“Molts voldrien votar sota un ambient menys conflictiu”

Sí, m’han enviat expressament a Catalunya, sobretot per cobrir informativament el que passi durant la jornada de la celebració del referèndum.

Sí, molt. A Suècia en general hi ha molt d’interès en relació amb Catalunya. Però fins ara els mitjans de comunicació no n’han fet una cobertura especialment intensa, cosa que segurament canviarà en les properes setmanes o els propers dies.

Cap. El reportatge que he fet és el primer que la meva revista dedica al tema, més enllà de les informacions que ens arriben a través de les diferents agències informatives internacionals.

En el mateix reportatge meu vaig incloure una cobertura àmplia sobre aquesta manifestació, el seu abast i el seu caràcter pacífic.

De moment és complicat per a la comunitat internacional exposar una posició oberta sobre el tema, perquè es miri per on es miri es tracta d’un afer intern de l’Estat espanyol. Això sí, en general es detecta menys simpatia per la manera com ha reaccionat el govern espanyol a l’estranger que no pas a l’interior de l’Estat. Molta gent s’interessa per la qüestió perquè pensen que el dret a decidir i a votar és fonamental en qualsevol país democràtic. Per tant, l’actitud de l’Estat crida l’atenció del públic internacional d’una manera clara.

La legitimitat prové del manament popular i, segons el resultat electoral que es va produir l’any 2015, es podia impulsar la convocatòria. Però el problema és que una gran part de Catalunya no vol la independència i molts voldrien votar sota unes condicions menys conflictives. Per aconseguir un referèndum del tot legítim es necessita un consens popular, amb campanyes ben definides i una participació suficientment alta. Jo entenc que l’actuació del govern espanyol i la intransigència a l’hora de negar qualsevol diàleg és la font principal dels problemes que s’han creat. Però cal buscar el referèndum dialogant i pactant amb la societat catalana, cosa que ara per ara no es veu factible. El dret d’un poble a decidir emana del consens popular, no de la Constitució o dels partits polítics.

Em sembla ridícul i fins i tot perillós el que està fent l’Estat espanyol quan envaeix la seu de diaris i persegueix impremtes. És obvi que aquests recursos estatals no tenen cap sentit en un marc democràtic quan el tema que es vol investigar és el rastre d’unes paperetes per votar. Ara bé, les dues parts tenen la responsabilitat d’impedir que el xoc de trens sigui inevitable.

La meva impressió és que hi haurà una votació aquest dia i que molts catalans hi participaran. Però la qüestió central és quants seran. No em puc imaginar que hi hagi una repressió directa contra els votants, però sí tota mena d’amenaces i de pressió prèvia. L’Estat espanyol pretén generar por.

Un procés de diàleg i de negociació amb la societat catalana després del referèndum. Un període seriós de diàleg entre Madrid i Barcelona amb mediació internacional. Ni l’actitud intransigent de Madrid ni l’unilateralisme de Barcelona em semblen adequats per resoldre la demanda de tenir la votació que els catalans volen. Aquest ha de ser l’objectiu després de l’1 d’octubre.

Em sembla un graó innecessari de part de la fiscalia, que solament servirà per fomentar els sentiments independentistes a llarg termini. Era previsible que l’Estat prendria algun tipus de mesura, però una reacció tan intransigent genera poques expectatives de solució. La reacció del poble català ha estat fidel a la consigna del moviment pacífic; tant de bo que es mantingui així a mesura que s’intensifiqui el conflicte.