Municipal
Sant Cugat, economia capdavantera
Atrau noves empreses i alhora manté les que són històriques, com Delphi
L’IBI té una línia per a les famílies amb pocs recursos
Al setembre es posa en marxa el ‘fab lab’, amb la col·laboració d’Esade Creapolis
És un municipi amb una taxa d’atur baixa, del 6,8%
Un 10% de la població continua utilitzant els serveis socials
Sant Cugat, al Vallès Occidental, és molt més que el nucli antic amb la imatge del monestir com un dels seus principals emblemes. Abraça també l’entitat municipal descentralitzada de Valldoreix i els districtes de Mira-sol, la Floresta i les Planes. Després de Terrassa i Sabadell, és el tercer municipi més poblat de la comarca, amb 88.921 habitants. El pla d’actuació del mandat (PAM), amb el 2019 com a horitzó, marca la línia estratègica i es focalitza en tres eixos: econòmic, social i ambiental.
Amb relació a l’àmbit econòmic, és un municipi amb una taxa d’atur baixa. Segons dades del primer trimestre d’aquest any, aquest indicador és del 6,8%, la meitat respecte a la mitjana del país, que se situa en el 12,18%. A finals d’any, s’arribava a un màxim històric pel que fa al nombre d’afiliats a la Seguretat Social, amb més de 62.000. La ciutat, doncs, és un “referent en temes d’economia”, assegurava l’alcaldessa, Mercè Conesa, el desembre passat durant l’esmorzar de Nadal davant la premsa. Aquestes dades “demostren que no és una ciutat dormitori”, hi afegia.
La victòria de Delphi
El bon estat de l’economia es tradueix en casos concrets com ara la reindustrialització de Delphi. Gràcies a la perseverança de l’equip de govern, el novembre passat es va aconseguir un acord entre la firma nord-americana de bombes d’injecció per a l’automoció i quatre empreses catalanes –J. Juan, Gutmar, ISEE i Guilera–, a través del qual es donava continuïtat a aquesta indústria i se salvaven més de 200 llocs de treball.
A banda d’aquesta victòria, Sant Cugat també ha atret quinze projectes d’inversió nous, entre els quals destaquen Bureau, Veritas, Epson, Mapfre i Gas Natural. Són més de 3.100 empreses a la ciutat, fet que la converteix en un potent enclavament empresarial.
A Sant Cugat, l’emprenedoria empresarial va de bracet amb l’impuls a la innovació i el coneixement. Amb aquests objectius, el setembre vinent entrarà en funcionament el primer fab lab, un laboratori per fer realitat totes les idees. El projecte veurà la llum amb una col·laboració a tres bandes: l’Ajuntament, Esade Creapolis i el mateix fab lab. La voluntat és que aquesta eina d’innovació arribi tant a les famílies com a les escoles.
Tot i la bona situació econòmica del municipi, els serveis socials continuen atenent un 10% de la població. Per ajudar aquests ciutadans a superar les dificultats socials, Conesa va anunciar que “Sant Cugat impulsarà un salari mínim en la contractació pública per lluitar contra la precarietat laboral”. Així mateix, el consistori té una línia d’ajuts per al pagament de l’IBI. Aquest exercici, els requisits per a les famílies monoparentals, els majors de 65 anys i les llars amb pocs recursos econòmics s’han unificat en una sola taula per tal de facilitar els tràmits i ampliar el nombre de ciutadans que hi poden aspirar. Entre les novetats, destaca l’eliminació del límit màxim d’ajut, la creació d’un import mínim (de 95 euros) i la millora de les bonificacions tant a les famílies amb pocs recursos com als majors de 65 anys. Pel que fa a les famílies nombroses, no reben un ajut econòmic, sinó que, directament, es bonifica l’import de l’IBI per tal d’aplicar-hi una rebaixa. Aquest any les bonificacions assoliran un màxim del 90%, com l’any passat.
En paral·lel, Sant Cugat promou la tarifació social en tots els centres educatius que depenen de l’Ajuntament, és a dir, les escoles bressol i l’escola d’art i disseny, així com l’escola i el conservatori de música.
Tot i aquests avenços, una de les pedres a la sabata a Sant Cugat és el preu de l’habitatge. Durant aquest mandat, l’Ajuntament ha entregat 24 habitatges de protecció oficial a l’avinguda Francesc Macià i en té 39 més en marxa a Rius i Taulet. També ha entregat 30 pisos de lloguer per a joves menors de 35 anys ubicats en diversos barris de la ciutat. A més, l’Ajuntament ha impulsat altres ajuts socials relacionats amb l’habitatge, com el destinat a lluitar contra la pobresa energètica, amb 65.000 euros repartits entre més de 300 habitatges.
La seguretat és una altra de les principals preocupacions del consistori. Si el 2015 hi va haver 480 robatoris a cases, el 2016 aquesta quantitat va pujar fins als 659, segons informa el departament de premsa dels Mossos d’Esquadra. És l’única tipologia delictiva que ha registrat un augment en aquest municipi, mentre que la tendència a la resta de Catalunya és una disminució del 2% del nombre de robatoris en domicilis. És per això que l’Ajuntament incrementarà en un 5% el cos de la policia local, fins a arribar als 120 agents al final del mandat. També ha obtingut el compromís del Departament d’Interior d’augmentar el nombre d’agents dels Mossos d’Esquadra destinats al municipi i, a més, vol instal·lar càmeres en nuclis com ara Can Cortés i Can Trabal.
Nous equipaments
Aquest mandat, que ja ha arribat a l’equador, acabarà amb nous equipaments per a la ciutat. En l’àmbit esportiu, es preveu que aquest setembre entri en funcionament el pavelló a la zona esportiva de la Guinardera, amb un cost de 3,2 milions d’euros.
Pel que fa a equipaments educatius, a principis d’abril es posava la primera pedra del nou edifici per a l’institut Leonardo Da Vinci, que previsiblement entrarà en funcionament el curs 2018/19, amb sis línies d’ESO i tres de batxillerat. El nou equipament té un pressupost de 7,5 milions d’euros. També assumirà la construcció de l’escola La Mirada, amb l’objectiu que entri en funcionament el curs 2019/20, i amb un cost de 6,5 milions.
El consistori combina l’execució de noves infraestructures amb el manteniment dels valors emblemàtics. A principis d’any, l’Ajuntament de Sant Cugat i el Bisbat de Terrassa, a través de la parròquia de Sant Pere Octavià, van evitar finalment el procés judicial sobre la titularitat del domini d’ús de l’església i la casa abacial del conjunt monumental del reial monestir de Sant Cugat. Conesa explicava que amb l’acord queda clar que el “domini eminent d’aquest bé és de la Generalitat; el domini útil, de l’Ajuntament, i el d’ús de l’església i la casa abacial, de la parròquia”. Així doncs, l’entesa institucional va permetre que hi guanyés la ciutat i la voluntat de preservar el monument. Amb la titularitat del monestir aclarida, es va consolidar la part est de la muralla, la més inestable. I, aquest mateix any, l’Ajuntament treballa amb la previsió de començar a rehabilitar la casa abacial, la portalada de l’església i el claustre.
El futur de l’hospital
Mentre que la titularitat del monestir va afavorir que les tres administracions implicades treballessin conjuntament, no ha passat el mateix amb el canvi de propietat de l’Hospital General. Quan el conseller de Salut, Antoni Comín, va anunciar la possible compra de l’hospital, l’alcaldessa el va acusar de tirar endavant unes negociacions sense comptar amb l’Ajuntament, els sindicats ni els agents sociosanitaris. El temps sembla que ha calmat el conflicte entre institucions, i Conesa s’ha mantingut al marge de les últimes informacions sobre les negociacions que el Departament de Salut manté amb el propietari de l’hospital, Quirónsalud, per la venda.
El cas Palau
Els tentacles del cas Palau arriben fins a Sant Cugat, i per això ha encarregat una auditoria externa per revisar les adjudicacions d’obres públiques a l’empresa Ferrovial i a les seves filials durant el període 1997-2017. Entre les quals, destaca el pavelló PAV3 –que va tenir un sobrecost de 834.830 euros–, que apareix en el cas Palau, i altres projectes com ara la urbanització de la plaça Lluís Millet.
El regidor del PSC entra al govern
Juntament amb Matadepera i Sant Quirze, Sant Cugat és un dels tres municipis del Vallès Occidental governats per CiU. El fet que en les últimes eleccions municipals aquesta formació perdés la majoria –va passar de 14 regidors als 11 actuals–, la va obligar a buscar acords amb els altres partits. La voluntat de diàleg ja l’evidenciava Mercè Conesa en el discurs de presa de possessió com a alcaldessa, en el qual va recordar que, amb majoria absoluta o sense, el seu partit sempre havia “intentat governar generant un clima d’entesa amb la resta de grups”. En aquesta mateixa línia, allargava la mà “a totes aquelles formacions polítiques que vulguin consensuar projectes constructius”. Sent fidel a les paraules amb què encetava el mandat, Conesa oferia, el 19 de gener passat, un pacte de governabilitat al PSC. L’alcaldessa va anunciar un canvi de cartipàs municipal amb la incorporació del regidor del PSC, Pere Soler, a l’equip de govern. Des de llavors, Soler s’encarrega d’una sisena tinència d’alcaldia d’Ocupació i Polítiques Comarcals. Així doncs, l’actual equip de govern està format per 12 regidors, 11 dels quals del PDeCAT (anteriorment, CiU) i un del PSC. Les dues formacions no sumen majoria absoluta i tampoc tenen un discurs unitari amb relació a la política nacional. És per això que, en el mateix moment d’anunciar el pacte, l’alcaldessa en va haver de remarcar “el caràcter local”, perquè, “en allò que afecta Sant Cugat, les diferències no són tan importants”. Paral·lelament, Conesa no ha tancat mai la porta a un possible pacte amb el grup d’ERC-MES.
