Forcadell demana elevar el seu cas al Tribunal de Justícia de la UE

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que elevi a la Justícia europea l’admissió a tràmit de la querella de la Fiscalia contra ella i quatre membres més de la Mesa de la cambra catalana per haver admès a tràmit de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica .

La defensa de Forcadell ha presentat un recurs de súplica contra la decisió de l’alt tribunal. En cas que aquest sigui desestimat, insta el TSJC a plantejar una qüestió prejudicial sobre l’admissió de la querella davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg. En concret, demanen que sigui la cort europea la que es pronunciï sobre si la “persecució penal” de la mesa del Parlament “per haver permès la tramitació, debat i votació d’iniciatives parlamentàries relatives al dret d’autodeterminació de Catalunya” és compatible amb els tractats europeus.

En un escrit de 35 pàgines, l’advocat de Forcadell i de la secretària primera de la Mesa, Anna Simó, sol·licita l’arxivament de la causa contra elles i defensa que com a membres de la Mmsa es van limitar a tramitar i permetre el debat i votació de les iniciatives parlamentàries, sense entrar en el seu contingut polític, cosa que no pot fer aquest òrgan parlamentari.

Segons el lletrat, el conflicte que es “dilucida en el present procediment ha estat titllat de polític des de l’inici i insignes juristes (també jutges i magistrats) han fet notar el caràcter estrictament polític de la controvèrsia, artificialment reconduïda a processos penals instrumentalitzats en un atac sistemàtic a les institucions catalanes”.

És per això que “reclamem la tutela d’aquest Excel·lentíssim Tribunal per prendre l’única decisió legal i legítima que seria la de confirmar la improcedència de la persecució penal de la discussió política, reconeixent la responsabilitat que el govern espanyol hi té”.

L’escrit posa l’èmfasi en el principi d’inviolabilitat parlamentària de les dues diputades, qüestió ja plantejada davant del TC i el mateix TSJC sense que mai hagi estat resolta de fons. De fet, “la inviolabilitat parlamentària és una garantia que es lesiona cada dia en que es manté un procediment obert contra un diputat” en l’exercici de les seves funcions. Per això, cita nombroses sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), el TJUE i el Tribunal Constitucional (TC) espanyol, a banda de diversos juristes, que vinculen la inviolabilitat parlamentària amb la garantia de la llibertat d’expressió i del bon funcionament de les institucions democràtiques i de la separació de poders.

En paral·lel, sol·licita la recusació de cinc membres de la Sala Civil i Penal del TSJC pel seu “interès directe o indirecte” en la causa per haver participat en la instrucció o judici de la causa en una instància anterior.

Es tracta dels magistrats Jesús María Barrientos, president del TSJC, Carlos Ramos, Mercedes Armas, que instrueix la causa contra el govern, i Maria Eugènia Alegret, instructora de la causa contra Forcadell.

L’advocat es fa seus els arguments esgrimits pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de Presidència, Jordi Turull, per demanar també la recusació de magistrats del TSJC, a causa del seu sistema d’elecció, la poca independència judicial espanyola denunciada per organismes internacionals i les manifestacions públiques d’alguns magistrats contra el procés sobiranista català.

L’escrit recorda que els jutges, a banda de professionals, són persones, i per tant no impermeables a les ideologies polítiques. A més, els considera “víctimes instrumentalitzades per la política”, a la qual cosa afegeix que “la víctima mai és imparcial”.