Ens hem tornat bojos, realment?

Som febles, egoistes, possessius, gràcies a déu imperfectes i, a vegades, una mica borrecs. La guerra oberta entre Reus i Tarragona, que com a molt s'hauria de circumscriure a la morbositat d'un Nàstic-Reus que avui no és possible –ni en futbol ni en hoquei sobre patins–, s'ha convertit en una pugna seriosa, aferrissada, que ha arribat a solemnitzar l'infantilisme –amb perdó dels nens–, que no troba aturador i que difícilment té ara marxa enrere. Esperem que els que l'hagin encès tinguin si més no mala consciència. És com si un brot psicòtic –amb perdó dels malalts mentals– recorregués la T-11 –la carretera que uneix sense remei Reus i Tarragona– amb bitllet d'anada i tornada i sense destí final, traslladant frenèticament missatges provocadors, i anés encomanant a tothom la incòmoda capacitat de confondre realitat i fantasia, de témer els perills i les amenaces fictícies, que són fruit del nostre orgull local més anacrònic, com si ens enfrontéssim a l'agressió més real i sagnant. Com gairebé sempre, els de Tarragona i els de Reus i els de tot arreu, només som capaços de mobilitzar-nos quan ens muntem la pel·lícula que està en joc allò que és nostre o que estem convençuts que és nostre. L'ego col·lectiu, intangible i anul·lador dels individus, torna a resultar aquests dies molt més motivador que qualsevol de les injustícies socials que ens colpegen en temps difícils. Només aixequem el cul quan ens toquen les possessions. Potser confonem estimar i posseir.

Sé que pot semblar demagògic fer aquests comentaris. Cada sis segons un nen es mor de fam, encara que no sigui de Reus ni de Tarragona, i hi ha molta gent, de Reus i de Tarragona, que ho està passant malament. Definitivament, és un doble comentari desencertat, tret de context, però encara em sembla més demagògic i populista remarcar amb ironia que Gaudí era de Riudoms, com va fer ahir Josep Fèlix Ballesteros, per arrencar quatre aplaudiments de la massa enfervorida, per sentir-se aclamat, per alimentar un dia més una batalla estèril que, si són prou llestos, saben que no portarà enlloc. I és ara, quan els líders i els alcaldes es tornen més populistes, que, ves per on, reben la complicitat de tots els grups de l'oposició i el seguidisme dels borrecs, amb perdó. És com si els noms de Reus i Tarragona, separats, és clar, escampessin l'opi per al poble en temps de crisi, el bàlsam social que en altres moments ha repartit, per exemple, el futbol. Amb una diferència, el futbol és un joc bastant més seriós i complex.

És cert que els actes de reafirmació col·lectiva de Reus i Tarragona han estat diferents. Al Teatre Fortuny, en un to més institucional, es van dir moltes obvietats i ahir, a la plaça de les Cols, en un registre més popular, es va escapar alguna ximpleria. Tot plegat, temps i diners perduts. I en el fons, ho saben. O si no, com és que alguns ciutadans tarragonins no van voler ahir, parlant amb aquest diari, acompanyar la seva opinió del seu nom i cognoms, argumentant que són de Tarragona però treballen a Reus? Voleu un símptoma més evident de borreguerisme? Quan trigarà a imposar-se una realitat que condemna les dues ciutats a anar de la mà amb naturalitat? Quan acabin de jugar, però, ja m'explicaran com s'han de posar d'acord els alcaldes de Tarragona i Reus ja no per la vegueria, sinó per la futura xarxa de rodalies territorial, o en quin ambient s'han de seure a la mateixa taula els presidents de les cambres de comerç de Tarragona i Reus –dues de les entitats que han incendiat el debat–, en el marc de la societat de promoció de l'aeroport. Què deuen pensar els que no són de Tarragona o Reus però que també agafen el tren i l'avió? Quan acabin de jugar, segurament, ja serà tard per a algun repte. I, mentrestant, perquè cap orgull local no es quedi sense salsa, hi ha qui diu, parlant de fantasies, que la batalla s'ha edificat per impedir que les Terres de l'Ebre esdevinguin vegueria. Ho defensa el delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, ell que un dia, en un discurs institucional, havia advocat perquè el sud abandonés el seu victimisme. I els socialistes de l'Ebre diuen que facin la vegueria de l'Ebre i la resta ja s'apanyaran prou. Ens hem tornat tots bojos, realment? I volem ser independents?