“No es pot il·legalitzar un país sencer”

És un pas en un camí en què l’amo del relat i d’aquest camí no és tant el mateix Parlament català sinó el president d’Espanya, Mariano Rajoy. És el mateix Rajoy qui ha anat canalitzant la demanda catalana de tal manera que ha acabat tenint aquesta forma. Podria haver passat d’una altra manera, si Rajoy hagués volgut. El que s’ha aconseguit al Parlament és poder votar dins els límits que ha posat Rajoy. Cal entendre-ho d’aquesta manera, els obstacles d’ordre que van posar els parlamentaris favorables a defensar l’statu quo actual són part d’una actitud fèrria, rígida i decidida des del principi per evitar que la ciutadania catalana pogués votar.

A hores d’ara hi ha una identificació absoluta entre l’Estat i la ideologia i els interessos que representen el Partit Popular. De tal manera que podem dir que Rajoy, que en el seu moment va ser un jove polític franquista en contra de la Constitució vigent, ha arribat a la situació que han ocupat totes les institucions, sobretot les més importants. L’Estat espanyol té una ideologia clara, la del Partit Popular. L’esperança d’aquest partit, com la d’aquest govern, com la de les forces que li donen suport, és que es repeteixi un 9-N. Una votació que ells puguin dir que no té valor juridicopolític. Saben que hi haurà votants als carrers i que hi haurà punts de votació i intentaran primer impugnar tota l’estructura jurídica i política. El que pretenen és il·legalitzar tota l’administració autònoma catalana, fins i tot les alcaldies. Suspendre-ho d’alguna manera.

Sí, però sense enunciar-ho. Suspendre totes les autoritats, tota l’administració. Pretenen il·legalitzar tot Catalunya, deixar tot el territori català i la major part de la població catalana sense suport juridicopolític. És una espècie d’ocupació o d’estat d’excepció a Catalunya.

Aquest és el desafiament. La ciutadania catalana el que té són les estructures de l’autonomia, i precisament les hi volen treure. De tal manera que la ciutadania quedi nua. Que quedin ells sols. Aquí hi ha la clau de la batalla democràtica. El que ells no volen reconèixer és que el procés que està vivint Catalunya l’empenyen els ciutadans, no els seus dirigents partidaris. És la massa de gent indignada i conscienciada de la seva condició de subjectes polítics, de ciutadans lliures. Depèn de la mobilització de cada ciutadà, de cada veí de Catalunya. És molt important la participació a la Diada, no es pot il·legalitzar tot un país. El que està fent el president Puigdemont és fer cas a les demandes de la gent i això és una evidència que nega el govern de Madrid. Per això cada persona ha d’anar a votar, amb la seva papereta.

L’única estratègia que ha tingut Rajoy en els últims anys des que va començar a recollir signatures en contra de l’Estatut, en una campanya d’odi i xenofòbia. Aquesta campanya d’agitació, anant per pobles i ciutats. Utilitzar la pressió sempre. I es basa a fer servir el poder de l’Estat, pretenen fer por a la gent. Depèn de cada persona. Jo sóc lliure, i no us tinc por, i votaré el que jo cregui... una cosa o la contrària, però vaig a votar, perquè tinc dignitat i sóc lliure. L’únic instrument de poder que té la societat catalana perquè no l’arrasi des de Madrid el poder de la cort és la ciutadania, ni tan sols les institucions, ni tan sols el president. L’únic que teniu sou vosaltres mateixos. La poca estructura política que teniu pretenen prendre-us-la, perquè us quedeu nus. La vostra nuesa, les persones, sense més ni més, és la vostra força.

Al públic espanyol, li amaguen el que pensen i senten molts catalans. Dono per fet que continuaran amb les mitges veritats i la grans mentides. No hi ha mitjans de comunicació a Espanya. Els mitjans de comunicació espanyols estan al servei de la banca, de l’Íbex-35, al servei de l’estratègia del govern del PP. Són armes en una guerra política. No són mitjans de comunicació. Estan traint la gent, l’estan enganyant. Lamento profundament la situació que viuen molts periodistes avui en dia en els mitjans de comunicació espanyols.

A Galícia els mitjans de comunicació estan dissenyats des de Madrid per bloquejar el que s’emet des de Catalunya. Catalunya, dins de l’Estat espanyol, està tancada; als espanyols, no els arriba la informació, ni l’opinió, ni les emissions. Només a través de canals de pagament o a través d’internet, a algú que li interessi molt el tema. El que arriba és la informació que s’emet des de Madrid i després hi ha mitjans locals que repeteixen la mateixa ideologia, les consignes que arriben des de la cort madrilenya. En el cas de Galícia, el Partit Popular té un placatge molt fort sobre la població, controla els mitjans públics i també la major part dels privats. En el cas de Galícia és una societat molt indefensa.

Europa està en un moment de remodelació perquè el Brexit (la sortida del Regne Unit) obliga a reconfigurar poders i relacions entre estats. Europa és en un moment de canvi i d’inseguretat. No vol més caos. Angela Merkel haurà d’exercir el seu paper, la seva responsabilitat, encara que no tingui el títol de presidenta europea (que ho és) i intervenir en la crisi de l’Estat espanyol. Rajoy ha conduït el tema català fins a un extrem de provocar una crisi d’estat. El que està fent amb el Tribunal Constitucional (que funciona com un instrument del seu partit) condueix a un estat d’excepció una part del territori molt important de la Unió Europea, Catalunya. Barcelona és una ciutat importantíssima. No només a Europa, sinó al món. Són diversos milions de ciutadans europeus, si s’inhabilita alcaldes es treu els drets i la protecció a milions de ciutadans. Està en qüestió la monarquia i l’Estat. Merkel ha d’intervenir-hi després de la Diada o fins després de l’1 d’octubre. No es pot mantenir un govern de Rajoy. Algú que ha conduït la crisi fins aquí... Les campanyes de boicot als productes catalans, la xenofòbia, totes les actuacions són d’una irresponsabilitat històrica.

Sí, però a canvi de què? Ha aconseguit el que els mecànics en diuen gripar el motor. És com la pel·lícula dels germans Marx, que van cap endavant a costa de devorar el tren. De tant espanyolisme han posat fi a Espanya. Tant centralisme el que ha aconseguit és que rebenti la màquina. Ja no es pot tornar enrere. El que els polítics espanyols no recorden és que la Generalitat preexistia a la Constitució. Quan Tarradellas des de l’exili va tornar a Espanya va ser rebut pel llavors president del govern, Adolfo Suárez, que va reconèixer la institució de la Generalitat. De manera que no és cert que la Generalitat emani de la Constitució espanyola de l’any 1978. Existia abans i existirà després. El que ha fet Rajoy és utilitzar les lleis i els reglaments per posar fi a la democràcia. Encara que digui que legalment pot anul·lar l’autonomia nascuda de la Constitució. Si s’anul·la, la Generalitat haurà de tornar a l’exili.

Europa no pot permetre que s’empresonin dirigents elegits democràticament per la ciutadania. Tampoc que s’enviï la policia o la Guàrdia Civil o qui sigui a arrencar les paperetes de la mà als ciutadans. No poden anar a segrestar les urnes. Europa no permetrà que passi això.