Maduro denuncia un cop d’estat

El president Nicolás Maduro està convençut que Veneçuela és a les portes d’un cop d’estat. I un confús incident amb un helicòpter de la policia li ha donat l’excusa per fer una lectura esbiaixada de la crisi social al seu país, que des de fa 90 dies manté l’oposició als carrers, amb manifestacions diàries, i una escalada de violència que ja s’ha cobrat 73 morts. A mitja tarda de dimarts, una aeronau va sobrevolar Caracas i es va aturar sobre el Tribunal Suprem, epicentre del poder oficialista. Hi va llançar quatre granades i després es va allunyar per posar-se sobre un edifici residencial durant uns minuts; tot seguit va sobrevolar la seu del Ministeri de l’Interior. Maduro va denunciar immediatament un “atac terrorista”, va denunciar un intent de derrocament per part de militars rebels i va desplegar l’exèrcit als voltants del Palau Miraflores, seu del govern. “Aquest és el tipus d’escalada armada que he estat denunciant. He activat la Força Armada Nacional per defensar el dret a la tranquil·litat”, va afirmar unes hores després de l’incident.

L’helicòpter va desaparèixer tan misteriosament com va aparèixer. Però això no va impedir que es conegués el nom del pilot, Óscar Pérez, un inspector de la policia que integra la Brigada d’Accions Especials i és cap d’operacions aèries, a més d’escafandrista tàctic i paracaigudista. Abans del vol, Pérez va penjar un missatge gravat a les xarxes socials on assegurava que forma part d’“una coalició de funcionaris militars, policials i civils en contra d’aquest govern transitori i criminal”. “Aquest combat és contra el govern nefast, contra la tirania”, va dir dret davant d’una càmera, vestit com a militar i secundat per quatre soldats encaputxats i armats amb fusells. El vol va ser un acte polític. El pilot i els seus acompanyants van desplegar una bandera amb la llegenda “350 Llibertat”, en referència a l’article de la Constitució que faculta els ciutadans a no reconèixer un govern que consideren il·legítim. Pérez és avui l’home més buscat de Veneçuela.

Radicalitzar la revolució

Maduro va apuntar contra sectors de l’oficialisme que no li són afins. Per això va vincular el pilot amb l’exministre de l’Interior Miguel Rodríguez Torres, un home que lidera un dels fronts chavistes que s’oposen a la convocatòria d’una assemblea constituent. Aquesta és avui la gran aposta de Maduro per sortir de la crisi. I per això ha convocat eleccions, perquè els elegits redactin una nova Constitució que radicalitzi la revolució, com ell mateix ha anunciat. Abans de l’incident de l’helicòpter, el president va ser dur amb l’oposició i va prometre que faria servir les armes en cas que les revoltes populars no acabessin. “Si Veneçuela s’immergís en el caos i la violència i la revolució bolivariana fos destruïda, nosaltres aniríem al combat. Allò que no vam poder aconseguir amb els vots ho faríem amb les armes, alliberaríem la nostra pàtria amb les armes!”, va afirmar Maduro envoltat de seguidors.

Augmenta la violència

Per a l’oposició, la promesa de les armes va ser una evidència més que el govern està decidit a mantenir-se com sigui en el poder, tot i la crisi econòmica i la pèrdua de suport popular. “Maduro va declarar la guerra als veneçolans”, va dir el governador i excandidat presidencial Henrique Capriles. En tot cas, el govern sembla que es dessagna a poc a poc mentre la violència creix. Als 73 morts cal sumar-hi més de 3.300 detinguts. Ahir mateix, centenars d’opositors van tornar a tallar carrers i carreteres en diverses ciutats de tota Veneçuela, per expressar el seu rebuig al procés constituent activat pel govern de Maduro. Va ser la tercera acció d’aquesta mena que convoca l’oposició en una setmana.

L’Assemblea ha estat el blanc predilecte de Maduro. I el Tribunal Suprem, la seva eina legal per atacar-la, amb sentències que han anul·lat o neutralitzat, una rere l’altra, les decisions legislatives. La sentència més impactant va buidar de contingut en un tres i no res totes les lleis aprovades fins aquell moment per l’oposició. Si bé el govern va haver de rectificar més tard, les revoltes que van seguir aquella decisió, ja fa tres mesos, van activar les protestes. Per això no ha estat casualitat que l’atac armat liderat per Pérez apuntés contra aquest òrgan judicial del poder chavista.