terrorisme
crisi policial
La policia espanyola investigarà els lligams estrangers dels terroristes
El jutge de l’Audiencia Nacional dona al Citco la recerca sobre els atemptats a Catalunya
Es vol aclarir si van tenir cobertura a Bèlgica, el Marroc i França
L’Audiencia Nacional ha resolt que el Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco) –que depèn del Ministeri de l’Interior, i del qual formen part el Cuerpo Nacional de Policía (CNP) i la Guàrdia Civil, mentre que els Mossos d’Esquadra encara no hi estan integrats, tot i que hi haurien de ser al setembre, segons els acords de l’última Junta de Seguretat– assumeixi la investigació internacional dels atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils, de dijous passat.
En concret, es vol saber si els set joves de Ripoll, liderats per l’imam del poble, Abdelbaki es Satty, i considerats membres de la cèl·lula gihadista tenien el suport d’altres persones a Brussel·les, París i el Marroc. Es Satty ha viatjat força a Bèlgica, on algunes fonts indiquen que té família, tot i que també va anar a París amb Younes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta de la Rambla, abatut a Subirats. Una de les primeres mesures serà realitzar comissions rogatòries a altres països per demanar informació, i en això els Mossos no tenen competències perquè continuen exclosos dels ens europeus.
Per recordar i coordinar aquesta realitat competencial, el jutge de l’Audiencia Nacional que duu la investigació dels atemptats a Catalunya, Fernando Andreu, es va reunir ahir amb els màxims comandaments d’informació dels tres cossos: Manel Castellví (Mossos), Pablo Salas (Guàrdia Civil) i Enrique Barón (CNP), a més del fiscal en cap de l’Audiencia Nacional, Jesús Alonso, i el president de l’Audiencia, José Ramón Navarro.
Després de la reunió, que va durar una hora, es va voler transmetre que va ser cordial i que es va refermar la col·laboració, malgrat les darreres queixes dels sindicats policials espanyols en el sentit que els Mossos els havien exclòs de la investigació dels atemptats a Barcelona i Cambrils, on té plena competència la policia catalana. Segons fonts judicials, es van establir les “pautes de treball” que regiran en la segona fase de la investigació i en què els Mossos d’Esquadra tindran tota la informació i podran acompanyar els altres cossos a l’estranger.
La mala jugada amb el neonazi
La coordinació entre els Mossos, la policia espanyola i la Guàrdia Civil és necessària per garantir la seva eficàcia i professionalitat. La policia catalana manté a la retina la darrera interferència de la Policía Nacional, quan va alertar els integrants d’un grup criminal investigat pels Mossos, en l’anomenada operació Caront, desarticulat el 2015. Els Mossos van denunciar la ingerència al jutge, que va arxivar el cas.
En aquella operació, al Vallès Occidental, els terroristes tenien com a còmplice el neonazi Diego José Frías. El jutge de l’Audiencia Nacional no ha processat aquest neonazi en considerar que al final no va donar-los armes, tot i tenir un arsenal a casa seva.
