“Mancomunar els serveis és el futur”

Acabar l’Ateneu. Ens falta acabar l’última fase, i la farem aviat, ja tenim els diners. Falten coses com ara les plaques solars, la seguretat contra incendis, equipar la cuina... Bàsicament, coses de seguretat i accessibilitat. Són 200.000 euros. Tot i que ja s’està usant, falta el tancament final.

Tenim la reubicació de la llar d’infants i una residència de la tercera edat. No sé si ho podrem fer. La llar d’infants la volem acostar a l’escola perquè quedi tot centralitzat allà mateix. En tema d’horaris, dinars, etcètera, aniria tot molt més bé. Ja tenim un estudi i ja tenim ubicació: a la mateixa escola, on transformaríem el pati cobert en la llar d’infants.

Hem demanat finançament a la Diputació i ens l’han concedit. Hem intentat ser austers, no hem gastat gaire... Estem intentant pagar a 60 dies, gastar el mínim. Cap de nosaltres té sou. Jo em vaig reduir un 25% la jornada laboral i no guanyo ni un euro a l’Ajuntament, i els regidors no cobren ni per l’assistència als plens. Tot suma.

Quan arribes vas una mica perdut. Ens ha costat un any de rodatge i sort n’hem tingut de la secretària i les administratives que tenim. Hem hagut de buscar equilibri perquè som tots nous, hem incorporat nous mètides... Per exemple, hem eliminat tot el paper i ara tot és digital. També hem canviat algun funcionament. Per exemple, la figura de l’alcalde anant a un sopar i seure a la taula i que et serveixin, no és la nostra manera de ser. Com alcalde no m’agrada sortir a la foto, m’estimo més treballar a l’ombra. No sóc un alcalde mediàtic, m’estimo més fer la feina, i crec que estem fent bona feina. Per l’ajuntament hi hauria de passar tothom perquè és fàcil criticar des de fora però un cop hi ets veus com és de complicat gestionar un ajuntament. Si tinguéssim més diners podríem fer més coses però tenim els mitjans que tenim. Voldries fer moltes coses però no és tant fàcil, la burocràcia passa a davant.

Si penso en l’incendi, penso en la feina ben feta des del primer a l’últim, des de la dona que feia entrepans, fins al cap de bombers, als ADF, la implicació del poble i els mitjans de la Generalitat. Un deu. Agraeixo la resposta de tothom. Em vaig sentir molt acollit. El positiu que queda és que tothom va actuar molt bé i que va ser poca cosa pel que podia haver estat. Des de llavors, l’ADF Quercus ha instal·lat càmeres de vigilància i ara tenim un control 24 hores del territori. Però crec que la vigilància física no ha de plegar. Des de l’ajuntament insistim molt amb les franges perimetrals. Que tothom netegi les parcel·les.

No puc dir gaire res perquè no hi ha res escrit. Ha entrat al Parlament i hem posat el comptador a zero. S’haurà de començar a parlar i veure com encaixen aquesta nova comarca, que crec que té tot el dret de ser-ho, amb Sant Feliu o sense. Em sento més identificat amb Sant Boi o Perafita que amb Sallent o Súria. Però a la consulta a Sant Feliu va guanyar el no i sempre he dit que defensaré el que va dir el poble. No posaré el poble al Lluçanès per decretazo. Ara, si donen mitjans per incorporar-nos-hi, ho escoltarem... Els resultats van ser complexos i l’encaix també ho serà. Crec que a la consulta la data estava mal fixada i la pregunta, mal feta, però... Va sortir un no, i com a alcalde i demòcrata, haig de mantenir el no, encara que penso que mancomunar serveis és el futur d’aquests pobles.

El meu paper està molt clar, jo posaré tots els mitjans perquè votar és essencial. Farem el que ens diguin. Sí a tot. Perquè més maco que poder votar... És molt trist que no ens deixin votar. Crec que hem de donar-ho tot perquè es pugui votar tant sí com no.