Els alcaldes del Camp i l'Ebre descarten que la llei de vegueries s'aprovi enguany

L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, vol que es trobin solucions a aquesta nova divisió territorial que no convenç tothom, però que ha de «simplificar» l'actual estructura i apropar les administracions locals a la Generalitat, tal com ja es preveu en l'Estatut. Amb tot, l'alcalde reusenc considera que l'aprovació de la llei de vegueries s'hauria d'haver començat a tramitar un any enrere i que les respostes «s'han de fabricar aquí» i no des de Barcelona. Per Pérez, la llei és essencial perquè «els compromisos estan per complir-los» i s'ha de veure com s'aglutina la feina que fan les diputacions i els consells comarcals, que s'hauran de redefinir.

El màxim responsable de l'Ajuntament de Reus augura un procés lent i, malgrat que sempre es mostra reticent a parlar sobre el conflicte obert amb Tarragona, demostra un cop més que cal establir ponts de diàleg. Pérez va explicar que ha fet arribar una petició al seu homònim tarragoní, Josep Fèlix Ballesteros, per apropar punts de vista i ho ha fet obertament perquè «la disputa és pública».

L'alcalde de Móra d'Ebre, Josep Solé Biosca, es mira des de lluny les «pressions» que han protagonitzat els seus companys de partit per condicionar la llei de vegueries. «La vegueria és positiva, pel fet que s'acosta l'administració al poble, però els serveis s'han de repartir sense perdre efectivitat», matisa. Solé Biosca assenyala que no es pot posar una oficina o un servei de les vegueries en cada poble, però reclama que Móra d'Ebre puga tenir alguna seu descentralitzada. «Avui en dia, en què les comunicacions són immediates, Móra d'Ebre podria formar part de les capitals en xarxa», apunta. «No és bo que ara s'ajorne l'aprovació de les vegueries, si no és per tenir una nova administració ben pensada i estructurada», conclou Solé Biosca abans d'advertir: «Però, si és per altres motius, no hi estic d'acord.»

Per la seva banda, l'alcalde de Falset, Jesús Torralba, considera que, si l'aprovació no és immediata, s'hauria de posposar i fer-se després de les eleccions, perquè entén que «s'ha d'arribar al màxim consens». Amb tot, el màxim responsable de l'Ajuntament falsetà creu que l'espai de debat no és el més propici i que ara per ara «el més important és concentrar les energies a afrontar la crisi per l'impacte que té la situació econòmica en el ciutadà».

L'alcalde del segon municipi més gran del Baix Penedès, Jordi Sánchez, va subratllar la importància que els canvis en l'ordenació territorial, «que tenen una tramitació llarga», puguin ser «digerits» pel territori per tal que la ciutadania «se'ls faci seus». «Amb l'experiència d'aquests darrers mesos, potser el més intel·ligent hagués estat agafar les quatre províncies i transformar-les en vegueries, afegint-hi la de l'Ebre, on hi ha un consens», aposta el batlle calafellenc. Pel que fa a la resta de territoris, Sánchez creu que en una segona fase es podria donar espai a les seves aspiracions creant-hi «una àrea funcional», similar a la que s'està plantejant per al Penedès. «Aquesta àrea ens permet fer camí cap a una vegueria, i donar arguments de fons a la reivindicació del Penedès», va afirmar.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, considera que l'ajornament de la llei de vegueries demostra que el tripartit «és un govern en descomposició». Segons Bel, el PSC, ERC i ICV no estan negociant si tiren endavant la llei, sinó com s'ho faran perquè semble que el govern vol les vegueries, però sense deixar prou temps perquè la llei siga aprovada pel Parlament. L'alcalde tortosí acusa els barons socialistes de boicotejar el procés, amb una sèrie de polèmiques locals que dificultaran que la reordenació territorial de Catalunya es puga abordar també en les legislatures següents. Bel també lamenta «l'espectacle» que han ofert els alcaldes de Tarragona, Reus i Lleida, però valora que «el més trist» és que Esquerra haja cedit, i que la llei de l'àmbit metropolità de Barcelona tire endavant sense la torna de la llei de vegueries. «Les vegueries quedaran tocades més enllà del que puga dir la sentència de l'Estatut», afirma Bel, que considera que l'avantprojecte de llei «tan dèbil» que havia presentat Ausàs encara fa que les vegueries siguen més criticables. Tot i així, l'alcalde de Tortosa defensa la creació de les vegueries, i lamenta que «gairebé ningú» no haja qüestionat les competències «ridícules» i «insuficients» dels nous ens territorials, així com el seu finançament. Finalment, Bel posa en dubte que les vegueries siguen una realitat abans de les eleccions municipals del 2011, ja que també caldrà canviar la llei electoral estatal.

L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, entén que no es pot tirar endavant l'avantprojecte de llei de les vegueries sense comptar amb el consens dels diferents territoris. «No s'ha escoltat la veu dels territoris», ha dit Ferré, que assenyala també que en el cas d'Amposta ni el Departament de Governació, ni tampoc la delegació del govern s'hi han posat en contacte per consultar-los com creuen que hauria de ser la futura vegueria de les Terres de l'Ebre. «El més adient seria retirar l'avantprojecte de llei i que el nou govern català aborde aquest tema», ha manifestat l'alcalde d'Amposta. Ferré creu també que no es pot imposar la capitalitat de Tortosa i que s'ha de tenir en compte l'eix litoral de les Terres de l'Ebre com a motor econòmic. Pel que fa a la proposta del PSC de l'Ebre d'avançar en la creació de la vegueria ebrenca mentre se cerca el consens per a la resta, Ferré considera que no té cap sentit. «Seria una vegueria descafeïnada, sense contingut i sense finançament», ha assenyalat l'alcalde ampostí.

Per la seva banda, l'alcalde de Valls, Albert Batet, es mostra respectuós amb el procés que hagi de fer el govern de la Generalitat, però sense oblidar «la situació de crisi molt greu que viu el país». El batlle subratlla que iniciar processos d'aquestes característiques «requereix un consens», i considera que en aquests moments «potser més val concentrar-se a solucionar la crisi». Posats a valorar possibles repercussions de futur de la nova distribució de vegueries, el polític convergent és taxatiu: «Cal ser responsable. No és moment d'iniciar batalles de campanar i, en tot, cas si ho hem de fer és ben clar que el de Valls és el més alt de Catalunya.» Batet insisteix que Valls «és capital i ciutat de referència i hem d'actuar d'aquesta manera».

Al Baix Penedès, l'alcalde del Vendrell, Benet Jané, va reclamar la necessitat que el debat sobre l'ordenació territorial ara es plantegi «des de la racionalitat» ja que es tracta d'un debat «molt important». Així, Jané reivindica que «prèviament hi hagi una modificació de l'ordenació territorial i administrativa que marca l'Estat amb les províncies, perquè aquí és on hi ha el problema». Pel batlle vendrellenc, seria «kafkià» que la creació de les vegueries suposés una duplicació de les estructures administratives en un mateix territori. Jané no va voler tampoc entrar a debatre les possibilitats que l'ajornament de la llei aplani el camí a la reivindicada vegueria del Penedès. «Tot és futur i voluntats, però cal que tinguem els peus a terra», va subratllar.

L'alcalde de Montblanc, Pep Andreu, va assenyalar la necessitat ineludible del «consens» perquè el projecte de llei de vegueries pugui tirar endavant. «Amb baralles com les que hi ha ara serà molt difícil que tiri endavant», tot i que, segons Andreu, «tant de bo s'aconsegueixi aprovar durant aquesta legislatura». «El que no s'ha fet en trenta anys no ha de fer-se ara de pressa en tres mesos», va concloure el batlle.

L'alcalde de Gandesa, Miquel Aubà, considera que l'ajornament de la llei de vegueries és molt negatiu per al procés. «Quant més temps deixem passar sense aprovar-les, més problemes s'incorporaran al debat sobre les vegueries, ja que hi haurà altres territoris que voldran tenir un reconeixement específic», anuncia Aubà. L'alcalde de la capital de la Terra Alta avisa que només a les Terres de l'Ebre, malgrat el consens aparent, el debat es podria enverinar fins a tal punt d'haver de constituir «quatre vegueries». De fet, diu que si el tema no es tanca aviat «podem acabar fent un país amb 54 vegueries, o amb 300». «Penso que tot plegat es podria haver portat d'una altra manera, tirant endavant només el que estava més clar», afirma. «Hem tingut una oportunitat d'or i l'estem deixant perdre», lamenta Aubà.

(Aquest text ha estat elaborat per Gustau Moreno, Lourdes Moreso, Núria Roca, Carme Gutiérrez, Anna Estallo i Azahara Palomares).