Què els passa pel cap?

“Eren uns nens com tants d’altres”,

“algú ha enganyat el meu fill”, “era un xicot complidor i ben educat”, “el meu marit és innocent i està contra la violència”... L’entorn més proper dels detinguts en relació amb els atemptats de Barcelona i Cambrils no se’n sap avenir de com uns nois normals d’entre 17 i 22 anys haurien estat capaços, com creuen els Mossos, de cometre una atrocitat d’aquestes dimensions. Educadors, familiars, amics i companys dels integrants d’aquesta cèl·lula terrorista es pregunten ara què pot haver fallat per, suposadament, caure en la manipulació de l’imam de Ripoll i arribar a aquest extrem. Psicòlegs i experts en el tractament de joves conflictius hi posen llum: el desarrelament, una identitat encara en gestació, la vulnerabilitat, la ira derivada de l’exclusió social i la possibilitat de transcendir són els principals elements d’aquest còctel explosiu.

“Per aconseguir que algú faci un acte com aquest n’ha d’estar molt convençut. Per tant, aquesta convicció s’ha d’activar des de les creences, que formen part del sistema cognitiu més bàsic de les persones. No em refereixo a la religió, sinó a què m’agrada i què no, què està bé i què malament, com em relaciono amb el món... Per tant, el manipulador, si es vol assegurar que aquesta persona estigui en disposició de fer-ho, cal que alineï emocions, pensament i actitud, cosa que no és gens fàcil”, explica la psicòloga Mireia Cabero.

En aquest sentit, la joventut dels implicats no és casual. És evident que quan una personalitat està encara en procés de construcció combina els factors de vulnerabilitat i mal·leabilitat que aplanen el camí de qui se’n vol aprofitar, si bé també és possible arribar a manipular un adult. “En una etapa de desenvolupament humà i cerebral com l’adolescència, en què els criteris encara no estan afermats perquè en molts casos no s’han pogut contrastar amb l’experiència vital, és molt més fàcil que compris el missatge d’algú a qui tens com un referent”, hi afegeix Cabero, professora d’estudis de psicologia a la UOC.

En canvi, el psicòleg i educador Jaume Funes no hi veu tant un problema de vulnerabilitat com de necessitat de construir una identitat que, en el cas dels adolescents implicats en processos migratoris, s’agreuja. “Sovint se senten pressionats per la necessitat de saber a quin dels dos mons pertanyen, si són d’aquí o d’allà, i davant d’això de vegades poden arribar a construir una multiplicitat d’identitats, sense tenir en compte que abans la identitat era sempre presencial, però ara també existeix la digital”, assenyala el professor de la Universitat Ramon Llull.

Funes, que durant dècades ha fet tractaments a joves conflictius de diferents entorns i condicions, endureix el discurs per referir-se a com s’haurien endurit aquests joves. “El problema no és ser moro. Sinó sentir-te un moro de merda en un barri on tothom et margina. La pobresa i l’exclusió afegeixen la ràbia d’aquell que sent que aquí no hi pinta res”, explica. “Nosaltres pensem que els estem acollint, però realment aquests nois són iguals que nosaltres? Tenen els mateixos drets i possibilitats? O s’han d’estar sempre justificant? Poden sortir amb qualsevol noia sense ser mal vistos o trobar-se traves?”, hi afegeix.

Segons els experts consultats, un pas clau per arribar a manipular aquests joves haurà estat la interpretació de la realitat. “Actuem basant-nos en com interpretem el que passa al nostre voltant. Quan la interpretació desperta sentiments de comprensió, empatia, cooperació o ajuda, l’acció va en aquesta línia. Si el que es fa creure que ens envolta és inseguretat, tensió, amenaça, incomprensió i menysteniment, de manera natural es va generant por, odi, agressivitat, violència...” argumenta la psicòloga Cabero. La clau per manipular, doncs, és introduir al cap de les personalitats més vulnerables pensaments, creences i valors que junts activin accions de violència extrema i apaivagar les línies de consciència, moralitat i ètica.

“La proposta –assenyala el catedràtic de psicologia social de la UB Álvaro Rodríguez Carballeira– ha de venir d’algú amb un component carismàtic molt important. Ha de tenir molta capacitat de persuasió, i segur que no és una persuasió col·lectiva, perquè és prou hàbil per veure la receptivitat de les persones.” Atesa la sensibilitat de la qüestió, aquests vincles normalment s’estableixen a partir de la gent de més confiança, familiars propers i amics, fet que s’ha demostrat en aquesta ocasió. A més, el fet que no fos detectada pels cercles més propers als implicats podria ser degut al fet que tingués lloc en un marge relativament curt de temps.

El catedràtic de la Universitat de Barcelona coincideix amb Funes que un dels factors desencadenants de la claudicació davant del manipulador és la promesa de rellevància. “L’imam construeix un discurs segons el qual, en cometre aquests actes, passaran a formar part d’una elit, dels elegits. Deixaran de ser ningú per tenir notorietat, deixar una petjada profunda en aquest món i passar a un altre on se’ls promet tota mena de privilegis”, afirma Rodríguez Carballeira. L’especialista en psicologia social defensa que la relació entre el manipulat i el manipulador té unes similituds amb l’enamorament –idealisme ingenu, sentir-se escollit, secretisme seductor– que contribueix a facilitar el camí per culminar el procés de “deshumanització” que porta els terroristes a evitar pensar en les conseqüències dels seus actes.