ATEMPTAT TERRORISTA
La Guàrdia Civil va descartar investigar l’imam de Ripoll
Va demanar la intervenció del seu telèfon mòbil el 2005 perquè vivia i es reunia amb sospitosos de terrorisme a Vilanova i la Geltrú
Però va exculpar Es Satty de “captar adeptes” l’any 2008
La Guàrdia Civil a Barcelona va aixecar les seves sospites sobre Abdelbaki Es Satty, el 2005, per relacionar-se amb un grup de ciutadans magribins, acusats de formar una cèl·lula terrorista a Vilanova i la Geltrú per dur mujahidins a Síria, i va demanar a un jutge de l’Audiencia Nacional la intervenció del seu telèfon. Amb dos mesos, la Guàrdia Civil en va tenir prou, i el 2008, en un informe va descartar cap vincle terrorista d’Es Satty, que el 2015 es convertiria en imam de Ripoll i el líder de la cèl·lula formada per vuit joves catalans d’origen magribí que van atemptar a Barcelona i Cambrils el 17 d’agost. Es Satty va morir en l’explosió del xalet abandonat d’Alcanar.
La investigació de l’Audiencia Nacional era duta pel magistrat Baltasar Garzón, en unir-se dos casos, l’operació Camaleó i la Chacal. Qui va autoritzar la intervenció telefònica va ser Fernando Grande-Marlaska, que cobria la baixa de Garzón al jutjat central d’instrucció número 5 de Madrid. En la resolució, del 14 de setembre del 2005, es recull que la Guàrdia Civil afirma: “S’ha tingut coneixement que Abdelbaki Es Satty té contactes amb els investigats, i no es descarta que pugui actuar com a intermediari a l’hora de donar suport logístic per a les xarxes terroristes, en mantenir contactes amb individus àrabs que es dediquen a la falsificació de documents en l’àmbit de la delinqüència comuna, per donar sortida a terroristes per territori espanyol i europeu”, i per saber si té relació amb el grup terrorista Ansar al-Islam, demana la intervenció del seu telèfon (el 678 468 215), segons recull el sumari.
El jutge accepta la intervenció prop d’un mes, del 19 d’octubre al 30 de novembre del 2005. Abans que s’esgoti aquest permís, però, el 21 de novembre, la Guàrdia Civil demana el cessament de la intervenció telefònica, tot assegurant que “de les intervencions no s’ha pogut obtenir informació rellevant per a la investigació”, però hi afegeix: “Tot sabent l’ús dels telèfons per concretar cites i reunions que aquest individu va utilitzant, entenem que té un altre número telefònic, sense que de moment es tingui coneixement del mateix.” Així, tot i les sospites, Es Satty desapareix de la investigació judicial, centrada en altres persones, especialment l’imam de Vilanova i la Geltrú, Mohamed Mrabet Fashi, condemnat i després absolt pel Suprem de pertànyer a grup terrorista. Mrabet viu ara a Anglaterra.
El nom d’Es Satty surt al final de la investigació, en un informe (només li dediquen una plana) de la Guàrdia Civil del febrer del 2008 que l’exculpa de qualsevol sospita, i aclareix que “no té cap relació de parentesc amb Mostapha es Satty”. Hi afegeix: “Per fonts d’intel·ligència s’ha sabut que Mrabet li va donar diners per pagar una furgoneta per passar compatriotes de manera il·legal del Marroc a Espanya.”
El cos sosté que les investigacions han permès conèixer que des del mòbil d’Es Satty –i aquí precisen un número, el 658 312 322, que és diferent del que tenien permís judicial per punxar)– ha parlat amb altres tres investigats a Vilanova. I conclou: “Tot i que existeix relació directa amb alguns dels integrants de la cèl·lula desarticulada, no s’ha observat que existís cap vinculació amb la xarxa de reclutament de mujahidins, ja que no s’ha trobat activitat d’Es Satty, ni tampoc en els diferents negocis comercials que desenvolupaven, ni en les reunions de resar, ni xerrades, ni rellevants indicis de participació en accions de captació o adoctrinament d’adeptes per la causa islamista investigada”.
Dos anys després, el 2010, Es Satty va ser condemnat per tràfic de drogues, que va complir en una presó de Castelló. El 2014 no va ser expulsat, i la resta ja és coneguda per tothom.
LA XIFRA
El jutge manté en presó dos dels quatre detinguts
El jutge Fernando Andreu ha rebutjat la petició de les defenses de Driss Oukabir –germà d’un dels terroristes abatuts a Cambrils– i Mohamed Houli –ferit a Alcanar– de posar-los en llibertat i els manté en presó cautelar. La interlocutòria del magistrat considera que hi ha “indicis sòlids” de la seva participació en els atemptats i explica que Oukabir va reconèixer que el seu germà, Moussa, li havia comentat que calia fer “la gihad que implica guerra”. A aquests indicis de radicalització, cal sumar-hi que va canviar la manera de vestir, de pentinar-se i de relacionar-se. Un dels canvis en els hàbits de Moussa Oukabir era, segons Driss, que evitava fer la primera pregària del dia a la mesquita perquè creia que la controlava algun cos policial. Driss, però, no va saber justificar la mudança que es va convertir en excusa per llogar les furgonetes. Houli, d’altra banda, és tractat com a partícip actiu de la cèl·lula, en part per les seves pròpies declaracions reconeixent-ho. És per això que Andreu qualifica els fets de gravíssima gravetat, motiu pel qual els podria caure la pena de presó permanent revisable si se’ls considera responsables de 16 delictes d’assassinat terrorista, estralls, tinença i dipòsit d’explosius, integració en organització terrorista i més de cent delictes de lesions.
