setge a l'1-O
El Constitucional culmina el setge a la desconnexió
El tribunal alerta el govern de Puigdemont i el Parlament de les conseqüències penals de la desobediència
L’executiu espanyol avisa que l’article 155 es pot aplicar amb només cinc dies
El Tribunal Constitucional va executar ahir la suspensió cautelar de la llei de transitorietat i del codi tributari de Catalunya. Es tracta dels darrers moviments del Parlament per culminar el procés i preparar l’escenari posterior al referèndum de l’1-O en el supòsit que guanyi el sí. Un cop més l’òrgan judicial, per unanimitat dels seus membres, es va reunir amb caràcter extraordinari per resoldre la impugnació que havia presentat dilluns al matí el govern de Mariano Rajoy.
En aquesta ocasió, però, havien passat cinc dies des de l’aprovació per part de la cambra catalana de la norma que preveu la transició fins a la concreció d’una Constitució, mentre que en el cas de la llei del referèndum i el decret de convocatòria a les urnes, la resolució va arribar en menys de 24 hores. De fet, des de La Moncloa s’apuntava que, si no s’havia actuat amb més celeritat, és perquè, per poder acudir al Constitucional, formalment havien d’esperar que el Diari Oficial de la Generalitat publiqués la llei de transitorietat.
En la resolució d’ahir a la tarda, el tribunal torna a advertir a una llarga llista de càrrecs públics les conseqüències fins i tot penals de desobeir la suspensió. Concretament, se’ls comunicarà de manera personalitzada, al president Carles Puigdemont i a tots els membres del seu govern, així com a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i als membres de la mesa i als representants de la Sindicatura Electoral, entre d’altres. A tots ells els adverteix de “la nul·litat radical” de qualsevol actuació que suposi el desenvolupament de la norma impugnada.
En la mateixa sessió, el TC va anul·lar cautelarment diversos preceptes del codi que preveu la hisenda catalana. En tot cas, el ple del tribunal es tornarà a reunir avui, també amb caràcter extraordinari, per resoldre el recurs de súplica presentat per la presidenta del Parlament contra la decisió d’aquest òrgan de rebutjar la recusació de tots els seus membres pel fet de considerar que estaven contaminats a l’hora de resoldre i executar sentències relacionades amb el procés.
Mecanismes vigents
Amb aquest plec de decisions judicials –amb què es tanca el cercle de suspensions de les normes previstes per a la desconnexió i que es pren en paral·lel a les querelles impulsades des de la fiscalia contra el govern de la Generalitat i els membres de la mesa del Parlament–, el govern espanyol confiava a aconseguir algun efecte dissuasiu en els promotors del referèndum i de l’impuls d’una futura república catalana. A mesura que passen els dies, però, des de La Moncloa es comença a interioritzar que caldrà aplicar mesures addicionals que s’havien reservat com a últim extrem, sempre que la via judicial fracassés. És per això que fonts de l’executiu de Rajoy desmentien ahir que, en contra del que s’havia assenyalat darrerament, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució no requereix una tramitació llarga –alguns destacats dirigents del PP fins i tot públicament l’havien descartat pel fet de ser massa complexa– i, per tant, ja s’hauria fet tard amb vista a l’1 d’octubre, sinó que es pot fer efectiva en poc més de cinc dies. Tot i així, asseguraven que, a hores d’ara, no estan en això, si bé el missatge que pretenien llançar és que estan previstos “tots els escenaris” i tots els instruments per si convé aplicar-los. En aquest mateix context, des de l’executiu del PP es dona per fet que els Mossos d’Esquadra compliran la legalitat espanyola i, en tot cas, disposen també de la llei de seguretat nacional per si cal activar-la en cas de resistència.
Un jutge suspèn un acte a Madrid a favor de l’1-O
El PP va aconseguir aturar ¡, per la via judicial, un acte de suport al referèndum que s’havia de celebrar diumenge vinent a un espai municipal de Madrid. Enmig de dures crítiques a l’alcaldessa Manuela Carmena, el grup municipal dels conservadors va denunciar davant un jutjat contenciós administratiu el fet que l’Ajuntament hagués cedit una sala del centre conegut com Matadero a una plataforma de madrilenys a favor del dret a decidir, entre els quals hi havia un membre de la llista Ara Madrid a les eleccions del 2015. Així, mentre al matí Carmena defensava que el contracte amb aquesta entitat s’havia fet de forma totalment transparent i que la documentació aportada complia amb la legalitat, el grup del PP va aprofitar per denunciar la “connivència” de l’alcaldessa amb l’independentisme mentre exhibia l’ordre judicial que paralitzava la convocatòria. En l’escrit del magistrat s’argumenta que cedir l’espai municipal implica “afavorir” un acte de suport a una llei que, segons es recordava, havia estat suspès pel TC. Els promotors de l’acte tenen convocada per avui una roda de premsa en la qual, inicialment, havien d’explicar el programa de la cita pública, si bé algunes fonts assenyalaven ahir que possiblement s’informi sobre una nova ubicació.
