Barcelona conservarà part del memorial de la Rambla

Era una decisió que més d’hora que tard s’havia de prendre. L’Ajuntament de Barcelona va començar a retirar ahir, pels volts de les 22.30 hores, l’estol de mostres d’homenatge i record a les víctimes de l’atemptat del dia 17 que des d’aleshores s’han instal·lat de manera espontània a la Rambla. El doble raonament del consistori va ser que tant les dimensions físiques que estava assolint aquest mausoleu popular, que en certs punts ja dificultava la circulació pel passeig, com la necessitat de preservar-ne alguns elements que ja s’estaven començant a fer malbé, feien aconsellable no esperar més i desembarassar la zona com més aviat millor. Botiguers i entitats també demanaven que es dugués a terme l’actuació com a gest per fer visible una tornada a la normalitat. Tota aquesta quantitat de material ingent, que va des de missatges, flors i espelmes fins a animals de peluix i banderes, serà ara classificat amb el propòsit de conservar-ne una part.

Les tasques de retirada les van dur a terme una trentena d’operaris del consistori, amb la supervisió de diversos tècnics del Museu d’Història de Barcelona (Muhba) i l’Arxiu Municipal de la ciutat. Segons va detallar el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, prèviament al dispositiu, ja s’havia fet un inventari –documentat gràficament– del memorial, del qual s’han identificat fins a 131 ramificacions al llarg de la Rambla. N’hi ha que no són més que un arbre o una rajola amb missatges a les víctimes, però alguns espais han esdevingut icònics, com el que es va formar al voltant del mosaic de Joan Miró i a la confluència amb la plaça de Catalunya. En aquest últim indret, justament, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit mantenir-hi, de manera temporal, una àrea acotada perquè els ciutadans hi puguin continuar fent ofrenes. Aquest esquema és el que ja es va aplicar a la ciutat de París, concretament a la plaça de la République, arran dels atemptats del novembre del 2015.

Pel primer tinent d’alcalde, tots aquests elements de dol que formen el memorial són una “joia” pels valors de solidaritat i humanitat que porten associats i, per això, se’n vol preservar una mostra. No serà el cas, però, de les flors, que seran convertides en compostatge, ni de les espelmes, que seran reciclades per fer-ne de noves, possiblement amb una al·legoria de l’atac. Pel que fa als missatges i els diversos objectes, seran examinats per experts del Muhba o l’Arxiu Municipal perquè dictaminin quins val la pena mantenir. N’hi ha que ja es poden donar per descartats d’entrada, com els que continguin proclames potencialment xenòfobes, que també n’hi ha.

El pas següent serà decidir què es fa amb aquest patrimoni popular. Una opció és que es digitalitzi i sigui accessible en línia; una altra, que s’exposi en algun equipament. Ja es veurà. Pel que fa a la instal·lació d’un memorial fix, el debat demana temps, ja que el govern de Colau en vol consensuar al màxim la ubicació i la forma.