L’Estat (NO) incompleix els seus propis pressupostos

Catalunya ha aconseguit mantenir-se com a motor econòmic malgrat que els pressupostos generals de l’Estat mai han estat a l’altura del seu potencial, de manera que no sabem fins on hauria arribat sense haver estat sistemàticament humiliada també econòmicament. El que és segur és que sense l’Estat hauria arribat –i arribarà– molt més lluny. No només perquè no patirà la sagnia fiscal actual sinó perquè podrà decidir lliurement on destina els seus diners i complir amb les inversions previstes. Fa tres mesos, fins i tot el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va haver de justificar-se i admetre que el projecte de pressupostos de l’Estat del 2017 no recollien “el gruix” de les inversions que només uns dies abans el president Mariano Rajoy havia anunciat a so de bombo i platerets en la seva visita a Barcelona. Com és tradició, trepitjava terres catalanes disposat a emular la paràbola del fill pròdig. Volia ser acollit en braços d’una terra que sap hostil prometent una nova pluja de milions, en aquest cas 4.200 fins al 2020, sobretot destinats a Rodalies i el corredor mediterrani.

Aquestes dues infraestructures vitals per a l’economia catalana però històricament infradotades havien de rebre una mitjana de 1.000 milions d’euros l’any, va assegurar Rajoy davant la flor i nata de l’empresariat català. Les paraules se les endú el vent però els números no menteixen i és per això que Montoro va haver de matisar ràpidament: “El del 2017 és el pressupost base i d’aquí a pocs mesos presentarem els pressupostos del 2018, que és on entraran amb més fermesa aquestes xifres d’inversió.” El problema és que les xifres promeses mai no arriben. No arriben ni tan sols quan s’han previst en els pressupostos i han estat validades al Congrés. Segons les dades del departament de Territori de la Generalitat, el grau d’execució de les obres compromeses per Madrid es va situar l’any passat en el 28%.

Les infraestructures suposen el 90% del total d’inversions de l’Estat a Catalunya, però els desajustos entre el paper i la realitat afecten totes les partides. Si al conjunt de l’Estat s’acaben invertint 9 de cada 10 euros pressupostats, a Catalunya aquesta xifra cau fins al 70%, és a dir, que de cada 10 euros aprovats als comptes de l’Estat només acaben arribant 7 euros. Són dades de l’informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017, que detalla: tot i que els comptes estatals aprovats preveien quantitats superiors, finalment només es van invertir a Catalunya 736 milions el 2015, 631 l’any 2014 i 825 el 2013. Al llarg d’aquests tres anys, Catalunya va rebre de mitjana el 8,3% de les inversions que van arribar al conjunt de l’Estat, un percentatge que està molt lluny de la contribució catalana al PIB estatal, que és del 18,9%.

Per aquest exercici, els Pressupostos Generals de l’Estat preveuen una inversió de 1.150 milions a Catalunya, cosa que suposa una retallada de 30 milions respecte de l’any anterior, un 2,7% menys. La Cambra de Comerç de Barcelona ha alertat que la inversió real de l’Estat en infraestructures prevista a Catalunya aquest any és la més baixa des del 2000 i preveu que l’esforç inversor de l’Executiu central caigui al mínim històric, del 0,7% del PIB.“En cas que es mantingui aquest baix esforç inversor l’economia en patirà greument les conseqüències”, assegura el president de l’entitat, Miquel Valls.

Foment del Treball s’ha sumat a les denúncies. En un informe presentat fa poques setmanes, la patronal destacava les grans diferències que existeixen entre comunitats també pel que fa a les promeses fetes per l’administració central. Al conjunt de l’Estat la xifra real d’execució va fregar el 90% però en alguns casos –i és fàcil endevinar quins– l’execució real va superar les xifres previstes. Mentre a Catalunya el compliment és del 70%, a la capital és del 128%. Els números parlen per si sols.