I això qui ho arregla?

El pitjor de l'actual guerra entre Tarragona i Reus és que les respectives infanteries ideològiques no admeten la discrepància. O estàs amb mi, o estàs contra mi. No s'admeten matisos. I està tothom tan embrancat a no cedir ni un pam en els seus plantejaments i els compromisos públics adquirits pels alcaldes són tan contundents, que em veig incapaç d'imaginar quina sortida tindrà tot plegat. I com que en política no estan els temps per arriscar-se a perdre un vot, l'únic que sóc capaç d'imaginar és que el procés de la llei territorial s'aturarà per evitar mals majors, tant aquí al Camp de Tarragona com en altres punts del país, tot i que potser amb no tanta virulència com aquí. Qui va decidir fer ara la llei territorial, que s'ho faci mirar. Engegar un procés com aquest, pendent des de fa 30 anys, quan falten deu mesos per a les eleccions al Parlament, és d'una gosadia que fa esfereir. Però, en tot cas, les coses són com són, i estem en una mena de guerra civil entre Tarragona i Reus, amb la resta de Camp de Tarragona d'espectador passiu, sense entendre per què s'ha arribat a aquest estat de les coses i pensant ‘a mi que no m'enredin' quan una banda o l'altra demanen que prenguis partit.

«Tarragona som tots», diuen els uns. Doncs mirin, no. El Camp de Tarragona sí que som tots. Si a Lleida i Girona es diuen com es diuen, ja s'ho faran. Aquí tenim la sort de tenir un nom que sí que ens uneix a tots. «Tots som capital», diuen els altres. Doncs mirin, tampoc. Què més voldríem, però l'alcalde del meu poble no acaba de trobar complicitats fora de Valls en el seu objectiu de poder tenir alguna facultat o escola universitària. I l'alcalde de Cambrils decideix tirar pel dret en alguns temes de serveis públics perquè no se sent ajudat. I el de Vila-seca, quan ha convingut, ha lluitat en solitari per frenar l'expansió de la gran indústria al seu terme, que a més, pateix els problemes de l'expansió del port del veí. I el de Montblanc es baralla amb els amos dels trens que arriben més a prop del mar per fer-se respectar. I al de Constantí ningú li fa cas quan recorda que una bona part de l'aeroport és al seu terme i ni els seus taxistes poden acostar-s'hi… Vaja, que alguns són més capital que els altres. Per això, els argumentaris d'una banda i l'altra, que han inclòs frases que intenten fer l'ullet a la resta de territori, no han reeixit perquè ningú se'ls ha cregut.

La política és racionalitat i aquest debat l'ha perduda tota. Amb arguments que apel·len a les baixes passions, s'ha utilitzat gent que va de bona fe, s'han cremat moltes energies i, el que és pitjor, s'han obert ferides que fan de mal curar. I ara això qui ho arregla?