan racional i lògica, que qualsevol estudiant de dret ho podria fer, perquè la llei mateixa diu que van ser una farsa ‘per falta de garanties necessàries'. No entenc per què no s'anul·len. També es podrien demanar responsabilitats personals, com s'ha fet a França, Alemanya o Xile. Aquí sembla que l'Audiència Nacional no pugui tocar cap assassí espanyol, però sí els d'altres nacionalitats. Tot i això, la llei de la memòria històrica és molt sibil·lina i molt poc ambiciosa.»

–«Sí. El govern va haver de fer concessions, bàsicament perquè l'horroritzava que CiU i el PNB hi votessin en contra. El que volien era deixar sol el PP.»

–«El tribut a CiU va ser el Valle de los Caídos. Que li ho preguntin al senyor Duran i Lleida. Els monjos de Montserrat, que van ser antifranquistes, van exigir que no expulsessin els seus germans benedictins del Valle de los Caídos. El problema és que allà només se salvaguardava la memòria dels vencedors, i ara la llei exigeix la defensa de tots.»