Procés sobiranista
Aval acadèmic internacional a la llei del referèndum
Un grup d’experts d’universitats estrangeres creu que la normativa és homologable i compleix els estàndards
Justifiquen la consulta per la negativa de l’Estat a negociar-la amb Catalunya
“Si les autoritats espanyoles neguen el dret de Catalunya a negociar el seu dret a decidir dins del marc polític espanyol, llavors l’únic camí que els queda, a les autoritats catalanes, és convocar un referèndum d’autodeterminació.” Així de clar s’expressa un grup d’experts internacionals que ha estudiat el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat durant mesos i que han elaborat l’informe El legítim dret a decidir de Catalunya: camins cap a l’autodeterminació, al qual ha tingut accés aquest diari. Aquests erudits, professors d’universitats dels Estats Units, Suïssa, França i Portugal, han analitzat el cas català tant des de la perspectiva de la legalitat i la legitimitat com comparant-lo amb el dret internacional i altres processos d’independència, i han arribat a la conclusió que la llei que empara el referèndum de l’1 d’octubre compleix els requisits imprescindibles perquè la votació sigui considerada vàlida. Es tracta de Nicolas Levrat –que ha coordinat el projecte–, Sandrina Antunes, Guillaume Tusseau i Paul Williams, que han elaborat l’informe de manera independent amb la intenció de fer-lo arribar al govern.
Repassen la norma que ha de permetre votar l’1-O i en destaquen aspectes com ara que fixa qui hi podrà participar a partir d’un cens ja existent i que, per tant, no pot ser alterat; en determina la pregunta i especifica quins passos cal seguir davant de cada resultat: si guanya el sí, el Parlament proclamarà la independència i, si venç el no, es convocaran eleccions autonòmiques.
Els experts recorden que des de l’arribada de la democràcia a l’Estat l’any 1977 les relacions entre el govern espanyol i la Generalitat s’han anat deteriorant, a la vegada que s’ignorava la necessitat d’“acomodar les demandes territorials catalanes”. Això explica, segons l’informe, que la població hagi passat, majoritàriament, de defensar l’autonomia a advocar per la independència.
A més, destaquen que cap llei ni tractat internacional, tampoc de la Unió Europea, prohibeix que una entitat territorial voti en referèndum sobre el seu futur, i hi afegeix que, de fet, diverses normatives de la UE no només no impedeixen la secessió, sinó que indiquen que, si un país s’independitza, “la UE i els seus estats membre reaccionarien positivament a la candidatura d’un nou estat europeu per unir-se a la UE”.
LA XIFRA
El sobiranisme no és excloent
L’estudi conclou que el dret a decidir dels catalans no es basa en un nacionalisme excloent, sinó en un clamor transversal de la societat catalana, que s’ha articulat al llarg del segle XXI a través d’entitats. El sobiranisme, doncs, es basa “en la concepció cívica i liberal de la nació catalana”, no en una concepció ètnica, sostenen els experts, que detallen que el concepte de nació és ambigu en el dret internacional per la coexistència d’aquestes dues maneres d’entendre els nacionalismes. Del cas català, però, destaquen la reivindicació cívica que recull, per exemple, la pròpia llei del referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya que Junts pel Sí va presentar aquest juliol.
