Desperta, referèndum!

L’acte de la CUP als jardins de Vallparadís, a Terrassa, va concentrar un miler de persones, atretes per un cartell amb figures combatives com els diputats Anna Gabriel i Benet Salellas, que han portat el pes de les negociacions sobre el referèndum amb el govern català; l’antropòleg Manuel Delgado, i l’activista i sindicalista Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda (Andalusia), que va tancar l’acte. Tots ells van brandar el referèndum com la millor eina perquè els ciutadans decideixin sobre el seu futur i tinguin l’oportunitat de canviar el sistema. N’és una prova “l’embat judicial” i “la suspensió dels drets bàsics” amb què ha respost el govern espanyol a la demanda dels catalans. “És el senyal que aquest referèndum té alguna cosa nova”, alertava Salellas, que creu que el simple fet d’anunciar la convocatòria de l’1-O ha tret “la careta al franquisme, que mai va marxar de casa nostra i per això encara té tanta potencialitat”, hi va afegir. En la mateixa línia es va pronunciar la diputada Anna Gabriel, que, en un moment del discurs, es va adreçar directament a les esquerres que ara descobreixen que “l’1-O s’està convertint en una lluita pels drets civils i polítics que ja fa anys que l’Estat atropella”, i que, en canvi, no acaben de fer-se seu el referèndum, que “ataca la línia de flotació dels que es van quedar amb el poder establert pel règim del 78”, alertava. “Apunteu-vos a la recuperació del poder popular”, els va etzibar Gabriel. La diputada va comparar aquesta “revolta popular” que per ells encarna l’1-O amb la lluita per la municipalització de l’aigua que du a terme l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i a la qual la CUP es va afegir des del primer instant. “Vam acompanyar l’alcalde, perquè allò, igual que l’1-O, també anava de desbordar la llei i els interessos dels lobbies”, recordava la diputada a Ballart, i alhora li retria la seva negativa a obrir col·legis electorals el dia del referèndum. I és que la CUP creu que “el món s’està despertant; és la gent senzilla la que planta cara a l’imperi reclamant més sobirania” i, per aconseguir-ho, no hi ha res millor que “anar a votar”, “votar pel sí” i “revertir el sistema de dalt a baix”, va afirmar la diputada, que al llarg del discurs va anar exposant “com a mostres de dignitat” tot un seguit de lluites socials i laborals que han tingut lloc a Terrassa des del segle XIX, amb els primers treballadors, el 1890, que van sortir al carrer l’1 de Maig per reclamar una jornada de vuit hores i els veïns que continuen lluitant per fer fora el nazisme dels seus barris.