judicialització del procés
Deltebre, encara investigat per sedició
És l’únic municipi amb la causa oberta per haver donat suport a la moció del 9-N
La fiscalia de l’Audiencia Nacional va denunciar vuit ajuntaments catalans que, en els respectius plens, van donar suport a la declaració independentista del Parlament de Catalunya del 9 de novembre del 2015: Celrà, Girona, Igualada, la Seu d’Urgell, Sant Cugat del Vallès, Premià de Dalt, Deltebre i Vic. Els va acusar de rebel·lió o sedició, a més de prevaricació, desobediència, ús indegut de fons públics i usurpació de funcions. Amb el temps, les denúncies s’han anat arxivant, en considerar que no hi ha delicte.
Totes menys una, de moment, la de Deltebre, segons confirma l’alcalde, Lluís Soler, i corroboren fonts de l’Associació de Municipis per la Independència. “Deltebre i Vic es troben entre els primers municipis que van votar la desconnexió amb Espanya”, explica l’alcalde.
“Es va obrir la causa judicial en contra de diferents ajuntaments, de la qual també penja la investigació de l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis per la Independència: al final, la de Vic s’ha tancat, també totes les dels altres ajuntaments, però la de Deltebre segueix igual”, continua Soler.
Fonts jurídiques, però, creuen que el recorregut de la denúncia acabarà sent el mateix que el de les dels altres municipis, ja arxivades. El ministeri públic considera que els regidors van poder cometre delictes de rebel·lió i sedició i altres contra l’administració pública, tot i que la justícia ha anat arxivant les causes. En aquest sentit, un dels principals arguments és que quan es va aprovar la moció als ajuntaments encara no s’havia aprovat la sentència del Tribunal Constitucional que declarava la il·legalitat i la inconstitucionalitat de la resolució sobiranista aprovada pel Parlament.
Segons càlculs de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el nombre de denúncies de l’Estat espanyol suma més de 300 processos. Els motius: impulsar la “sobirania fiscal” (106), no penjar la bandera espanyola (105), pagar la quota anual de l’Associació de Municipis per la Independència o la seua pertinença a l’entitat (96), declarar-se “territori català lliure i sobirà” (47) o la contractació de trens a l’Onze de Setembre del 2012.