El govern de May justifica l’aprovació de la llei de retirada de la UE per evitar el caos

El Parlament britànic va celebrar ahir una votació clau per al futur de la primera ministra, Theresa May, i per al país. La votació havia de decidir si s’aprovava el projecte de llei que permetria transferir 19.000 lleis del Tribunal de Justícia europeu als tribunals britànics a partir del 29 de març del 2019, quan el Regne Unit surti de la UE. Aquest projecte de llei, anomenat Projecte [de Retirada de la] UE, conegut prèviament com la llei de la gran derogació, anul·larà l’Acta de Comunitats Europea del 1972, que va autoritzar l’ingrés del Regne Unit a l’aleshores Comunitat Econòmica Europea (CEE), i retornarà tots els poders a la justícia britànica. El debat es va allargar fins a la mitjanit i la votació es va produir després del tancament d’aquesta edició.

A la tarda, abans de l’inici del debat, un portaveu de May va dir que la primera ministra estava “confiada” que guanyaria la votació. “És una llei enormement important per preparar una sortida suau per a les empreses i la resta del país de la UE, i hem animat tots els parlamentaris a votar-hi a favor.” Els tories van haver de fer un pacte de govern amb els unionistes nord-irlandesos després de perdre la majoria absoluta al juny. Entre els dos sumen 326 parlamentaris. O sigui que li caldria el vot de tots el grups parlamentaris per aprovar la llei. Molts diputats tories partidaris de la permanència al mercat únic i d’un Brexit suau, s’oposaven a la llei. May s’hi va reunir per mirar de convèncer-los. “Un vot en contra significarà un sortida caòtica de la UE”, va alertar el ministre del Brexit, David Davis.

El principal punt de conflicte son les conegudes com a clàusules d’Enric VIII, que donen al govern poders per canviar lleis sense haver de consultar el Parlament. Això li donaria potestat per poder modificar-ne un miler. Els nacionalistes, per la seva banda, denuncien que Londres es quedarà massa competències.

Els laboristes van ordenar el vot en contra, però hi havia una dotzena de diputats euroescèptics que van declarar que es rebel·larien contra el seu líder, Jeremy Corbyn. En cas que s’aprovi, la llei passarà a una fase de comitè per entrar-hi al detall per iniciar un nou debat i votació a l’octubre.