Recorden el PSC

Navarcles viu un mandat atípic, amb només un grup en minoria al govern –Sumem, continuació del PSC– i quatre partits a l’oposició. Sobre el paper, el partit que lidera l’alcalde, Llorenç Ferrer, necessita establir acords per tirar endavant els projectes, però després de dos anys sembla que l’obertura no s’ha acabat de donar o que no s’ha donat com l’oposició esperava. Maria Carme Alòs, cap de llista de CiU –que a Navarcles ja ha efectuat el canvi de nom a PDeCAT– opina que Sumem no busca la “sintonia política” i que, tot i la minoria, té “tics de majoria amb caràcter dictatorial”. Explica que “no els agrada ni donar explicacions ni que els fiscalitzin” i que hi ha acords de ple que l’alcalde no executa “perquè no són del seu grat” i, a més, ho deixa anar “textualment en els plens”, com va passar, per exemple, amb el rètol de Municipi per la Independència.

Per la seva banda, Aleix Solé (CUP), relata que Sumem no ha ofert renovació política i que “no ha comportat cap canvi significatiu respecte al vell PSC: ni pressupostos participatius, ni audiències públiques, ni consells ciutadans amb poder de decisió real”. També diu que “l’acció de govern és erràtica, ja que no s’ha definit una política clara d’aliances”. Malgrat que hi ha majoria d’esquerres, Sumem “ha preferit la geometria variable i ha arribat a molts acords amb el PDeCAT”. Reconeix valentia, per exemple, en la implantació del porta a porta, però diu que “el balanç és massa pobre per un govern que es defineix com a progressista” i que “el fil conductor continuen sent les grans obres”.

Un punt de vista semblant té Josep Joan Roda (ICV), que opina que “es continuen fent polítiques d’herència amb totxo i ciment; grans obres i infraestructures que minven el dia a dia del poble, limitant el manteniment o aplaçant els petits problemes fins que passen a majors”. Roda assegura que, al govern, “li falta convenciment progressista tant en matèria fiscal com en polítiques d’aprofitament energètic i de municipalitzacions”. Per això, quan ens trobem a l’equador del mandat, ICV sent “una certa decepció” i percep “cansament i poca obertura al diàleg previ per part de l’equip de govern”, que continua, diu, amb “les mateixes polítiques i maneres de fer des de fa anys i anys”.

Encara en el mateix sentit, ERC assegura que en els dos anys no han pogut donar suport a cap dels pressupostos perquè “no s’arribava als mínims necessaris”, com ara la realització d’una auditoria energètica o la implantació de tarifes socials, relata Conxita Padró, que també es mostra crítica amb l’última “puja dels preus l’aigua i del clavegueram”. Padró indica que sí que s’han assolit alguns objectius de caire més social i mediambiental –entre els més destacats, el porta a porta– però com els altres grups d’esquerres, esperaven més. A més, la cap republicana indica que “la lentitud en l’execució i planificació de les actuacions” tampoc hi ajuda.