El paper d’Europa al món

Durant la cimera del G-20 celebrada a Hamburg, hem pogut observar les protestes per les mancances que pateix bona part de la població i també per canviar la manera de dirigir el món, fent-lo més social. Fora bo que els mandataris no es prenguessin aquestes pressions com una acció que sempre passa, sinó com una advertència que hi ha gent que ho passa malament també a Europa. Així, aquesta cimera ve precedida d’una incertesa motivada per la manera de fer de nous assistents, com és el cas del president dels EUA, que sempre sorprèn, especialment en l’àmbit internacional, en què té menys control de qui es troba que en la política interna del seu país, o per la presència de la premier britànica, més debilitada per exigir un Brexit al seu favor, després de la patacada en les darreres eleccions, del president rus, que vol un rol important en el món, i d’altres mandataris que estan més per l’interès del seu estat que no pas per acords mundials si intueixen que els podrien perjudicar. A part de les reunions generals ja previstes, s’han produït nombroses trobades bilaterals per tractar interessos particulars i millorar sinergies i confiança. Una d’aquestes trobades ha estat l’esperada entre el president dels EUA i el de Rússia, amb la confirmació russa, com era esperable perquè va bé als dos mandataris, que no hi va haver ingerència en les darreres eleccions nord-americanes. El més significatiu és l’acord per establir una treva parcial en la guerra de Síria, que esperem que sigui efectiva; tot plegat, una bona acció que s’ha de lamentar que, amb el poder de les dues potències, no forcin a una treva total. Acord també respecte de com afrontar el terrorisme internacional i converses en temes que no han transcendit, entre aquests mandataris que tenen molt en comú pel que fa a la manera d’entendre la gestió política, però que dirigeixen dues potències antagòniques des de fa temps. En el marc del G-20, entre altres temes, s’ha treballat per impulsar i gestionar els acords sobre el canvi climàtic i també sobre les relacions comercials, escenaris molt importants que es troben, ara, amb l’oposició dels EUA. I és en aquest entorn que hauria de trobar el seu paper la UE, que ja ha donat mostres de la seva aposta a favor d’un món sostenible i en contra del proteccionisme econòmic. Davant d’un món cada vegada més globalitzat i amb lideratges forts i sovint contraris a la UE, és el moment que els estats europeus entenguin que la solució està en una UE forta i unida políticament, per fer front al Brexit, a les propostes del president dels EUA, de Putin o d’Erdogan. La UE representem el 25% de l’economia mundial, de manera que som una potència en aquest àmbit i tenim un vessant social important en el que es coneix com a estat del benestar que no podem deixar perdre; tot plegat ha de servir per fer una aposta de cohesió interna i de liderar un món sostenible tant des del punt de vista econòmic i social com també mediambiental, per evitar el proteccionisme, per potenciar la solució pacífica dels conflictes i per garantir el respecte als drets humans.