“Només amb les urnes es podrà resoldre el xoc”

És una confrontació entre dues idees polítiques que haurien de ser legítimes, una que vol que Catalunya continuï sent part d’Espanya i una altra que exigeix la independència. Aquestes dues posicions polítiques estan enfrontades i no són capaces de trobar una articulació per fer un debat polític racional i democràtic. Es pot pensar que, de moment, una de les dues posicions guanya. Però si Catalunya continua tenint un suport popular molt gran i suficientment fort en la defensa de la seva postura, si no hi ha cap canal de negociació, es produeix un conflicte.

El Tribunal Constitucional és un òrgan que no és judicial, és constitucional-polític, i és bo que sigui així. Qui té la darrera paraula sobre temes de legalitat constitucional està fent una interpretació política d’un pacte de convivència, de manera que és bo que tingui legitimitat política. Un cop triades les persones que són allà, normalment treballen amb eines jurídiques i les seves decisions poden ser criticades o no. El Constitucional ha pres unes decisió en ús de les seves opcions i no crec que se’ls pugui dir que han ofert una clara direcció política. Es poden fer pressions, recomanacions, però, a partir d’allà, han pres les seves decisions. Per exemple, l’anulació de l’Estatut català el 2010 va ser majoritàriament aplaudit per molta gent, no només pel govern de l’Estat, sinó per l’oposició i altres partits polítics. No és tant que estiguin actuant amb dictat del govern, sinó que les actuacions del govern es reflecteixen en les seves sentències.

Ara hi ha una situació nova, des que es va reformar la llei i han donat al Tribunal Constitucional una sèrie de competències executives, molt perilloses des d’aquest punt de vista, perquè pot fer la sensació que el Constitucional es converteix en un òrgan executor de coses que vol fer el govern. El Tribunal Constitucional hauria de ser un àrbitre polític de temes jurídics. La seva posició institucional està una mica canviada.

No en tinc ni idea. Hi ha una part a Catalunya que té molt clar que és molt important votar i que faran tot el possible per fer-ho. Quina capacitat logística tindrà la Generalitat per dur-ho a terme? No ho sabem. Dependrà molt de la capacitat logística i del suport que rebi dels ciutadans. Des de Madrid diran sempre que no es pot fer, que no té garanties. Hi haurà una mobilització prolongada? N’estic totalment convençut.

No soc especialista en dret penal. Però fa la sensació que l’Estat està apurant al màxim els límits interpretatius de les normes respecte del que es pot fer i del que no es pot fer. Estan apurant els límits, però fins ara els jutges no estan dient que això estigui mal fet. Els jutges ho accepten.

Això és un tema polític, no jurídic. Jurídicament és clar que el dret civil constitucional espanyol interpreta que el Tribunal Constitucional, a hores d’ara, no deixa cap via per fer un referèndum legal sobre la secessió de Catalunya. Això ho ha dit el Tribunal Constitucional. Dins la Constitució espanyola no hi ha via legal possible. Per tant, és igual quina norma de dret internacional invoqui la llei del referèndum. Això no vol dir que aquesta llei aprovada al Parlament de Catalunya no tingui legitimitat. Però jurídicament, des d’una perspectiva d’ordre jurídic espanyol, és fora del que és permès en aquest moment. Això no vol dir que, de cara al futur, es canviï o s’interpreti d’una altra manera. Jo he defensat que es podria interpretar de forma diferent. Fins i tot es podria dur a terme un pacte d’estat.

No és que pensi que podria, que pot, perquè és una competència de l’Estat. Penso que l’hauria d’aplicar perquè s’està produint una situació excepcional amb el que està passant a Catalunya. Però és excepcional per raons polítiques. La Constitució dona el mecanisme excepcional consistent a aplicar l’article 155, però el govern no l’utilitza. L’executiu porta al límit normes per reprimir la situació. No li cal invocar el 155, perquè d’aquesta manera no ha de debatre res en el Senat. Un exemple, la intervenció de les finances de la Generalitat es fa invocant raons de sostenibilitat pressupostaria quan, en realitat, es fa per qüestions polítiques. Això és clarament una apropiació de poder i això no s’hauria de poder fer. I ho està fent portant al límit de l’estat de dret per no utilitzar el 155. Si es vol fer tot el que s’està fent, s’hauria d’utilitzar aquest famós article, el que passa és que això suposaria fer una ampli debat polític, fet que volen evitar. Mentrestant, agreugen el conflicte, adopten tries perilloses i poden generar-se excessos i incompliments de les pròpies normes de l’estat. Si es vol reaccionar amb mesures excepcionals, s’ha d’aplicar l’article 155.

Potser hi haurà eleccions autonòmiques i el moviment independentista perdrà consistència, en part pel desànim. O potser no. Podria ocórrer tot el contrari. Que la situació de no poder votar incrementés la pressió política amb més ganes de democràcia i urnes i que s’incrementés més el desafecte de molts catalans respecte d’Espanya. Llavors, una part més gran encara de catalans voldria marxar de l’Estat. Això portaria una inestabilitat brutal institucional encara més dura que la que estem veiem darrerament. Estic convençut que, tard o d’hora, hi haurà referèndum. L’única forma per aturar el xoc i resoldre el conflicte és amb una votació.

A diferència de fa uns anys, a Espanya hi ha un grup polític nou, Podem, que té clar que s’hauria de poder fer una consulta vinculant, almenys això diuen i hem de suposar que són sincers. També penso que el PSOE cada dia es més sensible amb aquest tema. Si mirem les darreres enquestes, totes donen a l’entorn d’un 40% de persones a tot l’Estat que consideren que s’hauria de poder votar. Hi ha una gran part de la població que estaria d’acord a fer un referèndum a Catalunya. Aquesta opinió no s’hauria de perdre de vista.

No en tinc ni idea. Però, sincerament, espero que no sigui el cas. I que si algun dia un president de la Generalitat o qualsevol altre càrrec ha d’anar a la presó, sigui amb judici previ i no preventivament i perquè hagi comés un delicte greu i no simplement perquè hagi tractat de donar via democràtica a un sentiment popular d’una part important de la població.