Té 62 anys és originària de Barcelona però als 20 anys va traslladar-se a l’Alt Empordà, “a fer de neorural”. Amb dues filles i nets, viu a Banyoles. És membre activa de l’ANC del Pla de l’Estany.

Amb 20 anys no era tan independentista, el sentiment era més de classe obrera. Sempre he estat d’esquerres. El meu primer marit era d’Acció Comunista i va estar a la Model. I em vaig tancar per fer una vaga de fam per l’objecció de consciència a Sant Andreu del Palomar, a Barcelona

Quan es va fer la consulta d’Arenys de Munt ja m’hi vaig implicar i també en el 9-N, ja que l’institut on treballo hi va participar. Va ser una experiència molt maca, tothom feliç i somrient, perquè realment ens crèiem que estàvem votant.

Continuaran les amenaces. Els que estem convençuts no estem espantats. El fi s’ho mereix. Soc funcionària i no he patit mai per la meva feina; em sento protegida pel meu govern i pel meu president. Crec en el que estic fent; ho aconseguirem.

Molt. No tothom té el grau d’implicació però la mobilització important, la que compta, és la de l’1 d’octubre. Que tothom vagi a votar.

Ara estan a l’expectativa. A partir de l’1 d’octubre, i amb el resultat a la mà, ho veurem. Fixa’t que cada dia hi ha més empreses que inverteixen a Catalunya; si venen aquí ho fan perquè hi creuen no perquè sigui un país que vagi a la bancarrota.

Hi haurà una llei de transitorietat que ho englobarà i que farà que la suspensió no tingui efecte. En aquest sentit, estic molt tranquil·la, però s’ha de ser conseqüent. En un moment tan decisiu com el que estem t’ho has de jugar tot. No ens podem quedar casa i veure com ens ho desmunten tot. En el punt que hem arribat no ens podem arronsar, no hi ha marxa enrere, cosa que vol dir no mirar-nos el melic i procurar per nosaltres. Jo tinc nets, però en primer lloc ho faig per mi.