Suport al procés sobiranista
El soci gallec de Podem veu “políticament vinculant” el referèndum de l’1-O
El portaveu d’En Marea argumenta que la consulta “una voluntat política materialment constituent” que “exercita el dret a decidir”
“No volem entrar en contradicció amb els nostres germans dels comuns, però per a nosaltres és una exigència democràtica”, assegura Luis Villares
En Marea, el soci gallec de Podem, defensa el referèndum unilateral a Catalunya i sosté que amb independència de la qualificació jurídica que se li doni cal considerar l’1-O com a “políticament vinculant”.
El portaveu de la confluència, Luis Villares, ha fet aquestes manifestacions a l’ACN després que la coordinadora nacional de Catalunya en Comú ha ratificat aquest cap de setmana la posició de participar en el referèndum entenent-lo com “un exercici de mobilització” però no com a consulta “vinculant” sobre la independència de Catalunya. La direcció de Podem a l’Estat també veu l’1-O com una “mobilització” i no suposa l’exercici del dret a decidir. El líder del partit morat, Pablo Iglesias, ja ha dit que en cas de ser català “no hi participaria”.
Villares creu més enllà del fet que sigui una “mobilització social”, el referèndum expressa una “voluntat política materialment constituent” que “exercita el dret a decidir”.
“No volem entrar en contradicció amb els nostres germans dels comuns, però per a nosaltres és una exigència democràtica”, ha indicat.
“Quan parlem de si hi ha o no garanties del procés, ho fem sobre si hi ha garanties a nivell jurídic sobre les conseqüències”, ha dit, però no sobre el caràcter “polític” d’aquesta voluntat, que “serà de primer ordre”.
Per això, considera que el resultat de la consulta “no podrà ser ignorat per les institucions catalanes, espanyoles o europees”. “Quan parlem d’una voluntat col·lectiva per mitjà d’una participació, al marge del resultat que l’ordenament jurídic li atorgui, les conseqüències polítiques superen el marc jurídic”, ha argumentat.
El portaveu d’En Marea reconeix que les crítiques que l’alcaldessa de Barcelona i Catalunya en Comú han fet al referèndum “són certes”. Però, segons ell, això no treu que el referèndum no sigui políticament vinculant. “És veritat que seria desitjable que tothom sabés quin és l’abast jurídic d’això, però en tot cas el que ens interessa aquí és el valor polític, que és que la ciutadania s’expressi”. “No hi pot haver res per sobre d’aquesta voluntat ciutadana d’expressar-se i participar en democràcia”, ha sentenciat.
A favor de la via unilateral
Villares també ha expressat el seu suport a la via unilateral. Tot i que creu el “desitjable seria que aquest fos un referèndum pactat, si això no és possible per la negativa d’un Estat que no està servint als seus ciutadans per manca de voluntat política, la resposta és establir els mecanismes que permetin donar la paraula a la gent”. “Per sobre d’una cotilla immobilista d’un Estat que no vol i no vol, què ens queda? Donar la paraula a la gent”, ha constatat.
En aquest marc, ha mostrat el seu suport a la posició dels partits independentistes en aquest procés. “Crec que s’està fent bé o intentant fer bé des de Catalunya”, ha opinat. “La Generalitat i les forces polítiques han buscat i busquen que això tingui plens efectes i plena validesa” mentre l’Estat es manté en un “immobilisme incomprensible” davant el fet que “un 80% de la població catalana” té “voluntat d’expressar-se”, ha explicat.
A més, ha advertit que els ciutadans “penalitzaran electoralment els que estan posant impediments a que la gent parli”. “La maduresa que està demostrant la gent a Catalunya amb aquest tipus d’iniciatives deixa clar que hi ha un desig de ruptura amb l’immobilisme de l’Estat, i si l’Estat no se’n adona la ciutadania de Catalunya li haurà de fer veure”, ha augurat.
No hi ha enfrontament
El portaveu ha negat que existeixi la suposada ruptura de la convivència a Catalunya que denuncien el govern espanyol i els partits constitucionalistes. Segons ell, en realitat existeix un “consens social” a l’entorn del dret a decidir. “Aquest 80% que donen les enquestes supera de molt qualsevol enfrontament social” i suposa un “consens social generalitzat on la ciutadania catalana s’expressa com a subjecte polític i diu que vol opinar i decidir, encara que sigui per dir no”.
