“Veurem l’extrema dreta al Parlament”

Neix el 2013 arran de la crisi de l’euro com un partit euroescèptic i crític amb els rescats a bancs i a estats de la zona euro. A partir d’aquí, s’acaba radicalitzant en un congrés el 2015 en què s’imposen les forces més properes al neonazisme. El partit està molt dividit i la lluita pel poder encara no està tancada.

Es podria dir que AfD recull un malestar, un desencís amb la política establerta que expressa d’una manera molt nacionalista i contra les minories. Aglutina tot l’arc ideològic que va des de la dreta de la CDU/CSU fins a les forces amb un discurs pròxim al neonazisme, incorporant el vot de molta gent que mai havia votat la ultradreta. O sigui que aconsegueix un vot transversal, i aquesta és la clau per entendre AfD. Des de la fundació de la RFA, cap partit de la ultradreta ha aconseguit superar la barrera del 5% dels vots per entrar al Bundestag. Si no hi ha sorpreses, a partir del 24 veurem AfD al Parlament.

Les enquestes vaticinen que obtindrà entre un 7% i un 11%, però cal tenir en compte que no sempre recullen el vot ocult, el de molta gent que no s’atreveix a dir que votarà AfD. És molt probable que obtingui un resultat de dos dígits i que sigui la tercera força més votada. Si es repeteix una gran coalició entre la CDU/CSU i l’SPD, seran els líders de l’oposició. I és important remarcar que aconseguirà superar el llistó del 5% sent un partit molt fràgil i dividit. Tenint en compte que fins a un 20% de la població té posicions ultradretanes, imaginem quins resultats podrà obtenir el dia que tingui un lideratge clar i hagi posat fi a les disputes internes.

Això encara s’haurà de veure. El que sí que sabem és que ha aconseguit marcar l’agenda política del país, i col·locar al centre d’aquesta agenda temes molt incòmodes per als dos grans partits, la CDU i l’SPD, com ara la identitat nacional alemanya, la immigració, la integració, el multiculturalisme, l’islam...

Sí, ha aconseguit atraure vots ocults, que no trobaven el seu partit o que en votaven d’altres perquè no hi havia res més. Les enquestes detecten fins a un 20% de descontents amb els partits tradicionals i AfD ha canalitzat tot aquest vot de protesta, que va des de l’esquerra (la postcomunista Die Linke i antics membres de la socialdemocràcia) fins a la CDU. És un partit transversal.

Merkel, que ha governat amb el segon partit en les últimes tres legislatures, justificava les seves decisions polítiques (euro, refugiats...) afirmant: “No hi ha alternativa.” Al final, ha fet que es banalitzés el debat polític a Alemanya i que s’enfortissin les posicions anti-establishment. Aquest ha estat el seu gran error.