El Parlament ha anul·lat per unanimitat les sentències polítiques del franquisme

El Parlament ha aprovat per unanimitat anul·lar les sentències polítiques del règim franquista i declarar “il·legals” els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que va actuar a Catalunya del 1938 al 1978. La proposició de llei presentada per JxSí, CUP i CSQP també autoritza l’Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar un llistat de condemnats. És dir, fer un registre dels 63.961 processos que van tenir lloc a Catalunya durant aquests quaranta anys. El PPC hi ha votat a favor tot i que el 2007 els populars van votar al Congrés en contra la llei de memòria històrica que va declarar “il·legítims” els tribunals i les condemnes del franquisme. El diputat dels populars Fernando Sánchez ha defensat el vot a favor “per respecte a les víctimes i com un pas per aprofundir en el camí de la reconciliació que es va iniciar amb la transició”.

El text aprovat declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que va actuar a Catalunya del 1938 al 1978. En conseqüència, segons el redactat de la llei, “es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.

Pel que fa al llistat que podria elaborar l’Arxiu Nacional de Catalunya sobre sentències i condemnes, la llei diu que hi constarà “el número de procediment, la persona física o jurídica encausada i la condemna imposada”. El text també preveu que l’Arxiu Nacional de Catalunya actualitzi la llista si té coneixement de casos que no constin a l’arxiu dels tribunals militars a Catalunya.

La relatora de la ponència de la proposició de llei, Montserrat Palau (JxSí), ha citat el redactat de la llei, que apunta que el Parlament “assumeix la responsabilitat històrica i declara il·legals els processos i les causes i n’anul·la les sentències”. A més, la relatora ha conclòs que la normativa “no busca revenja”, sinó “veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició”. Palau també ha felicitat Cs i PPC per votar-hi a favor i els ha instat a traslladar el seu vot favorable al Congrés dels Diputats i a d’altres lleis que s’aprovin al Parlament sobre memòria històrica. “Hem tardat però cap indiferència, ni silenci ni oblit”, ha conclòs.

El diputat del PPC Fernando Sánchez ha justificat el vot favorable del seu grup per “respecte a les víctimes i com un pas per aprofundir en el camí de la reconciliació que es va iniciar amb la transició”. El diputat ha rebutjat i condemnat el cop d’estat del general Franco així com tota la dictadura. “I refusem de forma especial la repressió dels ciutadans de Catalunya i de la nostra cultura catalana”, ha afegit.

El diputat del PPC s’ha dirigit directament al conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, per demanar-li que “transiti pel camí d’una veritable memòria democràtica, sense equidistàncies i sempre respectuosa amb la realitat històrica i la diversitat de les memòries”. Sánchez ha considerat que, d’acord amb les lleis internacionals i espanyoles, els judicis ja són nuls i ha afegit que aquest dijous el Parlament es limita a reconèixer aquesta nul·litat que, segons ell, diverses instàncies ja han manifestat. Així doncs, el diputat ha conclòs que l’aprovació de la proposició de llei és un “posicionament polític”.

El diputat de Cs Matías Alonso ha assegurat que la llei pretén donar resposta a la demanda de les víctimes per tal que els casos es declarin “nuls explícitament”. Matías considera que la llei espanyola del 2007 ja ho inclou implícitament així, però malgrat tot, entén que la petició de les entitats de memòria històrica s’ha d’atendre per “obligació moral i per enfortir la cultura democràtica” del país. De fet, ha defensat que el Congrés segueixi el “pas endavant” de la cambra catalana i declari la nul·litat de forma explícita de les sentències. “Les condemnes de tribunals injustos i il·legítims, de paròdia de justícia, ja són nul·les”, ha sentenciat Alonso. En retirar les emenes que Cs mantenia vives, Alonso ha advertit, però, que l’abast de la llei catalana és “una mica limitat”, sobretot perquè en queden fora sentències d’altres tribunals franquistes en què també es van condemnar catalans, ha recordat.

D’altra banda, el portaveu adjunt del PSC, Ferran Pedret, ha afirmat que declarar la nul·litat de les sentències franquistes és “un acte de justícia i de reparació”, a més de posar en valor el llistat de persones represaliades, fet que ha qualificat de “molt adient”. “Avui també honorem la lluita de moltes persones que han intentat impulsar iniciatives i que no han arribat a veure aquest dia”, ha continuat Pedret, en referència als múltiples intents per declarar il·legals els judicis franquistes. Avui i aquí, honor i memòria”, ha conclòs el diputat socialista.

“Ahir el Congrés atorgava una medalla a Rodolfo Martín Villa; avui el Parlament fa honor a les víctimes del franquisme retornant part de la dignitat robada; [...] no és que la perdessin, és que els la van robar”. Són paraules del diputat de CSQP, Joan Josep Nuet, que ha qualificat l’aprovació d’aquesta llei com a sinònim de “justícia”. “És la foto amb què ens quedem, la foto de la justícia; no és cap miracle polític”, ha afegit Nuet en un missatge de record a Enric Pubill, l’històric lluitador antifranquista, pres durant deu anys, que va morir a finals de març. El diputat de la coalició d’esquerres ha assegurat que “restablir la dignitat” de les víctimes de la dictadura franquista no busca “revenja” sinó “veritat, justícia, i garantia de no repetició”, en un exercici de “responsabilitat històrica” davant dels condemnats i processats per la dictadura de Franco.

Al seu torn, la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, ha sentenciat que la votació d’aquest dijous és un “acte de ruptura” amb els règims del 1936 i del 1978. Boya també ha qualificat de “descafeïnada” la llei de memòria històrica que el Congrés va aprovar el 1007, i ha apuntat que Catalunya torna a ser “la República que ens van arrabassar amb un cop d’estat fa 81 anys”, després d’aprovar la llei de nul·litat de les sentències polítiques del franquistes. Tot i que ha reconegut que la llei arriba “tard”, Boya ha afirmat que “avui serà un dia que durarà anys”. “Guardem-lo a la nostra memòria, aixequem el cap i el puny perquè avui hem guanyat en dignitat, justícia i llibertat”, ha conclòs.