“Tranquil, Carles, tranquil”

No sabem quina era la reacció que esperava

el govern espanyol amb l’ofensiva judicial que va endegar l’endemà de la Diada, però ahir entre els assistents que es van concentrar a la Tàrraco Arena Plaça (TAP) no hi havia un bri d’intranquil·litat. Ans al contrari, la majoria coincidia a assenyalar que l’arribada de furgonetes de la Policía Nacional a Reus o la plantada de la Guàrdia Civil a Valls els havia esperonat a ser en el primer acte de la campanya electoral que començava quatre hores abans de l’hora habitual, les dotze de la nit.

Però és clar que són uns dies excepcionals i la gent n’és conscient. Per això, la principal raó que esgrimien alguns dels assistents per participar en l’acte a Tarragona era la voluntat de votar per poder decidir el futur del país i donar suport als membres del govern, diputats i alcaldes que aquests últims dies han rebut querelles pel fet de tirar endavant l’organització del referèndum. Aquest és el cas d’una colla d’amics arribats de la Canonja, i Tarragona. “Volem votar perquè volem un país diferent”, explicava la Rosa, que, amb l’Anna, la Paquita i el Josep, eren a les grades de la plaça una hora abans de l’arrencada. “Creiem en el procés i estem segures que acabarà amb unes urnes, per això som aquí”, assegurava. “Us amoïna la resposta de l’Estat?”, els pregunto.“Al revés, jo cada dia estic més tranquil·la”, diu la Rosa.

I per sorpresa de qui escriu, aquesta va ser una de les frases més repetides en totes les converses mantingudes dins de la plaça a l’hora de valorar la situació. L’Antònia Laudó i el Pasqual Moreno, veïns de Tarragona, expressaven aquesta serenor, la mateixa amb la qual seguidament hi afegia: “Ells estan perdent i ho saben”, certificava Laudó. Moreno aprofitava el final de frase per qualificar l’actuació de l’Estat espanyol: “És una vergonya”, manifestava. “Jo, el que vull és votar i, després, construir un nou país”, afirmava.

“Això és una revolta popular, per això soc aquí.” És Manuel Arroyo, arribat a l’acte des de la Pobla de Mafumet. Feia anys –diu– que esperava la possibilitat d’un canvi, però és conscient que “el capitalisme hi està en contra”. Per això diu que li fa molta “pena” que l’esquerra tradicional no se n’adoni, d’aquest canvi”, hi afegeix. No viu el procés ni amb nervis ni pors. Segons ell, les últimes actuacions de Rajoy només “deixen en evidència” l’Estat en el qual estem immersos. A més a més, considera: “Si contra Franco ens vam atrevir a lluitar, ara també ho farem”, i somriu.

Els que estan també força distrets són tres amics de Reus. Són el Joan, el Lluís i el Jaume, asseguts a primera fila. No tenien gaire clar això de venir a l’acte, però, quan van veure el dispositiu de furgonetes de la Policía Nacional a Reus, van decidir agafar el cotxe i cap a Tarragona. Ells, com no podia ser ja d’una altra manera, no estan gens preocupats perquè, entre altres raons, “Madrid segueix el manual de qualsevol metròpoli abans de perdre la colònia”, sentencia el Joan. “Som uns motivats”, confessen. En Joan espera que tot això serveixi per poder construir un país diferent per als seus fills, que han hagut de marxar fora a treballar. Fan fotos de l’ambient de la plaça i, també, la tradicional selfie que acompanya un acte excepcional.

Les llums es van apagar, no pas per ordre de la Guàrdia Civil, i només queden els flaixos dels mòbils. “Votarem”, “in-inde-independèn-cia” i ”Ballesteros dimissió” són els clams més reiterats abans que comenci l’acte. A les pantalles gegants apareix la imatge del major Trapero i l’ovació no permet continuar amb les converses. A peu de plaça hi ha el Jordi, que ha pogut entrar just abans que tanquin les portes. És d’Alcover i ha vingut a donar suport sobretot al president Puigdemont i al govern. “Han de veure que no estan sols”, etziba. Aquest és el parer també de Pere Bussé, de Valls. “Com ho veu això, nerviós?”, li pregunto. “Emocionat, molt emocionat i amb la tranquil·litat que ara som molts”, replica. “És la millor resposta que podem donar al govern català i com va dir algú en un moment semblant de pèrdua de drets: “Tranquil, Carles, tranquil”, missatge de Tarragona.