La hisenda catalana

Quan parlem de la hisenda catalana l’hem d’entendre des de dos vessants: el normatiu, que defineix el nivell, l’estructura i la composició del sistema fiscal, i l’operatiu, vinculat a la gestió i la recaptació dels impostos.

La creació d’un nou estat dona l’oportunitat de dissenyar un sistema fiscal adaptat a les necessitats i preferències de la societat catalana. Actualment, el sistema fiscal que afecta els catalans és el resultat d’un conjunt de decisions que han anat adoptant els diferents governs, fonamentalment els de l’Estat espanyol. Aquest no respon a un disseny ordenat i integral en què s’hagin fixat uns objectius previs a assolir, sinó que és el resultat de successives reformes i modificacions basades, en molts casos, en criteris electoralistes. En aquest sentit, el futur sistema fiscal català s’ha de construir prenent com a base uns principis previs i àmpliament acceptats per la societat, com són el de justícia, suficiència i eficiència. És a dir, un sistema fiscal que garanteixi l’estat del benestar, que sigui redistributiu i que fomenti la competitivitat i la prosperitat. Addicionalment, el sistema fiscal català haurà de complir uns criteris de caràcter més tècnic, com ara la simplicitat, l’estabilitat en el temps i la seguretat jurídica.

L’estructura d’aquest nou sistema fiscal català haurà de ser homologable a la dels països de la UE i als països més avançats. Això suposa que estigui configurada amb impostos sobre la renda de les persones físiques, un impost sobre societats, impostos sobre la riquesa, l’IVA, impostos especials, dins dels quals han de tenir un pes molt important els impostos ambientals, i les cotitzacions a la Seguretat Social. A la vegada, cadascuna d’aquestes figures impositives s’haurà de dissenyar seguint les tendències, tant de definició de bases imposables com de tipus impositius, de la majoria de països del nostre entorn per facilitar els acords internacionals i per lluitar de manera més eficaç contra el frau i l’evasió fiscal.

Pel que fa al nivell impositiu, Catalunya té actualment una pressió fiscal del 34,4%, xifra relativament baixa en relació amb la mitjana de la UE-28 (38,7%) i més encara si es compara amb la mitjana dels països de la zona euro (40,2%), la qual cosa denota que hi ha camí per recórrer. Com? D’una banda fent més eficaç el sistema fiscal, reconsiderant els beneficis fiscals i augmentant els tipus impositius on hi ha marge. I, d’altra banda, lluitant fervorosament contra el frau i l’evasió fiscal.

Els estudis indiquen que pràcticament una quarta part de tota l’activitat econòmica que es realitza a l’Estat espanyol escapa del control tributari. Però, a més, hi cal afegir totes les bases imposables que estan fora del territori espanyol i que s’escapen del compliment tributari. Aquest és un element clau que haurà d’afrontar l’Agència Tributària de Catalunya, juntament amb els nous reptes que suposa ser una administració moderna, eficaç, àgil i al servei dels ciutadans.

Per fer-ho possible, caldrà sotmetre l’Agència a un procés de transformació profund, que suposi, entre altres coses, dotar-se dels recursos humans suficients tant en termes quantitatius com en formació, dels sistemes informàtics i de les solucions tecnològiques més modernes i de processos de gestió innovadors, que garanteixin el control necessari i que, a la vegada, facilitin el compliment de les obligacions tributàries als contribuents.

El procés de transformació també haurà de suposar un canvi en la manera de funcionar i de relacionar-se amb el contribuent, orientat cap a un model basat en la transparència i la confiança mútua, simplificant la gestió dels impostos i facilitant el seu compliment, un model participatiu entre contribuents, agències, assessors i empreses en què l’objectiu últim sigui, òbviament, recaptar impostos, però reduint al màxim els costos indirectes que suposa el compliment de les obligacions tributàries, el nivell de frau i la conflictivitat judicial. Caldria un model preventiu, on es preservés la màxima seguretat jurídica, avui molt qüestionada pels continus canvis interpretatius en els grans impostos, que poden posar en risc de fallida projectes empresarials.

En aquest nou model de funcionament és del tot necessari diferenciar clarament el tracte a aquells contribuents que compleixen sistemàticament les seves obligacions tributàries (la majoria) d’aquells que, de manera reiterada i en alguns casos aprofitant argúcies de l’enginyeria fiscal, no ho fan.

Un altre aspecte altament rellevant és que des del govern català s’haurà de dur a terme una gran tasca de pedagogia i d’educació a la ciutadania per millorar el nivell de moral fiscal que tenim. En aquest sentit, resulta crucial que els ciutadans sàpiguen com i en què es gasten els ingressos que aporten en forma d’impostos. Cal dir que el desplegament territorial i competencial que està duent a terme actualment l’ATC amb l’increment de personal i amb una aposta digital, a més de l’aprovació pel Parlament de la llei del Codi Tributari de Catalunya el juliol passat, posen les bases perquè l’Administració Tributària de Catalunya pugui afrontar amb garanties els reptes de futur. Tot un encert!