“La presó és un escenari més possible que probable”

Raül Romeva i Rueda col·lecciona una investigació de la fiscalia, i una suspensió i cinc requeriments del Tribunal Constitucional advertint-lo de les conseqüències penals del full de ruta independentista. “Ho porto amb resignació, però amb més determinació d’arribar fins al final.” El final, per ara, és incert. El podrien processar pel procés. ¿Us poseu en el pitjor escenari? ¿Us imagineu a la presó? “És un escenari que existeix. Si em preguntes si és possible, evidentment he de dir que sí. Si em preguntes si és probable, et diré que menys. És més possible que probable. Dit això, és possible, i quan les coses són possibles un les ha de tenir en consideració.”

Ja sabia a què s’exposava. Quan va acceptar ser conseller hi havia un president i tres membres del govern querellats. “A ningú no li fa cap gràcia que el persegueixin judicialment, i menys per raons inconcebibles en un estat de dret”, lamenta. Ho afronta recorrent als valors de l’esport: “La meva vida esportiva m’ha ajudat en les adversitats. Quan tens experiència en el que significa que no et surtin les coses bé, t’ajuda en tenir un marc mental amb mirada llarga. El dolor existirà sempre; el problema no és evitar-lo, sinó aprendre a conviure-hi.”

“Si la conseqüència de tot això és que aquest Estat demofòbic i absolutament irracional respon posant a la presó gent que democràticament, pacíficament, legítimament està demanant el que nosaltres demanem, em ratificarà en la meva convicció i l’únic que faran serà demostrar al món que aquest Estat ha fracassat a l’hora de gestionar una de les demandes socials més importants dels últims anys arreu del món”, hi afegeix. I alerta: “O creem un estat, o l’impacte de no aconseguir-ho serà enorme per al país.”

Posem-nos, ara, en l’escenari que les coses surtin com planteja el govern. ¿Us veieu seguint en la primera línia política? “He vingut a fer una cosa molt concreta, bàsicament arribar a final de mandat, que és posar les urnes, que la gent voti i prengui una decisió”, contesta amb una lleugera inclinació de cap per mirar just per sobre de les ulleres. “Em reservo, per pròpia salut mental personal i professional, hipòtesis de futur, no les vull plantejar perquè la vida dona moltes voltes.” ¿Tantes perquè us haguem d’imaginar amb carnet d’ERC en el futur? La resposta és molt llarga i inclou “la cosa no va de carnets, va d’espais polítics”, “segueixo sent d’esquerres i ecologista”, “ja ho veurem”, i acaba amb “em veig treballant en la construcció d’un espai social que tingui en compte els valors de l’esquerra, l’ecologia i els drets i les llibertats”. El ja ho veurem es refereix específicament a la idea que el futur sistema de partits serà molt diferent del d’avui. “I si no, que ho diguin al president francès.” Emmanuel Macron fa quatre dies no tenia ni partit i ara té majoria absoluta. “Treballo molt bé amb la gent d’ERC, m’hi entenc molt bé. Igual que amb gent que ve d’altres entorns, inclosa gent que està en l’espai d’ICV, dels comuns, també de CDC i fins i tot en algun cas del PSC, i òbviament de la CUP. El carnet és secundari”, insisteix.

Va marxar d’ICV perquè “aquella estructura de partit no responia a la demanda que avui es plantejava. Altres partits sí que ho han sabut fer, com ERC, i fins i tot ho estan liderant”. També respon que “en la vida pública hi ha d’haver relleus” i que abans d’acceptar encapçalar la llista de Junts pel Sí, després de deu anys a l’Eurocambra, havia recuperat la seva vida a la universitat i escrivia (el 2012 va publicar la seva primera novel·la, Sayonara Sushi, i ja n’ha fet tres, a més d’una incursió en literatura infantil, Les aventures d’en Nao, el nen llenguado).

Els fills tenen onze i nou anys. “Ells pregunten, perquè veuen coses i la gent els pregunta, i nosaltres intentem explicar que quan una persona té una feina com la meva s’exposa que de vegades la gent digui coses, i que ells no n’han de fer cas en cap sentit.” Els intenta fer veure que el que pugui dir algú sobre el seu pare no els ha d’afectar. “La millor manera que vegin normalitat és que tinguin pare; seria un error que percebessin que han perdut el pare per culpa d’això”. ¿I com concilia el conseller? “Portant els nens a l’escola, algun cop anant-los a buscar, participant de les activitats que fan fora de l’àmbit escolar, acompanyant-los a les activitats esportives i fent que notin la presència paterna més enllà de la figura pública, que és circumstancial.”

Els seus pares, que havien estat sindicalistes durant la dictadura i membres del moviment universitari –el pare va militar en el PSUC– viuen el procés amb il·lusió i participen activament de les iniciatives de l’ANC. “Entenen la decisió que he pres, les dificultats que té i que moltes vegades no els pugui explicar coses, tot i que ells, precisament per la seva implicació, voldrien saber-les.”

De vacances, si aquest any en podrà dir així, no anirà gaire lluny. Seran un xic improvisades: s’agafarà alguns dies però no sap quan, ni quins. L’únic segur és que anirà a la platja o, més concretament, al mar. És patró d’embarcació i té el carnet de submarinisme, “però últimament el que faig sobretot és nedar, que per a això no necessites res. Bé, només el banyador. O no, segons com”. Romeva és de mar, és peixos i és, en paraules seves, el prototipus de personatge aquàtic. ¿Sou, doncs, de metàfores marineres? “Sé que se n’abusa, però soc de cultura de mar i tot el que tingui a veure amb l’aigua m’atrau.” ¿Algun timó al despatx? “No.”